Què en pensen, del desconfinament
Tot i les ganes que s’aixequin les restriccions a la mobilitat i la necessitat de reobrir negocis per no allargar la ruïna econòmica, el pla de desescalament anunciat pel govern espanyol genera dubtes per la poca concreció i per la dificultat d’aplicar les mesures que preveu
Més de quaranta dies de tancament domèstic posen els nervis a prova. En aquest context, qualsevol mesura que servís per relaxar el confinament podria ser abraçada amb un entusiasme acrític. No és el cas. El desescalament progressiu anunciat pel govern espanyol no convenç. Des de diversos sectors s’ha aixecat la veu per denunciar que s’hi troba a faltar concreció i s’acusa l’executiu de Pedro Sánchez d’improvisació. Un pecat que no és nou en el govern socialista, que ja ha hagut de fer marxa enrere en diverses ocasions en aquesta crisi: la rectificació més sonora, quan va haver de retirar l’horari que havia dissenyat perquè la mainada passegés ordenadament, i que col·locava els infants menuts al carrer a l’hora del pic del sol.
El desconfinament progressiu ha de servir per reactivar una economia que dona símptomes d’agonia. No obstant això, les crítiques més dures arriben des d’un dels sectors que més està patint el tancament domèstic: el del turisme i la restauració. El món de la cultura tampoc no veu amb bons ulls les condicions per poder reobrir cinemes, museus i sales de teatre. Les escoles lamenten ser presentades com un aparcament per a nens i nenes. Les llibreries, per la seva part, lamenten que establir distàncies entre clients no serà complicat perquè les aglomeracions per comprar llibres són insòlites.
?
