Societat

La hidroxicloroquina no passa la fase de l’esperança

Aquest medicament ha centrat bona part dels estudis internacionals per obtenir-ne un remei per a la Covid-19

S’està demostrant ineficaç i perillosa per als contagiats, i França en prohibeix l’ús

Protagonista d’uns noranta estudis clínics per determinar si és o no un tractament eficaç contra la Covid-19, la hidroxicloroquina ha estat el medicament dipositari de les esperances de científics, polítics i bona part de la ciutadania des que la pandèmia va aterrar a Europa i els EUA. Diversos estudis indiquen ara que no solament no és eficaç, sinó que fins i tot és perillosa per als malalts de Covid-19.

Ara la prudència s’imposa i França va optar ahir per fer marxa enrere a l’autorització del seu ús; el març passat va prohibir-la per decret a tots els hospitals. El govern francès atén així les recomanacions del seu organisme assessor, l’Alt Consell de Salut Pública, que considera que les dades recollides fins ara no demostren que la molècula sigui eficaç contra la Covid-19, i que, a més, en aquests malalts pot causar un alt risc cardíac. Tampoc n’autoritza la recepta, però deixa una porta oberta, perquè sí que es podrà continuar usant en assajos clínics.

A finals de març, davant la falta absoluta de tractaments específics de la Covid-19 i mentre milers de pacients omplien les UCI, es formaven també llargues cues de malalts a les portes de l’hospital universitari IHU de Marsella, dirigit pel mediàtic professor Didier Raoult, que assegura haver curat amb la hidroxicloroquina uns 4.000 pacients de Covid-19 des d’aleshores. L’Agència Europea del Medicament alertava, ja el 25 d’abril, dels “seriosos efectes secundaris de la cloroquina i la hidroxicloroquina” en interactuar amb altres medicaments, com ara arrítmies. La seva homòloga nord-americana, la FDA, la restringeix també en els assajos clínics. Tot i això, el president Donald Trump ha fet bandera de la hidroxicloroquina. Primer, amb frases com ara que era una “tremenda promesa” i, després, convidant a prendre-la lliurement: “Què tenen a perdre?”, va dir el 4 d’abril. Com el seu homòleg, el brasiler Jair Bolsonaro, els dos presidents de dreta populista asseguren que ells mateixos en prenen com a prevenció. De fet, i malgrat la dimissió de dos ministres de Salut, en un mes, a causa de la gestió de la pandèmia, Bolsonaro ha guanyat finalment aquesta pugna i la setmana passada va autoritzar l’ús de la hidroxicloroquina per al tractament de casos lleus. Això malgrat reconèixer que “no hi ha estudis que en demostrin els beneficis clínics”. El seu ús ha de ser autoritzat pel pacient, que eximeix de qualsevol responsabilitat el metge.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) realitzava un assaig internacional sobre la seva eficàcia, però va decidir-ne la suspensió temporal aquest dilluns. La decisió es prenia després que un estudi de la prestigiosa revista The Lancet, en 96.000 pacients contagiats, mostrés una “major taxa de mortalitat” i més arrítmies cardíaques en els que havien pres el fàrmac. “Estem actuant per precaució”, assegurava l’OMS. Una precaució sempre necessària referent als medicaments, encara que siguem en la cursa per trobar el remei del segle.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una persona que va viatjar a Lleida, hipòtesi principal de l’origen d’un brot de covid-19 a Ordizia

Barcelona

El Govern vol que la mascareta sigui obligatòria per evitar més “relaxament”

Barcelona

La família d’Helena Jubany aporta noves proves

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Ambient assolellat i no tan calorós

Barcelona

Desenes de sanitaris es concentren davant la Generalitat en vaga per reclamar igualtat en la paga de la covid-19

Barcelona

El 56% dels funcionaris de l’administració de l’Estat a Catalunya ja treballen presencialment

Barcelona

Quatre noves morts per covid-19 i 267 positius testats més

Barcelona

El ‘Lazarillo’ i la influència de les xarxes socials en les relacions, a l’examen de castellà i literatura de les PAU

Barcelona

Desenvolupen una nova eina bioinformàtica per diagnosticar diferents tipus de leucèmies i limfomes

Barcelona