Societat

“El meu somni és torejar a la Monumental”

Cristian Alfaro és el jove català més ben situat per arribar a ser torero professional

“El meu avi em va introduir en aquest món quan jo tenia només set anys”

Al Principat de Catalunya no hi ha toros, però entre els seus joves n’hi ha que encara volen ser toreros, pocs i decidits i, almenys un d’ells, amb dots per a l’art de la lídia i una determinació i perseverança dignes de la millor història de superació personal. L’afició de Cristian Alfaro pel món dels toros ve de quan era molt petit i el seu avi, Rafael, organitzava cada any un espectacle taurí al barri de la Collada-els Sis Camins de Vilanova i la Geltrú, en una plaça feta de llauna al seu propi taller de manyà. “Jo era molt petit i recordo que m’il·lusionava veure els toreros vestits abans de sortir a la plaça per fer l’entrada en comitiva”, explica aquest jove de 17 anys.

I va ser així com un dia, amb només set anys, el net del Rafael va demanar al seu avi si hi podia saltar per posar-se davant una vaqueta. L’home va assentir i des d’aquell dia el Cristian només pensa a acabar amb èxit la seva carrera de torero, prendre l’alternativa i un dia arribar a torejar a la Monumental de Barcelona. “Aquest és el meu somni”, assegura.

L’objectiu d’Alfaro és difícil, no perquè ell no pugui arribar a ser professional del toreig, sinó perquè la Monumental sembla una plaça morta per sempre més. Però aquest jove sap que les coses no són fàcils i ja ho va comprovar quan va començar a anar a l’única escola de toreig de Catalunya, amb seu al Prat de Llobregat. “De ben petit, cada dia pujava al tren a Vilanova, baixava a Bellvitge i, des d’allà, a peu, acompanyat del meu avi, anava fins al Prat”, recorda l’aprenent de torero. “Sortíem de casa a les quatre i tornàvem quan ja era fosc, a les deu de la nit”, hi afegeix.

Els que hi entenen diuen que Alfaro és, d’entre el grapat de joves que hi ha a l’Escola de Tauromàquia de Catalunya, el que té més projecció. El camí, però, és llarg i en el seu origen hi ha la desil·lusió que va viure el dia que van fer desmuntar la plaça de toros de l’avi Rafael. Han passat anys i ha progressat, i ara es troba en el segon esglaó dels quatre que ha de pujar abans d’esdevenir torero. “Ara estic en la categoria de noveller sense cavalls, després passes a noveller amb cavalls i, després de 45 curses, sumant un nivell i l’altre, ja estàs en disposició de prendre l’alternativa”, detalla.

Cristian parla amb aquest diari mentre viatja a bord d’un cotxe que se l’emporta un dissabte cap a França a participar en un corral de prova, on es toreja per fer una prova de selecció genètica d’una ramaderia. Un dia cap al nord, un altre cap a l’oest, la carrera d’Alfaro avança de mica en mica, posant-hi moltes hores i molts quilòmetres, sempre lluny de casa, sempre lluny del barri de la Collada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Augmenten un 70% els ajuts d’urgència als gironins

GIRONA

Treball potenciarà l’ocupació tot i tenir un Sepe a mig gas

Barcelona

Illa vol consensuar el toc de queda

barcelona

Els operadors diuen que el transport públic és segur

barcelona

El nou solar de la Model mantindrà totes les galeries

barcelona

L’hospital d’Olot restringeix visites i algunes cirurgies

Olot

Educació manté el protocol tot i l’augment de casos

barcelona

El cotxe

FONTCOBERTA

Ordenació de la platja d’Espolla