Sant Roc torna a baixar a la plaça Nova

La Covid-19 no ha esgarrat del tot les festes més antigues de Barcelona, les del seu patró, Sant Roc, que se celebren des de fa 431 anys. Enguany només s’han realitzat els actes més simbòlics, protocol·laris i religiosos al voltant de la renovació del vot al sant, i concentrats tots en un únic dia, ahir, 16 d’agost. “No hem fet crida per les festes i tot ha estat sense públic, però qui ha volgut les ha pogut seguir a través de Facebook o Instagram”, explica Xavier Cordomí, president de la comissió de Festes de Sant Roc de Barcelona.

Per als veïns “és el barri perdut, aquell que va desaparèixer amb la transformació urbanística de la zona de la plaça Nova”, recorda Cordomí, que lamenta: “Avui només hi hem pogut assistir un centenar de persones, els qui formem part de les associacions que participen en els actes principals.” Sant Roc, protector contra les epidèmies, “no ens ha lliurat d’aquesta pandèmia”, indica Cordomí, a qui l’entristeix el fet que les festes se celebrin sense els veïns d’ara i els més fidels: “Aquells que van haver de marxar del barri quan es van enderrocar les cases. No fallen i cada any ens acompanyen”, diu. Tampoc no hi eren els turistes, que estiu rere estiu omplen la plaça de la catedral, ahir gairebé buida del tot.

En l’edició d’enguany, la més austera que mai s’ha celebrat. No hi van faltar, però, elements centenaris, com ara la cucanya, els gegants vells, el lleó, el globus del Capità Munyon i el porró llarg, a més de l’àliga de la ciutat, que va ballar davant de la capella de Sant Roc de la catedral, després de la renovació del vot al sant, a l’església del Pi. A continuació, el seguici es va dirigir cap al Palau Episcopal, al balcó del qual es va enlairar la bandera verda. La festa va continuar fins a la plaça Nova, on van ballar els gegants centenaris i es fa fer l’ofrena floral al sant, acompanyat del seu gos de color blau cel. Al vespre, el castell de focs va posar punt final als escassos actes festius permesos.