Societat

JACOBO MENDIOROZ

DIRECTOR DE L’OFICINA DE SEGUIMENT DE LA COVID-19 A CATALUNYA

“Al Vallès no tenim encara transmissió comunitària”

“No és fàcil saber quan actuar. Si ho fem aviat, com al Vallès, ens diran que som alarmistes i si ho fem més tard, que som uns incompetents”

“Si es reuneixen 50 persones pot haver-hi més contagis. És igual que ho facin a l’església, al gimnàs, a la piscina o en un local d’oci”

Ara la situació és diferent. Al març, quan parlàvem de 100 casos, en realitat n’hi havia 1.000
Els rastrejos de casos no són gens fàcils. Moltes vegades hi ha una part que se’ns escapa
Pot passar que les mascaretes ens puguin protegir també d’altres virus, com el de la grip

Metge especialista en medicina preventiva i salut pública, Jacobo Mendioroz va seguir molt de prop el brot de la conca d’Òdena. Com a coordinador de la unitat de suport a la investigació de l’Institut Català de la Salut (ICS) a la Catalunya Central i abans de ser nomenat director de l’Oficina de Seguiment del Convid-19 a Catalunya, Mendioroz ja havia fet tasques de reforç a la unitat de vigilància epidemiològica en aquell territori.

Què va aprendre de l’experiència a la conca d’Òdena?
Uf, moltes coses... Però el que més em va marcar a nivell personal va ser comprovar la capacitat d’expansió que té aquest coronavirus, que va molt ràpid. Jo no havia vist mai una cosa així. Sí que hi ha virus més contagiosos, però aquest té la quantitat precisa de contagiositat i gravetat per convertir-lo en un dels virus més dolents que hem tingut.
Ara, amb les dades generals estabilitzades, s’ha posat el focus al Vallès. Està justificada l’alarma creada quan el risc de contagi està per sota d’altres punts de Catalunya?
L’actuació, com a actuació precoç està justificada, però no és una situació d’alarma. No estem ni com a Lleida ni com a l’Hospitalet. Estem més o menys com a Barcelona quan es va decidir prendre algunes mesures, però no es pot parlar encara de transmissió comunitària.
Evitaran mesures més severes?
La idea és tenir la situació sota control, ja sigui amb mesures o amb cribratge, tan aviat com sigui possible. Com que és una cosa nova, dependrà del que trobem. Dels casos, de si es pot fer un bon aïllament... Si això es comença a estabilitzar, perfecte, però si no és així, s’hauran de prendre mesures addicionals.
Salou o Cervera tenen un risc de rebrot molt més alt... Tenen previst també cribratges?
És una situació diferent. En el cas de Salou són casos familiars perfectament identificats, que ja s’estan controlant des del CAP. A Cervera sí que hem detectat un increment que ens preocupa i del qual estem intentant trobar l’origen. Potser serà un lloc on, depenent de com vagi Sabadell i Terrassa, també caldrà fer-hi un cribratge massiu.
Hi ha alguna altra zona, a banda del Vallès, que els preocupi ara?
Zones noves, no… Hem anat a fer cribratges a molts llocs, a Ripollet, a Amposta, a Figueres… I els resultats han estat bons. Per això ens hem plantejat fer-ho ara a gran escala.
Són aquestes les operacions de microcirurgia de què parlen a vegades?
És exactament això. Quan detectem símptomes preocupants enviem allà tota la cavalleria. Si en un contagi són tres, no cal, però si la persona s’ha contagiat en una pastisseria on treballen 50 persones, hi anem i intentem controlar que el brot d’allà no s’escampi.
Però no sempre el rastreig permet trobar tots els casos, no?
No és gens fàcil. Primer fa falta que la persona que té símptomes vagi al metge, perquè si no, no el veiem. Després, sempre depenem de la bona voluntat de contestar les preguntes quan li truquem. I també de la seva capacitat de recordar una sèrie de coses que no sempre són evidents. En funció del que ha fet la persona, el rastreig pot ser una cosa tan senzilla com parlar amb els seus contactes propers i prou, però si algú ha anat primer a un bar, després a un gimnàs, després a una discoteca i després a una piscina... es torna un tema que és molt complex de gestionar. I per tant quan fem un rastreig en molts casos hi ha una part que se’ns escapa.
Han detectat una relació entre condicions socioeconòmiques i expansió del virus?
És un tema que tenim bastant clar. Per moltes raons. Una persona contagiada que viu en una casa gran no té cap problema a estar aïllat uns quants dies i fer teletreball, ni a guardar les distàncies... Quan la persona és un autònom o algú que ha de conviure amb disset persones al mateix pis o que no pot perdre ni un sol dia de feina perquè sap que li rescindiran el contracte, les dificultats són majors. Nosaltres no volem assenyalar ningú, hem de fer una conscienciació global, però hi ha un component socioeconòmic claríssim que no és nou, ha passat sempre en les epidèmies.
La situació està lluny, però, de ser com era al març o l’abril. Per tant, podem començar a allunyar la idea de confinament de l’imaginari col·lectiu?
Jo diria que sí, però és un tema que depèn molt del comportament de la gent. Si la gent es consciencia que és important no abaixar la guàrdia en cap moment, a cap lloc, sense caure en la paranoia ni en la por, només fent les coses diferents, ens en sortirem. Ara, si diem que és una llauna portar la mascareta, és una llauna no poder fer algunes coses… doncs tornarem a la situació del mes de març.
Però hi ha la impressió que el virus ara és menys virulent...
El virus no ha canviat en absolut. El que ha canviat és com l’estem controlant. Al mes de març nosaltres vèiem una petita part del que estava passant perquè no hi havia proves, perquè no hi havia detecció… Per tant, per cada cas que es detectava representava que hi havia deu casos més circulant. Per tant, quan parlàvem al març de 100 casos, en realitat n’hi havia 1.000, i quan parlàvem de 1.000, n’hi havia 10.000. Ara no, ara estem veient la gran majoria. I per tant, encara que la forma de la corba sigui una mica semblant, realment estem detectant i actuant molt més aviat que al març, i això es nota molt en els nivells de pressió assistencial que estan suportant els hospitals i també en la mitjana d’edat que estem veient, en el nombre de casos que tenim a residències... Però el virus és exactament el mateix.
I aquests estudis que apunten que un percentatge alt de la població ja està immunitzada... els tenen en compte?
La immunitat la mesurem amb les serologies. En aquest sentit l’estudi que va fer el Ministeri de Sanitat de seroprevalença donava una immunitat del 7%. Ara s’està analitzant molt la idea de la immunitat cel·lular, que podria ser molt més elevada i arribar a un 30 o un 40%. Nosaltres no ho considerem perquè encara hi ha molts dubtes sobre si tant els anticossos com la immunitat cel·lular protegeixen realment i quan pot durar la immunitat. Fins que no tinguem una vacuna, no ens queda cap altre remei que anar amb les mesures d’autoprotecció que sí que se sap que funcionen.
A Lleida es va actuar quan els nivells de contagi eren molt grans. Per què es va esperar tant?
No és fàcil decidir quan actuar. Si actuem aviat, com s’està fent ara al Vallès, algú ens dirà que som uns alarmistes. I si actuem quan comencen a haver-hi molts casos, ens diran que som uns incompetents perquè arribem tard. Això sempre ha passat així amb els epidemiòlegs. Nosaltres al Segrià van fer uns cribratges molt importants en tota la part de les empreses hortofrutícoles i temporers, que és on més es va iniciar el brot. Vam fer uns cribratges massius en moltes empreses i vam començar a aïllar la gent. La situació no és nova, i no tenim una fórmula màgica, però creiem que estem anant en la direcció correcta. Hi ha qui pensa que si tens brots és que ets un mal gestor, i això no és sempre així.
Per què insisteixen tant a tancar els bars a les dotze de la nit?
No apuntem a cap lloc concret. Sabem que si es reuneixen 50 persones pot haver-hi més contagis, i és igual que es reuneixin en una església, en un gimnàs, en una piscina o en un espai d’oci. El que passa és que alguns espais, per les seves característiques i encara que prenguin totes les mesures, faciliten que després la gent s’agrupi en altres llocs... I això ho hem de tenir en compte.
Creu que la tardor serà difícil?
Segur que tindrem un munt de virus respiratoris circulant que dificultaran el diagnòstic de la malaltia, perquè s’hauran de fer més proves. Hi haurà una sobrecàrrega assistencial. Però també pot passar que les mesures de rentat de mans, distància i mascareta ens protegeixin també d’altres virus, com el de la grip, i això seria molt positiu. Ja hem vist experiències a Noruega amb una reducció de la mortalitat per les baixades generalitzades de les infeccions respiratòries.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Escullen l’utiller Josep Font com a bisbalenc de l’any 2023

LA BISBAL D’EMPORDÀ
gastronomia

L’Alimentària posa la pizza en el podi

L’Hospitalet de Llobregat
llengua

El català torna a l’agenda europea

barcelona

Compromís per treure tot l’amiant dels edificis a finals del 2025

BADIA DEL VALLÈS

El Manhattan mataroní

mataró
castelló d’empúries

Un robot avaluarà i posarà al dia el nombre d’amarradors d’Empuriabrava

castelló d’empúries
la crònica

Un pilot d’avió a la vall de Llémena

Cases sense gas el 2040

barcelona

Obre a Girona una nova Barnahus per a infants i adolescents que han patit violència sexual