Societat

El repte de les polítiques locals de futur

Un seminari de la càtedra de promoció de la salut de la UdG debat les accions municipals després de la Covid-19

Dues regidores, una de Sant Feliu de Guíxols i una de Banyoles, i un edil de la Cellera de Ter repassen el confinament i fan propostes per al benestar

Per Juvinyà (UdG) la reclusió ha fet augmentar l’agraïment

Una iniciativa de la càtedra de promoció de la salut de la Universitat de Girona (UdG) ha plantejat un debat sobre com canviaran les polítiques municipals després de la Covid-19. Els responsables de la càtedra van convidar regidors de tres ajuntaments a participar en un seminari en línia i repassar el confinament i fer propostes per repensar la salut als seus municipis.

La directora de la càtedra, la catedràtica d’infermeria Dolors Juvinyà, explica que han volgut mantenir espais de reflexió tot i la reclusió des del 14 de març. L’acció es va concretar en un webinar (seminari en línia), moderat per l’alcaldessa d’Anglès, Àstrid Desset. Hi van prendre part una trentena d’assistents, que van fer preguntes a Laura Serrano (Sant Feliu de Guíxols), Ester Busquets (Banyoles) i Joël Torcque (la Cellera de Ter).

El compromís

Juvinyà és coordinadora del màster en promoció de la salut i professora de la Facultat d’Infermeria de la UdG. Considera que el confinament ha contribuït “a la reflexió i ha despertat aspectes com ara els de la solidaritat i el compromís, i també destacaria l’agraïment, el fet de manifestar l’agraïment als altres”. La càtedra, que té el suport de Dipsalut, prepara per a dimarts un altre seminari en línia.

“La salut ha de ser l’eix de totes les polítiques. I la salut no és l’absència de malaltia, sinó promoure-la de moltes maneres”, explica Joël Torcque, el regidor de Medi Ambient, Salut i Promoció de l’Entorn de la Cellera (La Cellera Acció Municipal, CAM), vinculat a ERC. El regidor explica que els hàbits saludables són bàsics en la prevenció de malalties, ja siguin tumors o les de tipus cardiovascular.

Torcque assenyala que està comprovat que “amb 20 minuts al bosc l’estrès baixa. Per això és important que hi hagi parcs i zones verdes i camins fàcils adaptables per a la gent”. El regidor de la Cellera explica que han començat a moure’s per establir un acord amb el CAP pels bons hàbits. “La millor vacuna és l’educació i la formació per a la salut [...] S’ha de valorar el descans, el contacte amb la natura, les relacions socials, l’educació emocional...”.

L’urbanisme pot contribuir a la mobilitat i a la salut. Per exemple, a Sant Feliu de Guíxols, la regidora d’Acció Social, Igualtat i Salut, Laura Serrano (PSC), considera que el confinament ha fet més evident que la ciutat ha de ser per a les persones i perquè hi hagi més facilitats per caminar. Per això, de manera imminent l’Ajuntament ampliarà la vorera que dona a la barana de mar i eliminarà places de zona blava. “Aquests dies hem vist que hi havia poc espai per caminar”, explica. Així –diu– serà més fàcil la continuïtat entre Rius i Calvet i el passeig.

Les distàncies

Les relacions seran diferents, explica la regidora d’Acció Social de Banyoles. “L’urbanisme i la cultura han d’estar més centrats en les necessitats. Potser a l’hora de posar un banc l’haurem de posar a una distància perquè les persones no es contagiïn [...] L’urbanisme i la cultura han d’ajudar al benestar social”, assenyala Busquets.

A banda del teletreball, obligat a causa del confinament i que podria aplicar-se més sovint en el futur, assenyala Serrano, l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ha ampliat el Servei d’Atenció a la Dona (SIAD). A banda d’atendre casos per violència de gènere o dubtes, el consistori ha ampliat el servei psicològic en línia a casos d’ansietat, relacions familiars o la sexualitat. “Hem anat més enllà”, afirma Serrano.

La regidora de Sant Feliu explica que ara coneixen més el poble i les seves necessitats i que caldrà “aprendre a prioritzar. Em preocupa, per exemple, la bretxa digital dels avis i els nens”.

Segons dades de l’Idescat del 2019, Sant Feliu de Guíxols té 21.925 habitants; Banyoles, 19.826, i la Cellera, 1.946.

LES FRASES

Hem de pensar en ciutats per a persones que caminen i no pas per a cotxes
Laura Serrano
regidora d’acció social, igualtat i salut de sant feliu de guíxols
Em preocupa saber si podrem fer el treball comunitari preventiu. L’assistencialisme no porta enlloc
Ester Busquets
EDIL D’ACCIÓ SOCIAL de banyoles
Dos casos recents

Conveni amb la comunitat islàmica per a defuncions

A Sant Feliu de Guíxols ja hi estaven preparats, però durant el confinament s’han trobat amb dos casos de persones de religió musulmana que han mort al municipi a causa de la Covid-19. L’Ajuntament ja té un espai al cementiri perquè el cos del difunt sigui enterrat a terra, però els dos últims mesos han hagut de celebrar la cerimònia perquè “amb l’estat d’alarma no es podia repatriar el fèretre al seu país”, diu la regidora Laura Serrano. L’equip de govern, de Tots per Sant Feliu i el PSC, ja prepara un conveni amb la comunitat islàmica per regular aquestes cerimònies de manera més detallada. “Això ho haurem de tenir present.”

Amb esperit crític

Les antenes 5G i els greixos dels processats

El regidor de la Cellera Joël Torcque està format en ciències ambientals, però també ha adquirit coneixements en prevenció de riscos laborals i nutrició clínica. Té, a més, un projecte de Health coach (entrenador de salut). Afirma que també cal ser crític en salut i tenir en compte els efectius nocius de les antenes per a la tecnologia 5G o dels greixos trans en el menjar processat. En aquest últim cas, incideixen el mig milió de morts anuals per malaltia cardiovascular, segons l’OMS. “De Covid-19 n’hi ha hagut més de 300.000, que em sembla una barbaritat. Però per què es posen ara tots els esforços i la mirada en el coronavirus?”.

Augment de necessitats

“Més hores de despatx” per l’ingrés mínim vital

Ester Busquets és treballadora social amb plaça a Girona. Explica que veu difícil que, amb les noves necessitats, es pugui fer treball social comunitari per donar eines a les persones perquè siguin més autònomes. “Hi haurà sol·licituds de l’ingrés mínim vital, i augmentarà la burocratització i la feina de despatx. Per mi, el treball social comunitari es fa als carrers i als domicilis”, afirma. Busquets és regidora d’Acció Social a l’Ajuntament i consellera comarcal de Benestar Social. Afirma que el confinament va ser feixuc i que la desescalada també ho és per l’alt volum de feina. Diu que és el que han triat i que ho fan. A Banyoles ja treballen en les escoles, els casals, en la neteja pública.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Tres detinguts en una operació contra el terrorisme gihadista a Badalona

Barcelona

Vergès avisa que confinament al Segrià podria durar més de dues setmanes 

Barcelona

Els Bombers rescaten un ciclista ferit greu a Tor, al Pallars Sobirà

Alins

Detenen un turista de 19 anys acusat d’agredir sexualment una noia de 17 en un portal de Lloret

Lloret de Mar

Retingut un home de Barcelona que va viatjar a Eivissa tot i haver donat positiu en coronavirus

Barcelona

Barcelona celebra el primer esdeveniment esportiu al carrer des de l’inici de la pandèmia amb 600 participants

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Sol i més calor

Barcelona

294 contagis per coronavirus a Catalunya, la meitat a Lleida

Barcelona

Un motorista mor en un accident a l’N-260 a Pont de Bar, a l’Alt Urgell

Barcelona