Societat

El cost mitjà de les places escolars va de 4.600 a 6.500 euros anuals i les famílies aporten 1.800 euros de mitjana

El Síndic de Greuges demana que Educació redueixi la segregació amb contractes programa amb els centres

Un informe del Síndic de Greuges calcula que el sistema educatiu català requereix d’una aportació pública extra de 1.163 milions d’euros respecte el 2019 per garantir un bon finançament dels centres públics i concertats amb equitat i cap mena de segregació.

L’informe ha calculat el cost teòric mitjà que haurien de costar les places escolars, que és d’uns 4.973 euros a Infantil i Primària i de 6.100 euros a Secundària, amb un cost superior a la pública que a la concertada.

Però la despesa real actual és superior a la concertada que a la pública, sobretot per les aportacions familiars per a activitats i serveis complementaris. De mitjana les famílies aporten uns 1.800 euros per curs i alumne, 855 a la pública i 3.900 a la concertada.

Els projectes educatius dels centres concertats són comparativament més costosos que els dels centres públics, però reben menys finançament públic: si es comptabilitzen les activitats i els serveis complementaris, la despesa real per alumne dels centres concertats és significativament més elevada que la dels centres públics, a primària 1.461,4 euros més per alumne i a secundària, 1.386,2 euros per alumne.

Segons l’informe de la Comissió del cost de la plaça escolar, fet entre juny del 2019 i març del 2020, el cost teòric mitjà d’una plaça a Infantil i Primària és de 4.973 euros per curs, 5.117 a l’escola pública i 4.659 a la concertada.

A ESO, el cost mitjà és de 6.100 euros, 6.579 als instituts públics i 5.211 euros als centres concertats. La principal diferència entre públics i concertats, sobretot a Secundària, és la despesa de personal docent i de suport, ja que als centres públics els professors fan menys hores de classe i cobren més que a la concertada, i alhora hi ha més docents dedicats als alumnes amb necessitats educatives especials.

Ara bé, la despesa real per cada plaça és una mica diferent. En el cas d’Infantil i Primària, a la pública és de 5.249 euros, i de 6.711 a la concertada. A ESO, la despesa real a la pública és de 6.170 euros i a la concertada puja fins als 7.556 euros.

La gran diferència aquí és en el cost de les activitats i serveis complementaris com excursions, colònies, material escolar, llibres de text o servei de menjador, entre altres.

Els elevats nivells de despesa privada de les famílies, tant en el sector públic com especialment en el sector concertat, evidencien que el principi de gratuïtat de l’ensenyament no es compleix en la realitat.

La despesa real dels centres preveu, comptabilitzant les activitats i els serveis complementaris, prop de 1.867,9 milions d’euros no finançats amb fons públics (580,3 milions d’euros en el sector públic i 1.286,7 milions d’euros en el sector concertat), 1.857,2 euros per alumne/any (855,8 euros en el sector públic i 3.931,5 euros en el sector concertat).

En els centres públics i molt especialment en els centres concertats és rellevant la forta associació existent entre les aportacions de les famílies i la composició social del centre, fet que provoca que els projectes educatius siguin desiguals.

L’impacte pressupostari que suposaria cobrir el cost teòric de la plaça amb finançament públic seria de 1.163,8 milions d’euros addicionals a la despesa pública del 2019, cosa que suposaria un increment del voltant del 20% del pressupost de l’any passat, tot i que per aquest 2020 l’aportació extra hauria de ser inferior perquè Educació disposa d’uns 6.700 milions d’euros de pressupost.

D’aquest increment, 581,2 milions d’euros serien pel sector públic i 582,6 milions d’euros pel sector concertat. Com que els centres concertats suposen el terç del total, la quantitat per cadascun d’aquests centres seria superior que en els centres públics, ja que actualment l’infrafinançament i les aportacions de les famílies a la concertada són superiors.

De fet, el finançament públic dels centres és més elevat en el sector públic que en el sector concertat, fonamentalment a causa del cost diferenciat de la dotació de plantilles, en un escenari en què el sector públic presenta una més gran corresponsabilitat en l’escolarització de l’alumnat socialment desfavorit.

El finançament públic que reben els centres públics i concertats per a les despeses de funcionament o per a l’atenció a la diversitat no presenta diferències tan significatives.

Actualment, la inversió de les administracions públiques en la plaça escolar és insuficient per cobrir-ne el cost sense necessitat de copagament, tant si es mesura amb l’objectiu de garantir el finançament públic necessari per cobrir la despesa real de la plaça escolar, com també si es fa per cobrir el cost teòric de la plaça escolar, d’acord amb els criteris establerts per la comissió.

L’infrafinançament és més elevat en el sector concertat que en el sector públic, si es calcula aquesta despesa per estudiant (sense ponderar aquest estudiant en funció de la prevalença de necessitats educatives específiques).

No obstant, la composició social dels dos sectors de titularitat actualment també és desigual, ja que el sector públic escolaritza una proporció més elevada d’alumnat socialment desfavorit, que al seu torn requereix una despesa per estudiant més elevada.

Els centres amb menys complexitat tenen menys recursos que els centres amb més complexitat, particularment en el sector concertat per efecte de la desigual despesa privada.

En el sector públic, aquest efecte es corregeix a causa del finançament públic condicionat a la complexitat. En els centres concertats, en canvi, el finançament públic és pràcticament lineal, independentment de la complexitat.

La despesa real dels centres i el cost de la plaça escolar no són assimilables. La Comissió d’estudi del cost de la plaça escolar, en el marc del Pacte contra la segregació escolar, ha definit un cost teòric de la plaça a partir de criteris objectius, malgrat ser conscient que no s’ajusta plenament a la mitjana de la despesa real dels centres.

La despesa real no ha de ser necessàriament el cost de referència per a la plaça escolar, especialment quan es constata que aquest cost real està fortament condicionat per la capacitat econòmica de les famílies que conformen la comunitat escolar de cada centre.

Sobre la despesa privada, una part està adreçada a compensar l’infrafinançament, i fins i tot a finançar mecanismes de solidaritat, però en alguns centres també finança increments de la qualitat en la prestació del servei escolar o elements de diferenciació de l’oferta que no han de quedar coberts necessàriament per finançament públic.

El cost teòric de la plaça escolar està calculat prenent com a referència un escenari hipotètic d’escolarització plenament equilibrada, que actualment no es produeix, en què centres públics i centres concertats tinguessin una composició social equivalent entre si.

La millora del finançament dels centres s’ha de desenvolupar, doncs, sempre que es garanteixi un equilibri real en la composició dels centres.

El cost teòric de la plaça preveu un increment de la dotació de personal docent i de suport als centres públics i concertats, especialment per a l’atenció a la diversitat, amb una disponibilitat d’hores lectives equivalent entre centres, un increment del finançament per cobrir les despeses de funcionament dels centres per garantir-ne la suficiència financera, i també una cobertura més gran de la prestació gratuïta del servei educatiu, particularment de les activitats complementàries (que s’incorporarien amb caràcter general al sector públic), de les sortides i colònies escolars, i també dels llibres i materials escolars, tant per a centres públics com concertats. Pel menjador, es calcula que un 25% de l’alumnat tindria beques d’un 50% del cost.

Contractes programa per reduir la segregació

La comissió parteix de la base que l’increment de finançament públic de la plaça escolar en el marc del Pacte contra la segregació escolar només s’ha de desenvolupar si va orientat a corregir aquesta problemàtica.

No es tracta, doncs, de millorar únicament el finançament dels centres públics i concertats per garantir-ne la suficiència financera, sinó de promoure aquesta millora amb mesures que contribueixin a reduir la segregació escolar del sistema educatiu a Catalunya.

El sistema d’assignació pressupostària es podria fer a partir dels contractes programa, tant amb centres públics com amb centres concertats, que haurien d’anar acompanyats d’una millora dels instruments de control sobre el compliment de les condicions que estableix el contracte programa, i també d’una millora dels instruments d’escolarització equilibrada d’alumnat.

L’aprovació del nou decret d’admissió d’alumnat, també prevista en el marc del Pacte contra la segregació escolar, va en aquesta direcció, segons l’informe.

Aquest sistema d’assignació s’hauria d’aplicar de forma gradual i progressiva, tot començant per afavorir les condicions de gratuïtat entre els alumnes, els centres i els entorns amb més gran complexitat, i progressivament estenent-se al conjunt del sistema educatiu, a mesura que augmenti la corresponsabilitat dels centres amb l’escolarització d’alumnat socialment desfavorit.

L’informe de la comissió ha estat presentat aquest dilluns al matí al Parlament pel Síndic de Greuges, Rafael Ribó. El document, titulat ’Estimació del cost de la plaça escolar a Catalunya’, recull els resultats dels treballs desenvolupats per la Comissió del cost de la plaça escolar, integrada per professionals experts i coordinada Ribó, que tenia per objectiu quantificar la despesa pública necessària per garantir la provisió en condicions de gratuïtat de la plaça escolar amb estàndards de qualitat equivalents entre centres.

La comissió va ser creada arran del pacte contra la segregació escolar, que va ser signat per la majoria de sindicats i patronals, partits polítics, entitats educatives i col·legis professionals.

El conseller d’Educació, Josep Bargalló, copresideix amb Ribó la reunió de la Comissió de Seguiment del Pacte contra la Segregació Escolar al Parlament, on s’exposen les principals conclusions de l’informe i es fa el seguiment de les actuacions en el marc del Pacte. El president del Parlament, Roger Torrent, donarà la benvinguda als membres, i posteriorment hi intervindran Bargalló i Ribó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sanitat registra 4.507 nous positius per Covid-19 a Espanya i 28.503 morts, tres més que dijous

Madrid

Detinguts dos conductors que circulaven per l’AP-7 a 246 i 214 km/h a Cambrils i Reus

barcelona

Un home de 88 anys mor ofegat a la platja de les Madrigueres del Vendrell

Barcelona

Una vintena de científics demanen una “avaluació independent” de la gestió del coronavirus a l’estat espanyol

Madrid

El risc de rebrot baixa dos punts però segueix en nivells molt alts

Barcelona

Un ciclista mor atropellat a la BP-5107 a Sant Pere de Vilamajor

Barcelona

Desarticulada una organització criminal que feia robatoris amb força en domicilis des de l’Hospitalet de Llobregat

Barcelona

1.500 famílies de Girona ja han rebut ajudes d’emergència perquè la covid-19 els ha deixat sense ingressos

Girona

Set titulacions demanen més d’un 13 de nota

Barcelona