Societat

Tendes i avions a les Canàries

IMMIGRANTS El ministre de l’Interior descarta traslladar-los a la Península “per evitar l’establiment de vies d’entrada a Europa” FUTUR Negocia amb el Marroc les repatriacions, i mentrestant els allotjarà en campaments d’emergència

Després de més de dues setmanes de greu crisi migratòria a les Canàries, l’executiu espanyol va fer ahir el primer gran desplegament de ministres en diferents fronts per agafar el rumb d’una gestió que manté encara 1.750 immigrants al moll del port canari d’Arguineguín, i uns 1.300 més allotjats en places hoteleres.

Els ministres de Migracions, José Luis Escrivá, i el de Transports, José Luis Ábalos, van viatjar a les illes per presentar diferents mesures “temporals d’emergència” respecte dels més de 2.000 immigrants que ja són a les Canàries i els que puguin arribar en les properes setmanes. Així, d’ara i fins a finals d’any s’habilitaran unes 6.000 places en tendes en campaments d’urgència a Gran Canària, Tenerife i Fuerteventura per allotjar-hi els immigrants que ara són en uns disset complexos turístics. I també es treballarà per dotar unes 7.000 places més en edificis prefabricats més endavant. Els campaments s’aixecaran en sòl cedit per alguns ajuntaments, el Ministeri de Defensa i Bankia, i seran finançats amb fons europeus. A més, també es reforçarà el personal de Salvament Marítim i s’obrirà un centre d’emergència per millorar la coordinació de les administracions. Una gestió sobre la qual la ministra de Defensa, Margarita Robles, en una entrevista a TVE, va assegurar ahir que “potser” cal que el govern espanyol faci “autocrítica” perquè “en algun moment [les condicions al moll] no eren les adequades per a éssers humans”.

Tot plegat, però, no sembla que faci desistir d’intentar una vida millor a Europa milers de ciutadans de diferents països africans que s’embarquen des de les costes del Marroc fins a les Canàries, procedents de tot el Sahel i el mateix Marroc. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va viatjar ahir a Rabat per entrevistar-se amb el seu homòleg marroquí. Oficialment, un viatge per augmentar la cooperació entre tots dos estats en qüestions d’immigració.

La meitat dels arribats a les Canàries –quasi 19.000 persones des de començament d’any, entre ells 2.000 menors d’edat– són marroquins. En el centre de la negociació hi ha un major control fronterer, però també l’establiment d’un mecanisme de repatriació de marroquins al seu país, que fins a la pandèmia funcionava “per vaixell, avió i per terra”, segons diverses fonts, però sobre les quals cap dels dos estats ha donat mai ni xifres ni gaires detalls. A la sortida de la reunió, Grande-Marlaska també va optar per continuar el silenci sobre si hi ha algun tipus d’acord amb el Marroc. Es va limitar a dir que entre el 2018 i el 2019 el flux migratori irregular entre tots dos estats havia caigut a la meitat. I a recordar que “la política migratòria és del conjunt de la UE i és integral”. La visita coincideix amb la represa del conflicte armat a l’excolònia espanyola del Sàhara Occidental, però el ministre es va limitar a dir que no n’havien parlat: “Per a Espanya, el Marroc és un país amic i un soci molt proper i rellevant.”

El govern canari va tornar ahir a reclamar que es traslladi part dels immigrants a la Península, fet que tindria ja amb el vistiplau del País Basc, Extremadura, Aragó i Castella i Lleó. El trasllat també el va reclamar Unids Podem, però Grande-Marlaska ho va descartar de ple. L’executiu espanyol tem que això consolidi les Canàries com a frontera sud: “Cal evitar que s’estableixin vies d’entrada irregular a Europa”, va dir.

En algun moment les condicions no eren les adequades per a éssers humans
Margarita Robles
MINISTRa DE DEFENSA ESPANYOLA
El 90% dels que han arribat a les illes aquest any són expulsables al seu país d’origen
José Luis Escrivá
MINISTRE DE MIGRACIONS ESPANYOL

Pressió per derogar les “devolucions en calent”

La decisió del Tribunal Constitucional de permetre les anomenades “devolucions en calent” d’immigrants irregulars, des de Ceuta i Melilla al Marroc, podria ser revertida mitjançant la derogació sencera de la llei de seguretat ciutadana, coneguda com “llei mordassa” i impulsada pel govern de Rajoy davant les protestes ciutadanes i la crisi migratòria, i avalada ara per l’alt tribunal. Almenys així hi confia Unides Podem i IU, que han promès “derogar-la” i han demanat al govern espanyol “un pla urgent d’acollida digna” dels immigrants. Aquesta setmana, Podem Canàries va demanar la dimissió immediata del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per la gestió a les Canàries. El Constitucional ha fet alguna modificació respecte del text original de la llei, per tal de cenyir-se a un dictamen del Tribunal Europeu dels Drets Humans, que ha avalat el retorn immediat dels immigrants, però també dictamina que s’ha de fer de forma individualitzada i amb ple control judicial, prestant especial atenció a les persones vulnerables, com ara menors, gent gran o dones gestants.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
salut

S’amplien les ofertes per als MIR a la regió

La revista musical de la BBC reconeix l’Escolania de Montserrat entre els deu millors cors del món

londres

Baixen els ingressos als hospitals i a les UCI mentre es registren 82 morts

barcelona

Baixen a 881 els grups escolars confinats

Barcelona

El director dels Mossos afirma que el pis de Ciutat Vella no es va ocupar per viure-hi i hi veu “voluntat de tensionar”

barcelona
el contrapunt

Reobertura amb peus de plom

Barcelona

El Síndic veu en risc el vot el 14-F i demana canvis legals

Redacció
MARÍA NEIRA
DIRECTORA DEL DEPARTAMENT DE SALUT PÚBLICA I MEDI AMBIENT DE L’ORGANITZACIÓ MUNDIAL DE LA SALUT

“Esperem una campanya de vacunació mai vista en la història”

Barcelona

Recuperant el pols

Girona