Èxit del tractament anticonceptiu per a coloms a Barcelona
La colònia es redueix del 50% en els punts on es dona pinso tractat
El sistema costa 130.000 euros l’any
Els ciutadans que passin cada matí, a primera hora, per la plaça Catalunya de Barcelona hi veuran desenes de coloms quiets, tranquils, distribuïts per tot l’ample cercle de l’espai central, neguitejats només pel vol amenaçador d’alguna gavina. Fan plàcidament la digestió de l’esmorzar que gentilment els serveix cada dia puntualment, a les set hores del matí, l’Ajuntament de Barcelona. No és un esmorzar gratis, entre el pinso que es dispensa als animals hi ha amagat un producte, la nicarbazina, un anticonceptiu que amb dos anys ha aconseguit controlar el creixement de la colònia de coloms allí on ha estat dispensat, amb un èxit molt satisfactori, segons els responsables del programa.
Amb un pressupost anual de 130.000 euros, el programa de control de la reproducció dels coloms actua en 47 llocs diferents de la ciutat amb 51 dispensadors. Aquests dispensadors tenen la forma de paperera tapada, a l’interior dels quals s’hi emmagatzema el blat de moro amb l’anticonceptiu. Un motoret a la part baixa activa un sistema de llançament que distribueix una quantitat d’entre 8 i 10 grams de pinso per colom, la tercera part de l’aliment que ingereix al cap del dia.
Amb aquest sistema i des del 2017 s’ha aconseguit reduir al 50% la colònia de coloms a les zones on els proveeixen el blat de moro. A la plaça de Catalunya s’ha passat d’una colònia de 400 a vora 200. El fenomen de la Covid-19, que ha obligat els animals a moure’s per acabar de completar la seva dieta, també ha ajudat a rebaixar el nombre de coloms.
60 quilos diaris
Per completar la seva alimentació diària, els coloms dediquen vuit hores a buscar menjar. Una de les vies que tenen més fàcil és la de l’aliment que els donen els ciutadans i que, segons els càlculs municipals, a la plaça de Catalunya ha arribat a l’equivalent de 60 quilos diaris. Aquesta via d’alimentació afavoreix l’adaptació dels coloms a la ciutat i la seva reproducció i, per tant, és desaconsellada pels tècnics municipals, que demanen a la població que s’abstingui de donar menjar a les aus.
A Barcelona s’estima que hi ha prop de 100.000 coloms, segons el cens que es va fer el 2019, amb unes densitats altíssimes d’entre 1.300 i 1.700 animals per quilòmetre quadrat, molt per sobre del que es considera normal. Una altra espècie d’aus amb molta presència a la ciutat són les cotorres, amb 12.000 exemplars, la majoria de l’especie de pit gris.
El programa de control de la reproducció que es fa a Barcelona es du a terme a altres 37 poblacions de Catalunya, entre les quals hi ha Reus, Igualada i Vilafranca del Penedès.
S’investiga l’enverinament massiu
Dos enverinaments massius de coloms van provocar una mortaldat de més de cent aus durant el confinament a Barcelona. Els animals van ser alimentats amb pinso que contenia altes dosis de pesticida. En una ocasió van morir 100 coloms, i en una segona, 30. Els dos episodis van passar a l’Eixample, en carrers molt pròxims, i es troben en fase d’investigació pels agents rurals.
