Societat

Nova oportunitat per salvar els drets de la infància

Confien que la llei estatal de protecció del menor posarà fi a la xacra social que suposa la violència i els maltractaments

S’amplia la prescripció de delictes sexuals i es recull el compromís de futurs jutjats especialitzats

Les organitzacions i entitats dedicades als menors aplaudeixen que tiri endavant la llei orgànica de protecció de la infància i l’adolescència. Aquesta era una llarga reivindicació treballaven des del 2016, primer amb el govern del PP, després amb el del PSOE i finalment amb l’executiu del PSOE i Unides Podem, que ha donat una nova oportunitat donant llum verd a la tramitació.

El consens és unànime per avançar en els drets de la infància i posar fi a la xacra que suposa la violència i els maltractaments als menors. Així ho creu el director de la Plataforma de la Infància, Ricardo Ibarra, que recorda que el 2010 ja van sol·licitar al Comitè dels Drets del Nen que instés el govern espanyol a aprovar el text. Segons les darreres dades del Ministeri de l’Interior, una de cada dues denúncies per delictes sexuals registrades a Espanya el 2018 van tenir com a víctimes un infant. “Tenim un problema d’impunitat amb una realitat pràcticament invisible en què els infants tenen dificultats per denunciar quan molts cops la violència és dins l’àmbit familiar”, assegura Ibarra, que assenyala com un dels aspectes més importants de la normativa l’ampliació de la prescripció dels delictes més greus. La revelació dels abusos podran ser revelats fins que la víctima tingui 30 anys, i no fins als 18 com passa ara. Un termini que, tot i ampliar-se, encara queda curt, segons la psicòloga Pilar Polo, responsable de relacions institucionals de la Fundació Vicky Bernadet, que treballa els abusos sexuals infantils. Segons l’experiència amb què es troben dia a dia, les víctimes no verbalitzen aquestes agressions fins que tenen 40 anys o més tard, i per tant els delictes ja haurien prescrit. “S’ha d’entendre en quin moment vital les persones estan preparades per explicar els abusos que han patit de petits”, destaca Polo, que valora positivament que es vulgui promoure la formació de jutges i fiscals en aquest àmbit. La normativa també preveu la prova preconstituïda, obligatòria per als menors de 14 anys, perquè només s’hagi de recollir el seu testimoni una vegada. “Han de saber que és un infant, i un maltractament des del punt de vista psicosocial i traumàtic”, explica Polo.

Una llei amb vocació de transformació social que planteja mecanismes de prevenció, detecció precoç, protecció dels menors i reparació dels danys. “Es vol posar l’infant al centre”, insisteix el director de la Plataforma d’Infància, que assegura que més enllà dels canvis normatius s’ha de produir un canvi en la mentalitat de la societat, com ha passat amb la violència de gènere.

“No és un problema cultural de com eduquen els pares, sinó una responsabilitat social, i que no podem mirar cap a un altre costat”, assenyala Ricardo Ibarra davant el perill de minimitzar la violència. Així la llei insisteix en el deure de comunicar, no pas denunciar, si es té indicis de qualsevol risc per a un infant, encara que no hi hagi proves que ho demostrin.

La directora general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Ester Cabanes, assegura que la llei orgànica donarà més eines per reforçar la llei catalana del 2010, que garanteix els drets dels infants i adolescents i dota del sistema de protecció els menors que pateixen situacions de risc i desemparament.

A Catalunya actualment hi ha 17.228 infants i adolescents sota el sistema de protecció de la infància, i d’aquests 8.596 menors han estat separats de la seva família per situacions de desprotecció. El mateix sistema de protecció de l’administració té tutelats 2.289 menors migrats no acompanyats i separats de la seva família fora del seu país d’origen. Precisament la llei estatal passa per alt la situació dels menors més vulnerables, i és un dels greuges que assenyalen les entitats, perquè es deixa fora els menors migrats com els infants que demanen asil. “S’hauria de tocar la llei d’estrangeria per resoldre la situació d’aquests joves que es troben en un cercle tancat sense permís de residència i sense les mateixes oportunitats”, indica Cabanes. La directora de la DGAIA destaca el compromís per desplegar lleis que permetin la creació de jutjats especialitzats contra la violència infantil.

Pel director de la Plataforma de la Infància, en canvi, s’ha perdut l’oportunitat de comptar amb aquests jutjats que entenguin les situacions de violència amb què es troben els infants. “És una pena, i ens preocupa també que no es plantegi la realitat del sistema de protecció”, hi afegeix Ibarra, que informa que plantejaran esmenes als grups parlamentaris perquè els infants que viuen en centres de menors puguin fer denúncies independents i més supervisió de la fiscalia. “Són els més vulnerables i els que tenen més dificultats per denunciar, ja que ho han de fer acompanyats de responsables dels centres, que a vegades són els que han exercit la violència”, lamenta. Entitats com la seva insisteixen en la importància de promoure els programes de prevenció adreçats a les famílies per reconduir situacions conflictives que permetin reduir el nombre de tuteles a càrrec de l’administració, en què els infants són separats dels progenitors o de l’entorn familiar.

Entitats com ara Unicef coincideixen que un dels reptes és aconseguir una bona radiografia d’una realitat “infradetectada” i donar més suport a les famílies per evitar aquestes situacions de risc. Per sensibilitzar la societat sobre els drets i les necessitats de la infància, l’ONG destaca la figura del coordinador del benestar que promou la llei, que s’ha de convertir en un referent per a l’infant a qui es pugui acostar quan se senti que està en perill. Aquesta figura apareix en l’entorn escolar, però també en l’entorn de l’esport i del lleure. En tots els casos tots els professionals a l’enton de l’infant han d’estar preparats i qualificats per denunciar si tenen qualsevol sospita.

Bon tracte

L’objectiu és avançar en una societat responsable del benestar dels infants, un col·lectiu més vulnerable només pel fet de dependre d’un adult. “Si els tractem malament, com esperem que ens tractin ells a nosaltres més endavant?”, reflexiona la directora de la DGAIA, que insisteix en el reconeixement social per garantir un bon tracte emocional i un entorn segur. La previsió és que al setembre acabi el termini d’esmenes al Congrés i que la llei es pugui tramitar d’urgència abans d’acabar l’any. Com es desplegarà i amb quin pressupost és la gran incògnita que plana entre els col·lectius i les entitats que treballen amb menors. També reclamen un observatori de la infància en què les entitats hi puguin dir la seva sobre el desplegament, més enllà de la comissió de seguiment que integraran les comunitats autònomes. “Estem treballant a primera línia i podem fer un millor control”, apunta Pilar Polo, que reclama una mirada més evolutiva de l’infant tenint en compte la prevenció segons les franges d’edat.

La Fundació Bernadet defensa que també s’ha de millorar la coordinació amb els serveis per a adults, per als qui han patit maltractament o abusos durant la infància. “Sembla que per ser major d’edat tot s’acaba, quan convius amb l’ experiència tota la vida”, conclou Polo, coneixedora del patiment de les víctimes d’abusos en la infància.

Els infants tenen dificultats per denunciar quan sovint pateixen la violència en l’àmbit familiar
Ricardo Ibarra
plataforma d’infància
Si els tractem malament, com esperem que ens tractin ells a nosaltres més endavant?
Ester Cabanes
directora de la dgaia
Han de saber que és un infant maltractat des del punt de vista psicosocial i traumàtic
Pilar Polo
fundació vicky bernadet

Confinats, els casos s’agreugen

El confinament ha tancat els canals que tenen els professionals per detectar els caos de maltractaments als infants, i això preocupa els màxims responsables del servei de protecció a Catalunya. “Escoles tancades i amb els pediatres atenent per telèfon, ens fa témer per les situacions noves i sobrevingudes”, reconeixia la directora general d’Atenció a la Infància, Ester Cabanes, que no amaga que es poden “agreujar” les situacions” de risc per als infants amb la població tancada a casa. Segons les dades de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), els darrers mesos s’han registrat menys trucades al servei a través del telèfon Infància Respon (de les 1.300 al març a les 876 al maig) i també s’han registrat menys expedients per desemparament (1.084 al març i 925 al maig). Per Cabanes, però, la disminució de l’activitat no suposa un “indicatiu” significatiu, quan d’altres anys s’han produït davallades similars. La responsable de les polítiques d’Infància manté que no s’ha deixat d’atendre telemàticament els casos registrats i que es treballa per mirar de detectar nous casos mentre no es torni a la normalitat. El protocol a Catalunya estableix que tant la família com la població i els professionals que estan en contacte amb els menors han de poder alertar si tenen sospites de situacions de risc. Segons la llei catalana del 2010, les administracions implicades han de col·laborar i actuar coordinadament per intercanviar les dades de la persona afectada.

Entitats com ara Unicef i l’ONG infantil Save the Children alertaven en ple confinament d’una realitat “massa oculta” en el possible l’increment de maltractaments, tot i que les notificacions als cossos policials i l’administració fossin baixes. Segons una enquesta de Save the Children el 12,5% dels progenitors admetien que havien pegat al seu fill en aquest període.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

castelló d’empúries

Un robot avaluarà i posarà al dia el nombre d’amarradors d’Empuriabrava

castelló d’empúries
la crònica

Un pilot d’avió a la vall de Llémena

Cases sense gas el 2040

barcelona

El Manhattan mataroní

mataró

Obre a Girona una nova Barnahus per a infants i adolescents que han patit violència sexual

Societat

Els sindicats tornaran a plantar el govern aquest dimarts

Barcelona
societat

König i La Puntual, entre els establiments guardonats en la Nit del Comerç

girona
FIGUERES

Una lletrada denuncia que el bloqueig a la presó li impedeix veure un representat

FIGUERES
SALUT

Reforma del sistema sanitari a partir d’eixos d’hospitals

Barcelona