Societat

GUILLERMINA LÓPEZ-BENDITO

NEUROCIENTÍFICA, PREMI FUNDACIÓ BANC SABADELL A LA INVESTIGACIÓ BIOMÈDICA

“Trigarem dècades a saber com es forma el cervell”

“Necessitem saber com es connecten més de 80.000 milions de neurones i això és molt complicat, però els darrers anys la tecnologia ens està ajudant”

“Hem reprogramat cèl·lules perquè canviïn d’una orientació sensorial visual a una d’auditiva”

“És una llàstima que calgui una pandèmia perquè la gent s’adoni de la importància que té la ciència”

L’origen del cervell
Guillermina López-Bendito va néixer el 1975 a la República Dominicana. Llicenciada en biologia, va fer el doctorat a l’Institut de Neurociències d’Alacant. Des del 2007, dirigeix el seu propi laboratori i grup de recerca com a investigadora científica del CSIC a l’Institut de Neurociències d’Alacant, dins de la Unitat de Neurobiologia del Desenvolupament.

Guillermina López-Bendito recollirà avui el 15è Premi Fundació Banc Sabadell a la Investigació Biomèdica. El jurat en destaca l’originalitat i l’impacte de la investigació en neurobiologia, concretament el desenvolupament i la plasticitat del cervell, i valora que pugui inspirar el disseny d’eines capaces de reparar connexions neuronals defectuoses en pacients amb dèficits sensorials congènits o adquirits, com ara alguns casos de ceguesa.

Si el funcionament del cervell ja és complicat, el seu desenvolupament encara ho deu ser més...
El cervell humà és complexíssim. Necessitem saber com es connecten més de 80.000 milions de neurones i això és molt complicat. Ens està costant dècades entendre com es forma aquest gran òrgan. El nostre laboratori porta més de deu anys estudiant com es fan les connexions neuronals que s’encarreguen de traslladar la informació sensorial fins a la part més superficial del cervell, l’escorça cerebral, que és on realment es processa la informació.
El tàlem hi té un paper important, oi?
Sí, perquè actua com a repetidor: rep la informació dels sentits i la trasllada a les regions de l’escorça cerebral on s’han de processar. És curiós perquè aquesta connexió es forma en estadis prenatals, abans que els estímuls sensorials arribin als òrgans. D’alguna manera, les diferents neurones del tàlem, durant el desenvolupament, saben quins estímuls sensorials rebran en el futur i es connecten amb la zona de l’escorça cerebral que els pertoca.
Però tinc entès que l’olfacte va per lliure.
Sí, és l’únic sentit que no passa pel tàlem, va per una via diferent i no sabem per què. És un sentit amb una complexitat increïble per totes les neurones que reben l’olor i que discriminen les diferents olors. Una incògnita més per resoldre.
I no deu ser fàcil estudiar tot això. Com s’ho fan?
Ho estudiem amb models animals, en aquest cas ratolins, perquè té molts avantatges. En l’aspecte evolutiu el seu desenvolupament de l’escorça cerebral és similar al nostre, però el podem estudiar amb més facilitat perquè la formació és més curta: vint dies en comptes de nou mesos.
I hi poden intervenir, és clar.
Sí. Podem utilitzar ratolins transgènics per estudiar la funció del tàlem, canviar algun gen per veure com es modifiquen les connexions. És l’avantatge d’utilitzar animals models amb un conjunt de circuits cerebrals altament conservats.
Més enllà de la recerca bàsica, també investiguen aplicacions biomèdiques.
Estudiem els mecanismes que formen aquestes connexions, però també estudiem els mecanismes pels quals aquesta connexió es reorganitza, utilitzant models animals altament semblants a un humà congènitament cec. I així veiem com es reorganitzen aquestes connexions talàmico-corticals i com es produeixen processos de plasticitat. Per exemple, tots sabem que els cecs congènits tenen les altres habilitats sensorials molt més desenvolupades, però no sabem per què. El que estem intentant fer, i ja hem aconseguit in vitro, és utilitzar la reprogramació cel·lular per fer que unes neurones canviïn d’una orientació sensorial visual a una orientació auditiva, per exemple. Volem utilitzar la reprogramació per recuperar connexions sensorials perdudes en animals que han perdut la vista.
Abans es creia que les neurones s’anaven morint progressivament al llarg de la vida, però s’ha vist que també se’n creen de noves. Què passa amb les connexions neuronals? Com es comporten?
Com més complexa és una espècie, més neurones i connectivitat específica té. Els humans naixem amb moltíssimes més connexions de les que en realitat queden operatives després. El cervell ha creat aquest mecanisme per assegurar-se que tindrà prou connexions per entrellaçar les neurones i establir els circuits que realment processen tota la informació que rebem. L’aprenentatge durant els primers anys de la vida va refinant aquesta circuiteria que defineix com som en tots els aspectes. Després arribem a un estadi més o menys adult de connectivitat, però durant tota la vida es canvien i se’n perden. I el que s’està estudiant és què determina que se’n perdin o se’n guanyin, perquè també n’hi ha que augmenten.
Alguna teoria?
Sens dubte hi té molt a veure l’ús i l’experiència. Els circuits de la memòria, per exemple, es van desenvolupant molt més i arriba un moment que, quan ens fem grans, hi ha processos de neurodegeneració que afecten tant les neurones com els circuits. L’aprenentatge ocorre sempre i la plasticitat ocorre sempre, però si perdem un òrgan sensorial en una etapa adulta els processos de plasticitat hi són però ni de bon tros són tan potents com quan succeeixen en etapes primerenques.
Quina és la principal incògnita que els planteja el cervell?
Desxifrar l’heterogeneïtat cel·lular. A banda de les neurones, per exemple, hi ha també la glia, un tipus cel·lular que sabem que és molt important en la connectivitat dels circuits neuronals, però no se sap quina funció fa. El repte és saber com es produeix aquesta heterogeneïtat, perquè parlem de neurones en general, però n’hi ha moltíssims tipus. Els codis genètics de cadascuna d’elles ens poden dir per què es connecta amb les altres, i així podrem experimentar sobre com el codi genètic neuronal controla la connectivitat. Amb això podríem veure què ha fallat en la neurodegeneració o en les neuropatologies.
Amb la crisi de la Covid alguns investigadors s’han reorientat per combatre o entendre el virus. Vostès ho han pogut fer?
Com que el coronavirus és totalment nou, no sabem fins a quin punt pot afectar el cervell. És una incògnita i, per tant, hi ha alguna possibilitat, però actualment no hi ha cap connexió amb el nostre camp d’investigació. En tot cas, el més important és que la societat s’ha adonat de la importància de la ciència. És una pena que calgui una pandèmia perquè això passi, però.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Salut preveu fer unes 9.000 proves PCR aquesta setmana amb un porta a porta a Ripollet i carpes a Sabadell i Terrassa

barcelona

Sanitat registra 5.760 nous positius per Covid-19 a Espanya i 28.498 morts, 26 més que dilluns

Madrid

El Govern i la Creu Roja signen un conveni per millorar la col·laboració en grans emergències

barcelona

Bona participació dels campus d’estiu de Ripoll

Ripoll

Salut preveu reservar 4.000 llits per si calgués instal·lar-los fora dels hospitals per a una segona onada de Covid-19

Lleida
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Ambient poc calorós

Barcelona

Salut Pública suspèn l’activitat d’una empresa al Baix Segre on treballaven 19 persones amb PCR positiva

Lleida

Catalunya suma 510 nous casos de covid-19 confirmats per PCR i 30 defuncions

Barcelona

Identifiquen l’impacte de les mutacions d’un gen en la gravetat d’un tipus de càncer de la sang

Barcelona