Societat

La natalitat cau a les comarques gironines un 5% el 2019 i marca nou mínim des del 2002

Salt, Lloret i Palafrugell, líders catalans en mares estrangeres

La taxa de natalitat continua sent la més alta del país, en bona part perquè és on hi ha més mares estrangeres

L’any passat van néixer 6.298 nadons a les comarques gironines, un 15% menys que quatre anys abans

L’any passat van néixer 6.298 nadons a les comarques gironines, un 15% menys que quatre anys abans

La taxa de natalitat continua sent la més alta del país, en bona part perquè és on hi ha més mares estrangeres

Salt, Lloret i Palafrugell, líders catalans en mares estrangeres Salt, Lloret i Palafrugell, líders catalans en mares estrangeres

La natalitat va caure per quart any consecutiu a les comarques gironines el 2019 i es va situar en nivells de principis de segle. En concret, segons dades de l’Idescat, van néixer durant l’any passat un total de 6.298 nadons en l’àmbit territorial –que inclou totes les comarques de la demarcació excepte la Cerdanya, comptabilitzada per l’Idescat dins de l’Alt Pirineu–, una quantitat inferior en un 5,1% a la del 2018 (6.637). La davallada supera en un punt la mitjana catalana (-4,1%). Mirant les dades des de principis de segle, el registre del 2019 suposa un nou mínim de natalitat des del 2002 –el de l’any 2018 també ho havia estat–, quan hi va haver 6.053 naixements.

Evolució

L’any 2000 hi va haver 5.664 naixements a les comarques gironines. Després van venir vuit anys seguits de fort creixement (amb l’excepció d’una petita davallada el 2007) fins a arribar a un màxim de 9.173 nadons el 2008, un 62% més que vuit anys abans. El registre era molt superior al dels anys del baby boom dels setanta (el màxim, el 1976, va ser de 7.883 naixements). En aquests primers anys del segle, els augments més importants van ser el 2003 (+13,5%), el 2006 (+10,5%) i el 2008 (+11,7%). Amb l’esclat de la crisi, les xifres van començar a caure. Després de sis anys de descens consecutiu, el 2015 hi va haver un augment de l’1,9%, però a partir del 2016 va tornar a baixar. En els últims quatre anys, la caiguda acumulada ha estat del 15% (dels 7.410 del 2015 als 6.298 del 2019). Respecte al màxim del 2008, el registre de l’any passat suposa una baixada del 31,3%. Mirant les diferències anuals, el descens del 2019 (-5,1%) és el més fort dels últims anys, molt superior al que hi va haver els anys 2017 (-1,9%) i 2018 (-3,9%) i, per poc, al del 2016 (-5%). En aquest segle, només el descens del 2013 (-6,8%) va ser superior al de l’any passat.

Líders catalans

Les comarques gironines continuen sent l’àmbit català amb una taxa de natalitat més alta –de fet, el descens al país en els últims quatre anys ha estat del 13,5%, un punt i mig menys que el gironí– i també on hi ha un percentatge més alt de mares estrangeres. Aquesta segona dada és una de les principals claus per explicar la primera. En concret, la taxa bruta de natalitat a les comarques gironines se situa en 8,45, més de mig punt per sobre de la mitjana catalana (7,9) i el percentatge de mares estrangeres és del 40,4%, més de vuit punts per sobre que al conjunt del país (32,1%). A banda de les dades per comarques (vegeu peça), cal destacar que el podi de municipis catalans de més de 20.000 habitants amb més mares estrangeres és íntegrament gironí, amb Salt en la primera posició (66,4%), Lloret de Mar en la segona (59,5%) i Palafrugell en la tercera (58,5%). També hi destaquen Figueres, en sisè lloc (49,7%); Olot, en el vuitè (48,3%); Sant Feliu de Guíxols, en el dotzè (42,5%), i Girona, en el setzè (38%).

Una altra dada aportada per l’Idescat és el nombre de fills per dona. A les comarques gironines és d’1,40, un 11% per sobre de la mitjana catalana (1,26).

I una última dada: tots els anys neixen més nens que nenes. En el cas de l’any passat, van ser 3.221 nens i 3.077 nenes. La diferència és d’un 4,7% més de nens que de nenes.

La natalitat va caure per quart any consecutiu a les comarques gironines el 2019 i es va situar en nivells de principis de segle. En concret, segons dades de l’Idescat, van néixer durant l’any passat un total de 6.298 nadons en l’àmbit territorial –que inclou totes les comarques de la demarcació excepte la Cerdanya, comptabilitzada per l’Idescat dins de l’Alt Pirineu–, una quantitat inferior en un 5,1% a la del 2018 (6.637). La davallada supera en un punt la mitjana catalana (-4,1%). Mirant les dades des de principis de segle, el registre del 2019 suposa un nou mínim de natalitat des del 2002 –el de l’any 2018 també ho havia estat–, quan hi va haver 6.053 naixements.

Evolució

L’any 2000 hi va haver 5.664 naixements a les comarques gironines. Després van venir vuit anys seguits de fort creixement (amb l’excepció d’una petita davallada el 2007) fins a arribar a un màxim de 9.173 nadons el 2008, un 62% més que vuit anys abans. El registre era molt superior al dels anys del baby boom dels setanta (el màxim, el 1976, va ser de 7.883 naixements). En aquests primers anys del segle, els augments més importants van ser el 2003 (+13,5%), el 2006 (+10,5%) i el 2008 (+11,7%). Amb l’esclat de la crisi, les xifres van començar a caure. Després de sis anys de descens consecutiu, el 2015 hi va haver un augment de l’1,9%, però a partir del 2016 va tornar a baixar. En els últims quatre anys, la caiguda acumulada ha estat del 15% (dels 7.410 del 2015 als 6.298 del 2019). Respecte al màxim del 2008, el registre de l’any passat suposa una baixada del 31,3%. Mirant les diferències anuals, el descens del 2019 (-5,1%) és el més fort dels últims anys, molt superior al que hi va haver els anys 2017 (-1,9%) i 2018 (-3,9%) i, per poc, al del 2016 (-5%). En aquest segle, només el descens del 2013 (-6,8%) va ser superior al de l’any passat.

Líders catalans

Les comarques gironines continuen sent l’àmbit català amb una taxa de natalitat més alta –de fet, el descens al país en els últims quatre anys ha estat del 13,5%, un punt i mig menys que el gironí– i també on hi ha un percentatge més alt de mares estrangeres. Aquesta segona dada és una de les principals claus per explicar la primera. En concret, la taxa bruta de natalitat a les comarques gironines se situa en 8,45, més de mig punt per sobre de la mitjana catalana (7,9) i el percentatge de mares estrangeres és del 40,4%, més de vuit punts per sobre que al conjunt del país (32,1%). A banda de les dades per comarques (vegeu peça), cal destacar que el podi de municipis catalans de més de 20.000 habitants amb més mares estrangeres és íntegrament gironí, amb Salt en la primera posició (66,4%), Lloret de Mar en la segona (59,5%) i Palafrugell en la tercera (58,5%). També hi destaquen Figueres, en sisè lloc (49,7%); Olot, en el vuitè (48,3%); Sant Feliu de Guíxols, en el dotzè (42,5%), i Girona, en el setzè (38%).

Una altra dada aportada per l’Idescat és el nombre de fills per dona. A les comarques gironines és d’1,40, un 11% per sobre de la mitjana catalana (1,26).

I una última dada: tots els anys neixen més nens que nenes. En el cas de l’any passat, van ser 3.221 nens i 3.077 nenes. La diferència és d’un 4,7% més de nens que de nenes.

LES XIFRES

31,3
per cent
ha baixat la natalitat a les comarques gironines des del màxim del 2008 (9.173 nadons) fins a l’any passat (6.298).
31,3
per cent
ha baixat la natalitat a les comarques gironines des del màxim del 2008 (9.173 nadons) fins a l’any passat (6.298).
8,45
és la taxa de natalitat
de les comarques gironines el 2019, més de mig punt per sobre de la mitjana catalana (7,9).
8,45
és la taxa de natalitat
de les comarques gironines el 2019, més de mig punt per sobre de la mitjana catalana (7,9).
4,7
per cent
més de nens que de nenes van néixer l’any passat a les comarques gironines (3.221 nens i 3.077 nenes).
4,7
per cent
més de nens que de nenes van néixer l’any passat a les comarques gironines (3.221 nens i 3.077 nenes).

Júlia, Martí i Nil, noms més posats l’any passat

L.A

Els noms més posats l’any passat als nadons nascuts a les comarques gironines van ser Júlia (en 68 ocasions), Martí (en 58 casos) i Nil (54 nens).

Completen els primers llocs del rànquing de nens Pol (49 casos), Pau (47) i Marc (46), que és el nom més posat a Catalunya. De fet, és l’únic nom que surt en els cinc primers llocs tant del rànquing gironí com del català (a tot el país, després de Marc, els més posats són Leo, Àlex, Jan i Nil).

Pel que fa al rànquing de nenes, a les comarques gironines, després de Júlia, es van situar l’any passat Jana (47 casos), Martina i Ona (44 casos cadascuna) i Laia (39). En aquest cas, sí que hi ha més coincidències, tot i que no del tot, amb els primers llocs del rànquing català (Júlia, Martina, Emma, Lucía i Ona).

Per comarques

A l’Alt Empordà, els noms de nen més posats el 2019 van ser Biel, Adam, Amir, Nil i Pau, i de nena, Chloe, Jana, Martina, Gala i Amira. Al Baix Empordà, van liderar l’any passat el rànquing de nens Amir, Pol, Adam, Marc i Mohamed, i el de nenes, Júlia, Aina, Martina, Noa i Nour. A la Garrotxa, l’any passat els noms de nadons més posats van ser Martí, Èric, Pau, Àlex i Adrià per als nens, i Ona, Jana, Emma, Arlet i Carla per a les nenes. Pel que fa al Gironès, els noms de nen més posats el 2019 van ser Martí, Nil, Pau, Arnau i Biel, i de nena, Júlia, Sara, Ona, Clàudia i Laia. Al Pla de l’Estany, només apareixen en el rànquing Abril, Jana, Paula i Arlet de nena, i Pol de nen, ja que l’Idescat només inclou els noms a partir de quatre casos per comarca. El mateix passa al Ripollès, on l’Idescat només llista els noms d’Aleix i Pau per als nens, i de Noa i Ona per a les nenes. Per acabar, a la Selva, el rànquing de nens del 2019 està encapçalat per Nil, Jan, Martí, Adam i Àlex, mentre que els noms de nena més posats l’any passat van ser Júlia, Laia, Mia, Emma i Paula.

Els noms més posats l’any passat als nadons nascuts a les comarques gironines van ser Júlia (en 68 ocasions), Martí (en 58 casos) i Nil (54 nens).

Completen els primers llocs del rànquing de nens Pol (49 casos), Pau (47) i Marc (46), que és el nom més posat a Catalunya. De fet, és l’únic nom que surt en els cinc primers llocs tant del rànquing gironí com del català (a tot el país, després de Marc, els més posats són Leo, Àlex, Jan i Nil).

Pel que fa al rànquing de nenes, a les comarques gironines, després de Júlia, es van situar l’any passat Jana (47 casos), Martina i Ona (44 casos cadascuna) i Laia (39). En aquest cas, sí que hi ha més coincidències, tot i que no del tot, amb els primers llocs del rànquing català (Júlia, Martina, Emma, Lucía i Ona).

Per comarques

A l’Alt Empordà, els noms de nen més posats el 2019 van ser Biel, Adam, Amir, Nil i Pau, i de nena, Chloe, Jana, Martina, Gala i Amira. Al Baix Empordà, van liderar l’any passat el rànquing de nens Amir, Pol, Adam, Marc i Mohamed, i el de nenes, Júlia, Aina, Martina, Noa i Nour. A la Garrotxa, l’any passat els noms de nadons més posats van ser Martí, Èric, Pau, Àlex i Adrià per als nens, i Ona, Jana, Emma, Arlet i Carla per a les nenes. Pel que fa al Gironès, els noms de nen més posats el 2019 van ser Martí, Nil, Pau, Arnau i Biel, i de nena, Júlia, Sara, Ona, Clàudia i Laia. Al Pla de l’Estany, només apareixen en el rànquing Abril, Jana, Paula i Arlet de nena, i Pol de nen, ja que l’Idescat només inclou els noms a partir de quatre casos per comarca. El mateix passa al Ripollès, on l’Idescat només llista els noms d’Aleix i Pau per als nens, i de Noa i Ona per a les nenes. Per acabar, a la Selva, el rànquing de nens del 2019 està encapçalat per Nil, Jan, Martí, Adam i Àlex, mentre que els noms de nena més posats l’any passat van ser Júlia, Laia, Mia, Emma i Paula.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un menor en estat crític després de ser atropellat a Barcelona

Barcelona

L’Audiència de Barcelona revoca la reobertura de l’assassinat d’Helena Jubany

Barcelona

Baixen a 895 els grups escolars confinats

Barcelona

Almenys un 7% dels gironins ja han tingut la Covid-19

girona
El sector immobiliari denuncia Arran

El sector immobiliari denuncia Arran

Barcelona
Avançament editorial
‘La farmacèutica. 492 dies segrestada’

El malson de Maria Àngels Feliu

Atribueixen a anarquistes italians l’atac a la Rambla

barcelona

“Els clients diuen que ens trobaven a faltar”

Salt
Societat

El polèmic mural de Joan Carles I, a Olot