Societat

Tenores al ritme de la Covid-19

El món sardanista s’adapta com pot als efectes de la pandèmia

Part de les programacions es mantenen, però molt condicionades per la seguretat

L’aplec de Banyoles d’ha acabat fent, però el d’Olot es va anul·lar i el de Figueres és dubte

L’última paraula sobre aquests esdeveniments és dels ajuntaments

Les ballades i les audicions de sardanes, com a esdeveniments que concentren gent, s’estan veient molt afectades per les conseqüències de la pandèmia. Les cobles calculen que, fins ara, han perdut al voltant del 30% de feina a causa de les anul·lacions. En xifres absolutes, això vol dir que de les 90 o 100 actuacions que, de mitjana, ofereix cada cobla al cap de l’any, aquest 2020 en faran, com a molt, 70. No obstant això, el president de la federació que les agrupa, Jordi Curós, apunta que la reactivació està arribant abans del que deien les previsions més pessimistes. El representant de les cobles, que es considera un “realista prudent”, remarca que precisament és a les comarques de Girona on es nota un major esforç per tornar a la normalitat i mirar de recuperar audicions. “Si no hi ha cap rebrot generalitzat que ens obligui a recular, penso que podem recuperar cap a la meitat del que s’havia perdut. Amb això ja em donaria per satisfet.”

Adaptacions

Les condicions en què s’està reactivant el sector, però, estan lluny de la vella normalitat. No existeix un reglament oficial al respecte i són els ajuntaments els que tenen l’última paraula. Totes les parts implicades miren d’aplicar el sentit comú, pensant sobretot en la salut de músics, balladors i públic: hi ha ballades que s’han transformat en audicions i prou; en cas que es balli, es fa en rotllanes més petites i, preferentment, entre gent que ja solen fer-ho plegats; n’hi ha en què els dansaires estan units amb cintes i no es toquen; en les que sí es toquen, s’insisteix en el rentat de mans... Les mesures de seguretat, d’altra banda, han facilitat que, en força casos, per fi facin cas a la vella reivindicació dels músics de tenir més espai per tocar. Com que han de guardar una distància de seguretat, s’ha acabat l’apilonament i l’excessiva proximitat amb els balladors i els organitzadors els procuren tarimes que mesuren o s’acosten als 6 metres per 4 metres (24 metres quadrats) que reclamen des de fa anys i panys. “Ara, hi ha llocs on ens cuiden una mica més”, assegura el representant de les cobles.

L’opció de suspendre

L’estiu és la temporada alta d’aplecs, de què alguns s’han anul·lat. Un cas significatiu és el d’Olot, que amb uns 3.000 participants de mitjana –molts de forasters– és dels més potents del país. S’hauria hagut de celebrar el passat 18 de juliol. “No ens vam voler arriscar”, afirma el president de l’Agrupació Sardanista Olot (ASO), Ignasi Riera, per a qui l’aplicació de les mesures de seguretat complicava molt la logística i, d’altra banda, tampoc assegura una immunitat total. “Cal pensar que la Garrotxa està sent molt afectada per la Covid-19 i que, en general, els aficionats som gent gran”, argumenta. L’ASO també ha renunciat a les audicions dels caps de setmana al centre d’Olot, per les mateixes raons. “Hauria estat complicat controlar l’aforament i, a més, com els dius als nostres 200 socis que només poden venir-ne uns quants?”

A Banyoles, sí

En canvi, el Foment de Banyoles sí que va tirar endavant el seu aplec, a principi de mes. “Vam plantejar-nos suspendre’l o ajornar-lo. La primera opció la vam descartar de seguida i la segona hauria resultat complicada perquè a molts llocs ho han fet i, probablement, no hauríem trobat cobles disponibles“, explica el president de l’entitat, Joan Lleal. En haver-se de complir les mesures de seguretat, l’aplec va resultat estrany: per exemple, els músics es van desplaçar pels barris per evitar grans concentracions i, a les rotllanes, els balladors no es tocaven. Paral·lelament, l’emissora municipal, Ràdio Banyoles, va col·laborar emetent sardanes durant tota la jornada. “N’estem contents. Crec que vam prendre la decisió correcta. Molta gent del món sardanista ens ha felicitat”, hi afegeix. També han decidit mantenir les sardanes d’estiu a la plaça Major. Els actes que tenien pensats per a les festes d’agost, però, es replantejaran per minimitzar els riscos de contagi. Quant a la festa major (a l’octubre), compten programar els concerts, que tornaran al pavelló de la Draga per disposar de més espai, després de dos anys de fer-los en una vela a la plaça de les Rodes. Quant a les ballades, tot dependrà de l’evolució de la pandèmia, conclou Lleal.

A Figueres, difícil

L’aplec de Figueres també rep milers de visitants i participants. En principi, es farà a l’agost, després que al maig –quan tocava– s’hagués hagut d’ajornar per raons òbvies. Però Montserrat Mouné, presidenta de l’entitat organitzadora (el Foment de la Sardana Pep Ventura), no ho té massa clar. “Serà complicat, perquè caldrà aplicar moltes mesures de seguretat”, assenyala. Si se celebra, tindrà lloc a la plaça Catalunya en lloc de la Rambla i només podran entrar al recinte 150 persones, que hauran d’haver comprat l’entrada per internet, perquè cal tenir tothom identificat. “És molt delicat, veurem com evoluciona la pandèmia”, conclou Mouné.

Quant a la resta d’activitats, l’entitat empordanesa ha hagut de suspendre durant dues setmanes les audicions per culpa del recent rebrot.

LA XIFRA

30
per cent
és la quantitat de feina que les cobles hauran perdut aquest any, segons els càlculs de la seva associació.

La Capital de la Sardana ho deixa per a l’any vinent

R. Estéban

En el context sardanista, si hi ha un municipi de la demarcació perjudicat per les conseqüències de la pandèmia és Sant Feliu de Guíxols, que havia estat nomenat Capital de la Sardana 2020. L’acte d’obertura havia de ser el 21 de març, però es va haver de suspendre tot quan ja tenien tot el programa tancat, recorda Dolors Puig, presidenta dels Amics de la Sardana de Sant Feliu, l’entitat que es cuida d’organitzar l’esdeveniment, junt amb l’Ajuntament i la Confederació Sardanista de Catalunya. La seva intenció és deixar el programa tal com estava per a l’any vinent. “L’Ajuntament ja s’ha compromès a guardar-nos la seva aportació econòmica per a l’any vinent, i ara estem negociant-ho amb les altres administracions i entitats implicades”, diu Puig. El pressupost global del programa pujava a uns 60.000 euros. Al marge de la qüestió econòmica, l’ajornament està suposant un maldecap per als Amics de la Sardana, que estan mirant de contractar de nou totes les cobles i altres formacions que ja tenien lligades.

D’altra banda, l’ajornament ha fet que els municipis que ja havien estat designats per ser capital de la sardana del 2021 i 2022, Balaguer i Sant Cugat del Vallès, ho retardessin un any. “En això no hi ha hagut cap problema”, diu Puig.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia