Gresol de cultures
HOMENATGE · L'andana de l'estació Platja de Castelldefels es va omplir ahir de rams de flors, espelmes i dibuixos en record de les víctimes POR evident · La gent extrema ara les mesures de seguretat cada cop que passa un tren a gran velocitat DIFICULTATS · Les portes giratòries de l'abaixador entorpeixen la sortida si es duen estris voluminosos
“Recordatori als morts de Sant Joan”, es llegeix als dibuixos infantils que algú ha deixat a l'andana
La platja de Castelldefels, la més accessible en transport públic del sud de l'àrea metropolitana de Barcelona, és un bon exemple del gresol de cultures que conviuen en aquesta zona de Catalunya. A peu d'estació de tren l'aiguabarreig migratori és ben palpable. Si preguntes la nacionalitat dels viatgers pots fer-ne una llista ben llarga. A banda dels catalans, hi predominen els llatinoamericans seguits dels magribins, però també n'hi ha de països nòrdics. En aquest cas, però, de pas, cercant sol i calor difícils d'aconseguir als seus països.
La gran majoria tenien ahir com a objectiu passar una jornada relaxada a la platja, situada a només cent metres de l'estació. Tots, sense diferència d'edat, sabien el que havia passat en aquell indret un parell de dies abans. En parlaven amb respecte i emoció i cada cop que passava un tren a tota velocitat extremaven les mesures de seguretat. Ahir, ningú, si més no l'estona que aquest diari va ser a l'estació, va creuar les vies pel lloc indegut. Tampoc no van fer servir la rampa d'accés a la passarel·la –ahir la porta estava oberta, tot i que cap font oficial no va saber dir qui l'havia obert– i tothom utilitzava el pas subterrani. De nou les portes giratòries –n'hi ha tres just al costat del pas subterrani– feien de tap i dificultaven la sortida de les persones que portaven neveres, para-sols o tendes de campanya.
“L'estació té deficiències sobretot a la sortida ja que ho has de fer d'un en un i m'ha costat fer-hi passar la tenda de campanya”, deia el bolivià Marcelo Coronel. Una opinió que compartia amb Ivonne, una alemanya resident a Barcelona que es queixava de les dificultats que havia tingut per poder superar la porta giratòria. En Joan Figuera, un veneçolà resident a Suècia i de vacances a Catalunya, ho té clar: després de la tragèdia no dubta que “hi haurien de posar més seguretat i més vigilància per evitar que la gent creués les vies”.
Impossible d'oblidar
Al migdia, molts dels que s'apropaven a la platja eren grups de joves. “Venim a jugar, a prendre el sol i a passar-ho bé, però estem molt tristos pel que ha passat”, manifestaven cinc nois magribins veïns de Sant Boi de Llobregat. “Acabem de passar per l'andana i ens hem deprimit, se'ns ha posat la pell de gallina”, afirmaven un grup de jovenetes veïnes de Sant Vicenç dels Horts, mentre la dominicana resident a Mataró Marianela Regalado no podia amagar una certa emoció encara. “No tinc paraules, va ser una cosa horrible!”, recordava. I li venien al cap, segurament, imatges de dolor de la nit de revetlla.
Com cada cap de setmana d'estiu la platja de Castelldefels estava plena. Potser hi havia menys gent de la que hi hauria hagut si no s'hagués produït la tragèdia, segons comentaven tres veïns de la zona que en tertúlia asseguraven que el que va passar “es veia venir, perquè cada dia un munt de gent creuava les vies”. Consideren que els accessos “són insuficients per l'allau de gent que ve a platja en hores punta”. Una de les solucions, segons aquests veïns, passa per construir un altre pas subterrani a l'extrem oposat de l'andana, just on es va produir l'atropellament. Així s'evitarien colls d'ampolla, potser no seria necessari obrir la rampa de la passarel·la tal i com també es reclama i l'única porta giratòria que hi ha en aquest indret tindria més moviment ja que ara no la fa servir gairebé ningú.
Ahir també va ser dia d'homenatjar les víctimes. L'andana es va omplir de rams de flors –alguns amb la bandera de l'Equador– i espelmes. També hi havia almenys tres dibuixos fets per infants on, en castellà, es podia llegir: “Recordatori als morts de Sant Joan”. Algunes persones, sobretot llatinoamericanes s'hi apropaven i, molt emocionades, feien uns minuts de pregària. El mateix ritual que va fer l'ambaixador de l'Equador a l'Estat espanyol, Galo Chiriboga, que ha vingut a Barcelona per donar suport als familiars de les víctimes del seu país i per veure sobre el terreny el lloc
de la tragèdia.
