Girona ha atès 111 sensellar al pavelló de Palau, tancat ahir
El consistori en fa un balanç positiu, però demana més ajut d’altres administracions i “no entén” les crítiques
S’han derivat a La Sopa els 18 usuaris que no han trobat on viure ni han marxat de Girona
Hi va haver un cas de Covid-19 i 12 expulsions per no seguir les normes
L’Ajuntament de Girona va tancar ahir el pavelló de Palau com a centre per als centresostre, en el qual des del 27 de març s’han atès un total de 111 persones, segons va explicar ahir la regidora de Drets Socials, Núria Pi. El pavelló va funcionar durant dos mesos com a centre de pernoctació, àpats calents i servei de dutxa, a més d’organitzar-hi accions de dinamització, com ara cursos de català. El 27 de maig, però, ja va tancar el servei de pernoctacions mantenint el d’aliments i higiene als matins fins ahir. Ara el pavelló reprendrà els seus usos esportius habituals.
Pi va assenyalar que en el moment més àlgid es va arribar a acollir 83 persones alhora, i que es va arribar al límit de la capacitat (es van habilitar d’inici 80 llits, amb la possibilitat d’ampliar l’ocupació fins a 100, però no es va haver de fer). També va explicar que hi va haver 12 usuaris als quals es va haver de fer fora perquè no complien “la normativa de mínims” que hi havia. Va destacar la feina de coordinació amb entitats i també amb els serveis mèdics durant tot aquest temps. Entre els usuaris, a qui es prenia la temperatura cada dia, només es va detectar un cas lleu de Covid-19.
Pel que fa al destí ara d’aquestes persones, Pi va detallar que la majoria de persones han trobat lloc on viure (38) o han marxat de Girona (22). També n’hi ha hagut 17 que van marxar voluntàriament i no en saben el destí i 4 persones que viuen al cotxe. A les 18 persones restants se’ls ha derivat a La Sopa, i 6 seran acollides allà i hi passaran a viure i els altres 12 podran usar el seu servei de menjador i dutxa.
Més de 200.000 euros
Pi també va concretar que habilitar tot el dispositiu durant els dos mesos que va estar obert les 24 hores va tenir un cost de 205.000 euros, als quals cal sumar els 20.700 euros de l’encàrrec de suport a les entitats col·laboradores (ADIS, AASS, Suara i Salesians Sant Jordi) i també el cost d’aquestes últimes setmanes amb el pavelló només obert unes hores. Pel que fa a personal destinat, hi han treballat unes 45 persones entre personal municipal i d’ens col·laboradors, a més de voluntaris d’altres entitats. La regidora, que en va fer un “balanç molt positiu”, va voler subratllar que havien “assumit la capitalitat, donant entrada a Palau a persones de tota la demarcació” a causa de la situació excepcional, però que cal un canvi. Així, va fer una crida a les administracions supramunicipals: “Cal atenció al conjunt de la demarcació, com a ajuntament hem assumit més del que ens tocava.”
Pi va dir també que “no entén” les crítiques rebudes des d’algunes entitats, perquè creu que ha quedat clar “el compromís” de l’Ajuntament. En un sentit semblant es va manifestar l’alcaldessa, Marta Madrenas, en el ple dilluns: “Som una de les ciutats catalanes més sensibles i que destinem més recursos als sensesostre, més d’un 1% del pressupost”, va remarcar Madrenas, que va acusar de “demagògia” algunes crítiques.
LES XIFRES
Dispositius desplegats a Figueres i Lloret de Mar
J.F. / J.PEl pavelló de Figueres Rafel Mora va acollir entre el 26 de març i el 26 de maig fins a 52 persones sense llar amb situacions d’emergència familiar, un dispositiu que van organitzar l’Ajuntament de Figueres. El dispositiu d’acollida i allotjament temporal d’emergència tenia una capacitat per a 25 persones i va tenir un servei de càtering, bugaderia, monitoratge i activitats. L’Ajuntament va contractar el monitoratge.
El tancament del Rafel Mora es va fer coincidir amb el canvi de fase, un fet que va permetre d’obrir altres recursos d’acollida que habitualment estan activats a la ciutat en pensions. Durant el pas pel dispositiu, 25 persones van reconnectar amb la xarxa familiar o relacional, quatre van trobar feina.
D’altra banda, al pavelló de Lloret de Mar atenen des de fa tres mesos persones que malviuen en “infrahabitatges i pisos en mal estat”, destaca la regidora de Benestar i Família, Arantxa Jiménez. Són persones que el consistori ja atenia des de fa cinc anys mitjançant el servei El Caliu, en el qual col·labora la Creu Roja i que ara s’ha traslladat a causa de la Covid-19.
Pel servei per a la gent sense un lloc digne per viure passen una quinzena de persones cada dimarts i cada dijous. El Caliu ofereix servei de dutxa, de bugaderia i cobreix “les primeres necessitats”, explica Jiménez. És un centre diürn perquè, segons un estudi fet per la policia, al municipi no hi sol haver persones dormint al ras. El consistori disposa d’un pis per atendre quatre usuaris amb pocs recursos.
A Sant Feliu desencallen la cessió de 9 pisos de la Sareb al municipi
E. Agulló
L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ha signat un acord amb la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb) per a la cessió temporal de 9 habitatges en règim d’usdefruit per un màxim de 4 anys, però que es podran anar prorrogant anualment. Es tracta de 9 pisos que es podran destinar a lloguer a preus assequibles, però també a l’allotjament de persones que estiguin en una situació d’emergència social.
El regidor d’Habitatge, Josep Saballs, explica que els habitatges se sumen a la primera operació d’adquisició, el 2017, de tres pisos més de l’ens bancari, però que com en aquell cas n’hi ha alguns que ja estan ocupats de manera irregular. La voluntat, però, com ja es va aconseguir en aquell cas, serà legalitzar la situació dels inquilins i aconseguir fons per compensar les contraprestacions mensuals de 125 euros per les finques lliures i de 75 per les que estiguin ocupades, unes despeses per fer front als pagaments de les assegurances i les comunitat.
Tant Saballs com la regidora de Serveis Socials, Laura Serrano, esperen que aquest acord serveixi per anar fent créixer la borsa pública d’habitatge, amb 74 finques però majoritàriament gestionats per la mediació amb petits propietaris particulars. Serrano adverteix que les 9 noves finques s’integraran, d’inici, en el circuit d’habitatges d’emergència o reservats a la inclusió social, en previsió que hi pugui haver un repunt de problemes residencials de resultes de la crisi econòmica per l’epidèmia.
Doblen remeses d’aliments
Serrano admet que la demanda de serveis socials ha crescut al municipi guixolenc en els últims dos mesos, una observació que il·lustra amb el fet que “la demanda de famílies ateses pel Banc d’Aliments es va doblar a l’abril” respecte a les xifres del febrer. En aquestes dades ha influït el retard en el pagament de les prestacions d’atur a afectats pels ERTO, i esperen que la situació millori a partir del juny i a l’estiu, però per si de cas han incrementat la partida anual, per ara, dels 34.000 euros inicials fins a 80.000, en previsió que a la tardor pugui tornar a pujar la demanda.
La regidora també lamenta que la Generalitat hagi posat fre a les sol·licituds d’ajuts per pagar lloguers, i diu que la demanda d’entrevistes als Serveis Socials s’ha disparat, tot i el prec de canalitzar tràmits telemàticament. Els dos mesos de tancament de l’administració no ajuden, i es plantegen reforçar el personal de l’àrea, dins del pla de contingència contra l’epidèmia.
