Set regions sanitàries per garantir una atenció arreu

El sistema sanitari públic a Catalunya està planificat a través de les regions sanitàries, delimitades en una llei de 1990 (que equivalen a les àrees de salut, aprovades el 1986), i que són demarcacions territorials basades en el principi de descentralització, amb l’objectiu d’assolir l’apropament i l’accessibilitat dels serveis a tota la població. Actualment, hi ha set regions sanitàries: Alt Pirineu i Aran, Lleida, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Catalunya Central, Girona i Barcelona. La Generalitat ha afegit els dos àmbits territorials diferenciats en la regió de Barcelona, aprovats el 2017, (àmbit metropolità nord i àmbit metropolità sud, a més de Barcelona ciutat), per executar millor el desconfinament davant l’estat d’alarma pel coronavirus. El govern espanyol, que inicialment va fixar una desescalada per províncies, ha acceptat sense pegues que Catalunya presenti els informes per regions sanitàries, més respectuoses amb el territori, com les vegueries. I, davant la diversitat territorial del Barcelonès, ara es planteja fer-ho per sectors sanitaris.

Les regions sanitàries estan delimitades atenent factors geogràfics, socioeconòmics, demogràfics, laborals, epidemiològics, culturals, climàtics i de vies de comunicació homogènies, així com d’instal·lacions sanitàries existents, tot tenint en compte l’ordenació territorial de Catalunya. Per exemple, els serveis d’atenció primària se situen al voltant d’un hospital de referència. Així, les regions disposen d’una dotació de recursos d’atenció primària i d’atenció especialitzada per atendre les necessitats de la població.

Cada regió s’ordena, al seu torn, en sectors sanitaris (n’hi ha 20 en total). Els sectors sanitaris són l’àmbit on es desenvolupen i coordinen les activitats de promoció de la salut, prevenció de la malaltia, i assistència sociosanitària quant a atenció primària i les especialitats mèdiques. Els sectors sanitaris estan constituïts per l’agrupació d’àrees bàsiques de salut. L’àrea bàsica de salut (ABS) és la unitat territorial elemental a través de la qual s’organitzen els serveis d’atenció primària de salut. Són unes unitats territorials formades per barris o districtes a les àrees urbanes, o per un o més municipis en l’àmbit rural.

Amb aquesta xarxa l’objectiu és assolir una organització sanitària eficient i propera a l’usuari; la participació efectiva de la comunitat en les actuacions i els programes sanitaris; una organització integrada dels serveis de promoció i protecció de la salut, prevenció de la malaltia i atenció primària en l’àmbit comunitari, i l’accessibilitat dels serveis a tota la població. En aquests anys, s’han fet canvis per intentar que la crisi econòmica del 2008 no afectés l’atenció, que ara amb la Covid-19 s’ha reforçat i farà replantejar l’atenció i els recursos.