Societat

Patrimoni

L’homenatge pendent

Una exposició al museu Darder de Banyoles fa un reconeixement al fotògraf i documentalista Ernest Costa amb una selecció de la seva extensa producció

Costa ha recollit i difós el patrimoni etnogràfic en llibres, articles, sèries fotogràfiques i documentals audiovisuals

En una època en què sembla que el principal objectiu dels viatges sigui fer-se fotos per penjar-les a les xarxes socials, és d’agrair l’existència de persones com l’Ernest Costa, un home que, en lloc de consumir paisatges com qui es menja un Big Mac, els mastega lentament per assaborir-los, els observa, s’hi submergeix, parla amb la seva gent, n’aprèn la història menuda i, finalment, ho fixa en llibres, sèries fotogràfiques, cròniques periodístiques, programes de ràdio i documentals audiovisuals. De l’immens llegat que Ernest Costa Savoia (nascut a Bescanó el 1940 i establert des de fa anys a Fontcoberta) ha acumulat durant dècades movent-se pels Països Catalans, el museu Darder de Banyoles n’ofereix una selecció a l’exposició Ernest Costa, notari del territori, inaugurada dijous i que es podrà visitar fins a mitjan desembre. Comparable a una antològica d’un pintor o d’un escultor, esdevé l’homenatge que Catalunya deu a un home gràcies al qual s’ha documentat i conservat per a la posteritat una bona part del nostre patrimoni etnogràfic.

El comissari del muntatge és el naturalista banyolí Josep Maria Massip –un gran amic seu– però la tria del que s’hi mostra es deu sobretot al mateix Costa. El visitant hi troba materials recollits per ell, algunes de les seves aportacions bibliogràfiques i periodístiques, guions radiofònics o uns audiovisuals, juntament amb llibretes d’apunts i dibuixos, càmeres, imatges d’homes i dones que han estat les seves fonts d’informació i fins i tot unes botes gastades, exhaustes, mostrades com a metàfora dels quilòmetres caminats. Al costat de les peces hi podem llegir reflexions de Costa. Per exemple, juntament amb les botes esmentades i uns llibres de consulta, cita el geògraf Pau Vila quan aconsella que el coneixement del territori l’hem de fer amb els peus i també amb el cap; i acompanyant un tros de suro i un tap de cava, explica l’existència de tantes alzines sureres per les necessitats de la indústria de l’escumós. En parlar amb aquest diari, Costa posa l’accent en el reconeixement que vol retre a les persones –“gent anònima, senzilla, algunes ni sabien llegir i escriure”– que li han facilitat les dades amb què ha bastit els seus treballs.

En la inauguració de l’exposició –muntada per l’Ajuntament a partir d’una proposta del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles– el regidor de Cultura, Miquel Cuenca, a part d’elogiar el tarannà de l’homenatjat, va presentar-lo no pas com una figura romàntica sinó com a un model plenament vigent i un exemple per al futur, ja que Costa –va dir– és el paradigma de la manera com cal acostar-se al territori en uns temps en què la seva gestió ha de ser sostenible i respectuosa.

De manera paral·lela a l’exposició, el museu Darder organitzarà activitats complementàries que s’anunciaran pròximament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Treball assegura que les ajudes a la renda garantida es van incrementar malgrat la “paràlisi” de l’administració

Barcelona

Putin anuncia que Rússia ja té la vacuna contra la covid-19

Mor el magistrat del TSJC Daniel Bartomeus als 66 anys

Barcelona
En Directe

Educació descarta reeditar les targetes moneder i repartirà el menjar si hi ha confinaments parcials durant el curs

Barcelona

El nombre d’usuaris d’autobús a Catalunya cau un 62,2% el juny per la pandèmia

Barcelona

Els nous contagis segueixen en descens a Catalunya

Barcelona

La pandèmia triplica el nombre de joves que s’incorporen a la Creu Roja per fer de voluntaris

Barcelona / Vilafranca del Penedès

Els casals d’estiu aproven amb nota

girona

Primer assaig clínic propi a l’Hospital de Figueres

FIGUERES