Societat

Les batalles per la vacuna

La Xina, els Estats Units i Rússia competeixen a ser els primers a trobar la vacuna de la Covid-19, esdevinguda un avantatge geoestratègic

Els científics adverteixen de l’enorme risc de rebrots que abonen els antivacunes

La vacuna o vacunes per frenar la Covid-19 seran el descobriment científic del segle en l’àmbit de la salut. Per la profunda crisi planetària que ha provocat la pandèmia, ser els primers a trobar-la és també una cursa política i econòmica. En aquests moments, 83 laboratoris estan treballant arreu del món per aconseguir-ho i ja n’hi ha 10 vacunes que s’estan provant en humans. Entre els principals projectes i els que més esperances desperten a hores d’ara hi ha els dels laboratoris de la companyia nord-americana Pfizer –que el desenvolupa amb l’alemany Biontech–, el del gegant farmacèutic britànic AstraZeneca –en col·laboració amb la Universitat d’Oxford– i també els de les companyies xineses i el promogut pel Kremlin. Set centres científics russos hi treballen i just ha començat assajos amb humans. A més, Rússia assegura que ja té un medicament efectiu per tractar la malaltia, que començarà a distribuir als hospitals aquest mes.

Tothom dona per fet que la descoberta serà un avantatge competitiu per al país que ho aconsegueixi i esdevenindrà una poderosa arma geopolítica. Els temors s’han desencadenat i la futura vacuna és ja un altre motiu d’obert enfrontament entre la Xina i els Estats Units, en competència ferotge per l’hegemonia mundial. Ara mateix, la Xina va capdavantera, ja que almenys han desenvolupat cinc vacunes que han entrat en fase de proves en humans. L’administració Trump, en plena cursa electoral per les presidencials del novembre, ha anunciat que destinarà fins a 1.200 milions de dòlars a una investigació de la vacuna de la Universitat d’Oxford. El president nord-americà vol tenir una vacuna “a finals d’any”, en el marc d’un projecte industrial i científic que ha comparat amb l’esforç fet durant la Segona Guerra Mundial per desenvolupar la bomba atòmica. El projecte governamental porta un nom ajustat al màxim objectiu del projecte: operació Màxima Velocitat. “Significa gran i significa ràpid”, aclaria Trump per si alguns dels seus possibles votants encara no ho havien entès. El tradicional aliat nord-americà al continent, el Regne Unit post-Brexit, també vol capitalitzar l’èxit d’aconseguir una vacuna ràpidament i ha invertit 22 milions d’euros en els projectes d’Oxford i de l’Imperial College de Londres.

Mentre, la Unió Europea s’acosta al Japó, amb compromisos de cooperació en investigació sanitària i econòmica per “reconstruir unes economies més sostenibles, inclusives i resilients” després de la pandèmia, segons han dit la presidenta de la CE i el primer ministre japonès. L’executiu europeu ha impulsat una iniciativa que, aquest maig, ja ha recaptat 7.500 milions d’euros per a una futura vacuna. Juntament amb el Japó i en línia amb l’OMS, reclama que la vacuna sigui assequible a tothom en considerar-se un “bé global comú”. Si per a la majoria la vacuna és la gran esperança d’aquesta pandèmia, una minoria social torna a mobilitzar-se contra la vacunació, exhibint arguments que han sobreviscut immutables des del segle XIX. Al Londres victorià, milers ja sortien a protestar pels carrers contra els programes de vacunació de la verola perquè, suposadament, “enverinen de nadons”. Recentment, els antivacunes han retornat a protestar als parcs londinencs contra la del coronavirus.

Al món desenvolupat que fa dos-cents anys que gaudeix de vacunes, un dels arguments dels contraris és atribuir un afany desmesurat de lucre de les multinacionals farmacèutiques. La realitat és que sovint són aquestes les que no estan interessades a desenvolupar uns medicaments que eviten malalties, especialment per als països pobres. Els ingressos per les vacunes no arriben al 10% de la facturació del sector farmacèutic. També s’han convertit a les creences antivacunes moviments islamistes radicals. L’assassinat de sanitaris que vacunen canalla contra la poliomielitis al Pakistan és habitual i paradigmàtic: acusen la vacuna de causar infertilitat i han obligat a suspendre’n campanyes per eradicar una malaltia que, gràcies a les vacunacions, sols sobreviu a tres països. No és clar si la pandèmia ha fet variar les opinions granítiques dels antivacunes, però és segur que la lluita entre la llibertat individual i la responsabilitat social tornaran aviat a la taula de les autoritats sanitàries.

Preocupació
L’OMS va declarar l’escepticisme sobre les vacunes una de les deu prioritats sanitàries ja el 2019. Els científics ja han alertat sobre un rebuig a la de la Covid-19: ’“Atacar una vacuna en concret afecta la percepció del benefici de totes i crea borses d’individus malvacunats que són substrat de brots futurs”, diu l’investigador Xavier Bosch (ICO).


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

castelló d’empúries

Un robot avaluarà i posarà al dia el nombre d’amarradors d’Empuriabrava

castelló d’empúries
la crònica

Un pilot d’avió a la vall de Llémena

Cases sense gas el 2040

barcelona

El Manhattan mataroní

mataró

Obre a Girona una nova Barnahus per a infants i adolescents que han patit violència sexual

Societat

Els sindicats tornaran a plantar el govern aquest dimarts

Barcelona
societat

König i La Puntual, entre els establiments guardonats en la Nit del Comerç

girona
FIGUERES

Una lletrada denuncia que el bloqueig a la presó li impedeix veure un representat

FIGUERES
SALUT

Reforma del sistema sanitari a partir d’eixos d’hospitals

Barcelona