Societat

JORDI LLORCA

DIRECTOR DEL CENTRE DE RECERCA EN CIÈNCIA I ENGINYERIA MULTIESCALA DE LA UPC

“Trobar un meteorit és tocar un fragment d’un altre món”

Llorca ha liderat un estudi que revela l’origen de dos fragments del meteorit que va caure a Terrassa el 1704 i que ha estat publicat a la revista ‘Meteoritics and Planetary Science’

El Nadal del 1704 un meteorit va caure a Terrassa. Devia suposar un impacte brutal per als que ho van veure.
Era el dia de Nadal, amb un cel totalment clar, i cap a les cinc de la tarda es va veure una bola de foc que travessava el sud de França, l’Empordà, Barcelona, i a Terrassa van caure unes pedres. Segurament l’impacte va ser més gran pel fet de veure la bola de foc que per la caiguda de les pedres. Quan un meteorit xoca amb les molècules de l’aire es crema la part de fora, s’escalfa molt i apareix com una bola de foc. El meteorit explota per la pressió de l’atmosfera i cau una pluja de pedres. Ho van deixar per escrit perquè ningú havia vist això abans. En una època en què la ciència estava poc desenvolupada i la gent va pensar que era un senyal de Déu.
A més, el dia de Nadal.
Exacte, i durant la guerra de Successió. Tothom va coincidir que era un senyal sobrenatural. Hi ha un document molt interessant d’un metge que es deia Joan Solà a la biblioteca Lambert Mata de Ripoll que utilitza aquesta caiguda del meteorit i altres fenòmens de l’època com un eclipsi per dir que tot això són senyals a favor de la casa d’Àustria. L’altre bàndol, els Borbons, ho va recuperar uns anys més tard i van dir que era un senyal de Déu perquè els catalans no es deixessin entabanar pels austriacistes.
Han passat 300 anys entre el testimoni documental i la troballa física. Per què?
L’interessant és que els dos fragments, de la mida d’una pilota de ping-pong, estaven molt frescos, cosa que vol dir que algú els va recollir i els va fer arribar a la família Salvador, una nissaga d’apotecaris de Barcelona. Aquesta família va començar a recopilar objectes naturals el 1826 i la rebotiga va esdevenir el primer museu que la gent visitava a Barcelona. Un dels descendents va tancar la botiga al carrer Ample i va portar la col·lecció, de 10.000 exemplars i 1.500 llibres d’història natural, a una masia al Penedès. Hi va estar fins que Pius Font i Quer va intercedir a principis del segle XX perquè la col·lecció la comprés l’Ajuntament Barcelona i va arribar a l’Institut de Botànica. Algú el 2013 va veure, catalogant, que al pot amb les dues pedres hi posava, escrit amb interrogant, “meteorit”.
El pot va estar allà un segle sense que ningú se n’adonés?
Sí, va ser una gran sort que portessin la col·lecció sencera a la masia. Va ser molt emocionant perquè Marc Campeny, David Allepuz i jo [coautors tots tres d’un article sobre el meteorit publicat per la Meteoritical Society] vam veure la col·lecció i vaig concloure que era un meteorit que per les dates quadrava amb el de Terrassa. Però en obrir el pot, a sota de les pedres vam veure un paper que deia “pedra que caigué”, alguna cosa que no s’entén i “1704”.
Això és com trobar un tresor.
Brutal. Havia de ser un meteorit, però com a científics que som el vam analitzar i vam mirar que no coincidís amb cap altre meteorit català, i efectivament, era nou.
Quines característiques geològiques té un meteorit?
Són fragments que venen de l’espai i que poden tenir diferents orígens com els d’asteroides, que són aquesta mena de cinturó que hi ha entre Mart i Júpiter. Quan agafes un meteorit d’un d’aquests asteroides estàs veient un fòssil, estàs veient el material a partir del qual es van crear els planetes, inclosa la Terra. És obrir una finestra al passat i d’aquí prové el seu interès científic, perquè és un material que d’una altra manera no podries estudiar.
Aquest en concret fa alguna aportació especial?
Aquest no té res d’extraordinari i no ens dona informació científica nova, sinó que és una peça del trencaclosques a partir del qual tenim la imatge final; totes són importants. Tenim meteorits que venen de la Lluna i de Mart provinents de xocs. Tenen un valor incalculable perquè tenim fragments de Mart sense haver-hi anat. Per això és apassionant estudiar meteorits. Nosaltres participem en expedicions al desert perquè és més fàcil reconèixer-los al desert, on no s’ha tocat res en milers d’anys, pel contrast del color. Al Sàhara en vam trobar un de Mart i va ser tocar un fragment d’un altre món.
Aquest és el cinquè meteorit que s’ha trobat a Catalunya?
Sí, que estiguin acceptats i contrastats per la Meteoritical Society, que és l’organisme internacional que cataloga els meteorits. El del 1704 és el primer documentat a Catalunya, el tercer més antic conservat a Europa i el setè de tot el món. El més antic del món data del segle IX i es va conservar en un temple budista al Japó. A Europa el més antic és de 1492, a l’Alsàcia, i el van guardar perquè el rei Maximilià I el va interpretar com un senyal de Déu. El va fer lligar amb cadenes a una església perquè no s’escapés i així ha durat més de 500 anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sanitat registra 4.088 nous positius per Covid-19 a Espanya i 28.500 morts, un més que dimecres

Madrid

El TSJC rebutja adoptar mesures cautelars contra el tancament de l’interior de bars i restaurants a Lleida i el Baix Segre

Lleida

Salut confirma 16 brots actius de covid-19 amb 134 casos al Camp de Tarragona

Tarragona

Cues a Sabadell en el primer dia de proves massives per frenar l’escalada de contagis de covid-19 a la ciutat

Sabadell
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Temperatura en ascens

Barcelona

Un detingut a Manresa per abusar sexualment de vuit dones en un mes

Manresa

Guàrdia Urbana posa 190 denúncies per ‘botellón’ a les platges de Barcelona en una setmana

Barcelona

Consulta les notes de tall d’accés a la universitat 2020

Barcelona

El risc de rebrot puja per segon dia consecutiu

Barcelona