Societat

Els busos de Girona recuperen menys de la meitat dels usuaris

Després de l’estat d’alarma, la recuperació no ha estat igual que la dels vehicles privats i al juliol es van fer de 4.500 a 5.000 trajectes en bus els dies laborables quan un any abans se’n feien 10.050

La xarxa de busos urbans de Girona només ha aconseguit recuperar una mica menys de la meitat dels usuaris després de la finalització de l’estat d’alarma, en què l’ús va arribar a caure en els moments de màxim confinament fins al 98%. Segons dades de l’Ajuntament de Girona, aquest juliol hi ha hagut entre 4.500 i 5.000 viatges diaris els dies laborables quan el juliol de l’any passat la mitjana d’usos els dies de cada dia era de 10.050. Cal tenir en compte també que a partir de l’1 de juliol es va suprimir el pagament en metàl·lic als busos urbans gironins. La regidora de Mobilitat, Marta Sureda, assegura, però, que no han rebut queixes per aquest motiu sinó només algunes pels pocs punts de recàrrega per a les targetes d’abonament, i per això s’està estudiant oferir-ho a les biblioteques (vegeu la peça).

Tot i que creu que cal estudiar-ho bé, la regidora explica que el baix nombre d’usuaris de bus prové bàsicament del fet que la ciutadania, sobretot la gent gran, fa menys moviments per la Covid-19 i que molts usuaris de bus són justament gent gran. Aproximadament el 30% dels viatges es feien amb la targeta T-70, per a majors de 70 anys.

Sureda deixa clar que es tracta d’una situació generalitzada –“Els nivells de Girona són similars als d’altres ciutats”– que contrasta amb la ràpida recuperació que hi ha hagut de l’ús del vehicle privat: “El que sí que s’ha recuperat són les entrades i sortides de vehicle privat a la ciutat”, admet la regidora.

LA XIFRA

98%
va arribar a caure
l’ús del bus a Girona en l’estat d’alarma. A principis d’abril només hi havia un 2% dels 14.000 usuaris habituals a l’època.

Recarregar els abonaments a les biblioteques

La supressió del pagament en metàl·lic als busos a partir de l’1 de juliol ha afectat també la recàrrega de les targetes i els abonaments tant de TMG com de l’ATM, que han deixat de poder-se fer al bus. Això ha generat queixes dels usuaris i Sureda explica que estan treballant en un conveni de col·laboració amb l’ATM per ampliar els punts de la xarxa de recàrrega i que des de l’Ajuntament s’ha posat a disposició les quatre biblioteques municipals. També s’ha contactat amb la biblioteca Carles Rahola, que és de la Generalitat. “Volem tenir-ho el més aviat possible i esperem que funcioni a finals d’aquest any”, explica la regidora. Els títols de l’ATM es poden recarregar en més de 40 punts de tota la demarcació, sobretot quioscos, estancs i llibreries (el 10 de juliol se’n van habilitar 7 de nous), a més de l’estació d’autobusos i l’oficina de la Generalitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

La Cambra de la Propietat defensa els contractes d’habitatge de temporada

GIRONA
Societat

Troben a Cervera una nova espècie de planta fòssil de la família de la vinya

Cervera
medi ambient

Argentona vol reduir a la meitat la població de coloms

Argentona

Drets Socials demana “col·laboració” a l’Ajuntament de Foixà

foixà
turisme

Els paradors de Ponent, l’Alt Pirineu i Aran rebran una inversió de 18 milions durant els pròxims tres anys

LLEIDA
MEDI AMBIENT

Stop Creuers demana un compromís “ferm” a l’Ajuntament de Barcelona per reduir els creueristes

barcelona
MEDI AMBIENT

Santa Coloma de Gramenet acumula 400 patinets elèctrics trucats al dipòsit municipal de vehicles

Santa Coloma de Gramenet
MEDI AMBIENT

El fiscal demana presó per a tres directius de Dictesa per l’incendi de la planta de Montornès

BARCELONA
educació

Niubó promet abordar l’“infrafinançament” de la pública però també de la concertada

barcelona