L’altra cara del confinament
alerta · La mesura aïlla el virus, però pot afectar l’estat mental del ciutadà i provoca ansietat i por Més · La falta d’activitat pot causar alteracions del metabolisme focus · Malalts crònics i gent gran fràgil, els principals afectats
L’experiència ajuda a afrontar un nou confinament, però alerten que també pot fer recordar aspectes negatius
Portar una dieta equilibrada i llegir poca informació sobre el virus redueixen l’ansietat
El confinament és un dels mecanismes clau per frenar els contagis i, en el millor dels casos, per posar fi a l’epidèmia de la Covid-19. Tanmateix, no es tracta d’una arma inofensiva. Al marge dels efectes econòmics, el confinament també té efectes negatius en la salut física i mental de les persones. I, com passa en tots els àmbits, els col·lectius més vulnerables, com la gent gran en un estat fràgil, els pacients amb trastorns mentals i fins i tot les dones, per la càrrega de tasques que suporten a la llar, en són els principals afectats.
L’aplicació del confinament en societats que giren a l’entorn d’un consum en excés, abundància, sobreinformació i un ritme accelerat ha obligat, per primer cop i de manera inèdita, a fer un canvi brusc i sobtat dels hàbits que, en general, ha afectat tothom igual, si bé els sectors més fràgils i vulnerables resulten sempre els més perjudicats. Ara bé, i tal com recorden els experts, cal tenir en compte que passar un confinament en un poble envoltat de natura és diferent de fer-ho enmig d’una ciutat metropolitana, i tampoc és el mateix haver-se d’aïllar en un espai de pocs metres quadrats que en un espai ampli.
L’adaptació a un confinament també varia d’una persona a l’altra. N’hi ha que disposen de més recursos mentals i s’adapten a les dificultats amb més facilitat que d’altres, però, en termes generals, l’ésser humà no està fet per a un confinament i porta bastant malament l’aïllament, el canvi de rutines sobtat, la incertesa i la falta d’informació. Aquesta situació pot arribar a provocar, pel que fa a la salut mental, quadres d’ansietat, depressió, nerviosisme, por i irritabilitat, segons els experts consultats. La falta d’activitat física, d’altra banda, també pot comportar alteracions metabòliques i hàbits poc saludables. Uns símptomes que es poden veure agreujats si hi afegim les conseqüències secundàries del confinament, com la crisi econòmica, una situació d’atur i/o altres conseqüències que ha provocat la Covid-19 com ara la mort de familiars amb absència obligada de rituals de dol.
Les dones, les més perjudicades
El confinament en general ha alterat el sistema anímic de les persones, ja que sovint comporta un excés de tasques a la llar que, a més a més, en alguns casos, ha calgut combinar amb el teletreball. Això també ha generat més trastorns d’ansietat, nerviosisme, irritabilitat i insomni, explica la psiquiatra Gemma Parramon, de l’hospital Vall d’Hebron. En aquest sentit, l’experta assenyala que s’ha comprovat que un dels sectors més damnificats han estat les dones, per la qual cosa posa el focus en la necessitat que tots els membres de la família es corresponsabilitzin de les tasques domèstiques i de les cures a la llar. Fins i tot sovint ha estat la dona la que s’ha vist obligada a deixar la feina per cuidar els fills, o ha vist més reduïts els recursos.
En general, però, “aïllar-se no va bé a ningú”, insisteix la doctora. Però, a més a més, el confinament pot agreujar, i molt, un estat mental que ja es presentava fràgil abans del confinament. En aquest cas, pacients que fins ara estaven estables poden presentar descompensacions i d’altres, un empitjorament greu si ja presentaven trastorns depressius, obsessius compulsius o de desenvolupament. Fins i tot els que poden haver-se sentit bé durant el confinament, com per exemple els malalts que pateixen agorafòbia, veuen com se’ls intensifica la patologia quan han de tornar-se a enfrontar a la malaltia i fer front a la fòbia, en aquest cas sortint de casa. “Les patologies de base, totes, s’han vist alterades pel confinament”, hi afegeix aquesta doctora, que, com la resta de professionals consultats, expressa la seva preocupació per la sensació de por que s’ha apoderat de molta gent durant el confinament i li ha impedit anar a l’hospital quan alguns dels seus símptomes ho requerien. “N’hi ha que arriben ara als hospitals molt descompensats”, explica.
Un segon confinament?
En vista dels efectes que ha provocat el confinament –n’hi ha que ja han començat a aflorar en les visites a urgències i als centres d’atenció primària i d’altres apareixeran els pròxims mesos, a causa, com esmentàvem abans, de la crisi econòmica–, els experts també analitzen què passaria ara si, a causa d’un augment dels rebrots, es repetís un aïllament als domicilis. “Per sort, estem més preparats per afrontar-ho; l’experiència ens ajuda i ara també sabem que la telemedicina funciona, dona suport i ofereix tranquil·litat als pacients crònics”, assenyala Parramon. La gestió emocional també és clau per portar a terme un bon confinament, i això implica: seguir rutines, aplicar horaris, fer un mínim d’activitat física, mantenir les relacions socials per videoconferència i seguir una dieta sana, explica Parramon. També és important evitar la sobreinformació de notícies sobre la Covid-19 per tal d’evitar pensaments negatius o catastròfics. I, si no es pot, establir i procurar “espais de silenci”. “Ens hem de posar en mode avió, encara que sigui una hora”, recomana el també psiquiatre Luis Miguel Martín, de l’hospital del Mar. “Un segon confinament ens enganxarà amb més recursos i experiència”, hi afegeix. Amb tot, i com indica Martín, es tracta d’una experiència nova i hem de preveure que un segon confinament també podria fer rememorar vivències passades que, en cas que no hagin estat positives, podrien fer-nos reviure sensacions d’angoixa o dolor. “D’entrada, però, quan un té informació, les coses s’afronten i es gestionen millor”, assenyala aquest expert de l’hospital del Mar. En aquest sentit, el Departament de Salut ha posat a disposició de tots els ciutadans l’app GestióEmocional.cat, que es pot consultar a través de la informació que s’ofereix al web del departament i que ha estat elaborada amb les aportacions dels serveis de psiquiatria dels hospitals catalans, explica Parramon.
La força de la gent gran
Un dels col·lectius en què s’ha posat el focus des que va començar l’epidèmia de la Covid-19 és la gent gran. El primer que volen deixar clar els experts consultats és que, pel que fa a aquest col·lectiu, la diversitat és enorme i que, més que d’edat cronològica, cal parlar d’edat biològica. A més a més, volen desmitificar que es tracti d’un col·lectiu vulnerable, assenyala Antonio San José, cap de la Secció de Medicina Interna-Geriatria de l’hospital Vall d’Hebron i coordinador de la Unitat d’Hospitalització al Pacient Agut Fràgil. “Les persones grans són més fortes i resilients del que ens pensem, amb experiència en situacions complexes que les fan molt resistents”, afirma. I hi afegeix: “La sobreprotecció de les persones grans que estan bé de salut és un relat excessiu i propi de la cultura llatina, que tendeix a la tutela d’aquest col·lectiu per part dels fills. Així, els geriatres consultats expliquen que han quedat gratament sorpresos en veure com molts dels seus pacients han afrontat el confinament amb esforç i disciplina i s’han organitzat per fer circuits de 5 quilòmetres diaris a casa o exercicis i s’han adaptat a les noves tecnologies per poder estar en contacte amb les famílies.
Si ens atenem, però, a l’edat biològica i a persones d’edat avançada fràgils, l’equilibri entre la seguretat que ofereix el confinament i les conseqüències que provoca aquest aïllament “no és gens fàcil”. En tot cas, “hem d’evitar els excessos i deixar-los desemparats”, reclama San José. Per això, és del parer que, si és possible, els confinaments no s’allarguin més del necessari. I és que les conseqüències d’un confinament en persones d’edat avançada, principalment les fràgils, pot provocar una “afectació multidimensional”, és a dir, que incideixi en diverses esferes, concretament la física, la mental, la cognitiva i la social, explica Cristina Roqueta, geriatra de la Unitat de Convalescència del Centre Fòrum de l’hospital del Mar i experta en la detecció de fragilitat.
Així, la reducció de l’activitat física, si és perllongada en el temps com en un confinament de mesos, pot produir una pèrdua de massa muscular, que pot comportar una disminució de la força, de la potència i de la resistència muscular, la qual cosa pot provocar un augment del risc de caigudes i una davallada de la seva capacitat funcional. Tot plegat, afavoreix que s’agreugi més la reducció de l’activitat física. D’altra banda, aquesta reducció també pot provocar una disminució de la tolerància a l’esforç. Com explica Roqueta, cal tenir en compte que és molt propi en geriatria “la cascada d’esdeveniments adversos en un mateix pacient”, ja que una alteració pot desenvolupar-ne i precipitar-ne d’altres. És per això que Roqueta considera que en geriatria “un pacient és únic i irrepetible”, perquè li poden passar centenars de coses que requereixen una atenció “molt individualitzada”, hi afegeix.
Quant a l’esfera mental, la pèrdua de la sociabilització i de rutines diàries, com l’assistència d’un pacient amb demència a un centre de dia, pot comportar un deteriorament de les capacitats cognitives, amb empitjorament del seu estat cognitiu basal (pèrdua de memòria, desorientació, confusió). L’esfera afectiva també pot resultar afectada per la pèrdua de contacte amb els familiars i la solitud de les persones que viuen soles. “Això afecta directament l’estat d’ànim i pot generar angoixa, ansietat, depressió i por”, assenyala la doctora. “És per això que és tan important tenir una bona xarxa de contactes, perquè ajuda a millorar la supervivència dels pacients”, hi afegeix Roqueta, tot i que alerta que la cura de la gent gran també té efectes col·laterals en una segona persona, com la síndrome de la sobrecàrrega del cuidador, ja que haver de dedicar més hores a la cura de col·lectius vulnerables pot comportar estrès, ansietat i insomni. San José considera que encara és aviat per parlar de les conseqüències directes del confinament, però avisa que “hi ha una màxima” a l’hora de tractar la gent gran fràgil: “Unes bones condicions de vida es poden perdre molt ràpid i costa molt recuperar-les.” L’atenció i la preocupació, un cop més, estan posades en les residències de la gent gran, on la vulnerabilitat és extrema.
