Societat

ANTONIA AMADOR

PROMOTORA ESCOLAR AL BARRI DEL SECTOR EST DE GIRONA I COL·LABORADORA DE CÀRITAS

“Em passava el dia a la finestra alertant que no sortissin”

Intenta que els nens del sector est de Girona, on viu, segueixin els estudis i treballa casa per casa esforçant-se per fer entendre als pares la importància que té l’educació dels fills

Vostè intenta que el nens, especialment de primària i de família gitana, no facin campana i que els pares s’impliquin en la seva educació. Com ha arribat fins aquí
?
Jo treballava netejant cases, però des del setembre passat soc promotora escolar al sector est de Girona. Es va jubilar la persona que hi havia abans, em vaig treure l’ESO i vaig aconseguir la plaça vacant. La meva funció era aconseguir que els nens anessin cada dia a classe, que els pares anessin a les reunions i convèncer les famílies de la importància de l’educació.
I ho aconseguia?
Parlar entre gitanos, entre gent de la mateixa ètnia sempre és més fàcil, ja que podem transmetre la importància de l’educació a la nostra manera. Sempre poso casa meva com a exemple d’això. Tinc cinc fills, els tres grans ja tenen l’ESO i els altres estan de camí per aconseguir-ho. Sempre he volgut transmetre això als meus fills i a les famílies del barri. Molts alumnes gitanos encara deixen els estudis, però sempre he intentat donar-hi la importància que toca, perquè ens ho mereixem com qualsevol persona. És el més important per als infants, perquè és com una cadena de pares a fills fins que, el dia de demà, com ara ja n’hi ha, ens trobem molts més advocats gitanos, professors gitanos, etc. De fet, en una escola del barri ja hi ha dues professores gitanes treballant. Per a mi, això és un orgull. Intento transmetre que som en el segle XXI i que tenim els mateixos drets i obligacions que tothom.
I tot de cop apareix la pandèmia. Com ha canviat la seva feina aquest enemic invisible?
Va ser una bogeria. Vaig haver de fer moltes trucades i connectar per Internet i per Whatsapp. En un sol dia, podia fer més de 100 trucades. Havia d’avisar les famílies una per una del que estava passant. També he treballat amb el CAP de Vila-roja per fer entendre a les famílies gitanes què havien de fer amb la neteja, la higiene, que s’havia d’estar en casa... i intentar que els alumnes fessin els dossiers de l’escola. Al barri, moltes cases estan sense llum i és molt difícil treballar per internet. Em coordinava amb Càritas i amb els centres educatius per alertar que per internet era molt difícil que els alumnes seguissin l’escola. Vaig proposar fer dossiers i un lot de treball, amb material escolar, perquè molts d’ells havien deixat el material a l’escola i no tenien ni el llapis. Vam fer un lot amb l’Ajuntament i va anar molt bé. Les mares ho van agrair moltíssim. Vam fer videotrucades per donar més explicacions, perquè hi havia pares que no sabien llegir i jo els ho havia d’explicar. Va ser una experiència nova, però molt gratificant perquè he rebut molt bona resposta.
En un barri amb molta gent que viu dels mercats tot devia ser més difícil.
Al barri, hi ha hagut moltes necessitats noves. L’estat d’alarma ho ha parat quasi tot i la gent havia d’anar a l’assistent social, i jo intentava també orientar-los. He arribat a fer de mestra i fins i tot de psicòloga. Em passava el dia a la finestra alertant que no sortissin, que no anessin a veure la família i la gent responia bé. Ha estat difícil però gratificant. Quan som gitanos amb gitanos, et fan cas i ens entenem bé.
El pitjor curs per començar una feina com la seva?
Segurament sí, però m’agrada molt el meu treball i ho he intentat fer tan bé com era possible. Ha estat un any dur i ningú no estava preparat. Tot nou per a tots. El meu treball és molt de tu a tu, vaig casa per casa i de cop, amb la nova situació, no podia i havia d’adaptar-me per telèfon, com podia. Per a ells també era complicat, perquè molts no tenien internet o no sabien el que era un correu electrònic, tot i que algunes mares que ho sabien fer millor que jo.
Personalment, com ho ha viscut la seva família?
Molt difícil, perquè tinc cinc fills, el meu marit és a l’atur i jo soc l’única font d’ingressos. Vam gestionar l’ajuda familiar en plena pandèmia i ha estat molt complicat. Tot i que el meu home ha treballat des dels 16 anys i jo també, de ben petita, estem passant un moment difícil. Per sort, a la feina em tracten bé i estic molt contenta. Els meus fills han passat també pels projectes de Càritas al barri, que els ajuden amb els estudis.
Com preveu el curs vinent?
Molt difícil. Em fa por que les famílies no responguin com esperem. Tenen molta por de contagiar-se. Jo treballaré braç a braç amb les escoles i amb Càritas per intentar que puguem tirar endavant el curs passi el que passi. Molts nens han quedat desenganxats dels estudis i serà difícil que tornin a agafar el fil. Parlem molt amb les famílies, però n’hi ha que és difícil accedir-hi. No puc preveure què passarà. Intentarem treballar perquè tothom torni a l’escola.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Identifiquen l’impacte de les mutacions d’un gen en la gravetat d’un tipus de càncer de la sang

Barcelona
MIQUEL GIRBES
DIRECTOR GENERAL DEL NOU HOTEL EMPORDÀ GOLF

“Volem ser el cor de l’Empordà”

Girona

En marxa un dispositiu contra una organització criminal dedicada al tràfic de marihuana a l’àrea metropolitana

Barcelona
AGNÈS LLADÓ
ALCALDESSA DE FIGUERES

“En aquests quinze dies s’ha situat Figueres a la diana”

FIGUERES

El turisme, en situació crítica

Barcelona

Cribratges massius al Vallès per frenar el risc de rebrot

barcelona

La regió sanitària de Girona manté una bona evolució

FIGUERES

Més de 9.000 casos de demències en 13 anys

girona
girona

“No estàs sola!”