Societat

No deixar fumar als bars va fer ‘renéixer’ les terrasses

A Barcelona la llei antitabac va fer doblar el nombre de terrasses, que van passar de 2.500 a 5.000

Molts negocis van perdre diners perquè feia poc que havien adequat l’interior dels locals

La llei antitabac va suposar un cop molt dur per al sector de la restauració perquè gran part dels clients del sector eren i són fumadors i se’ls va excloure de l’interior dels locals. Els bars i restaurants van haver d’adaptar-se i superar “l’expulsió” de part dels seus clients de l’interior dels establiments, però tots van complir la llei de manera immediata, i això tenint en compte que abans d’aquesta llei n’hi havia hagut una altra anterior menys restrictiva que va suposar per a la majoria d’establiments fer obres per adequar a l’interior espais per als fumadors, actuació que va requerir molts diners.

Va ser un canvi molt important que va modificar el consum a dintre dels establiments “perquè fumar era un dels hàbits per gaudir de la sobretaula”, comenta el director del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols. Però, tot i així, “el sector va complir al cent per cent” i de manera molt rigorosa des del primer moment.

Pallarols, que recorda que la legislació espanyola antitabac és “de les més avançades” i “de les més estrictes” del món, assegura que la llei antitabac va provocar “la reubicació” dels clients fumadors a les terrasses. “Les terrasses que fins llavors a la ciutat de Barcelona, per exemple, no eren un hàbit consolidat de la ciutadania, es van convertir en el refugi dels fumadors”, i ho continuen sent avui.

Segons el Gremi de Restauració de Barcelona, amb l’aparició de la llei antitabac, ara fa deu anys, de les 2.500 terrasses que hi havia a la capital catalana es va passar a 5.000. Barcelona no tenia una tradició de terrasses com altres ciutats espanyoles, però això, després de deu anys, ha canviat: “Això demostra com n’era d’important, i és, el client que fuma i trobar-li un espai, que avui ja està consolidat.” “Amb les terrasses es protegeix els drets dels no fumadors i també dels fumadors”, recorda Pallarols, que manté que “gràcies a la proliferació de les terrasses els clients no fumadors també han redescobert les terrasses, un hàbit que no estava molt arrelat a la ciutat de Barcelona”. I assegura que “el barceloní anava de terrasses a l’estiu, però a l’hivern hi anava més quan viatjava o visitava una altra ciutat, però no a la seva, i això ara ha canviat”. Avui, la comunió entre la ciutadania i les terrasses a la majoria de ciutats catalanes (i no només per prendre un refresc) és un fet.

LA FRASE

La legislació espanyola antitabac és de les més avançades i estrictes
Roger Pallarols
director del gremi de restauració de barcelona

Mantes i estufes exteriors

“El primer que vam haver de fer va ser comprar mantes per als clients perquè es poguessin asseure a fora a fumar”, explica l’amo d’un bar de Sants que ara mateix encara no ha pogut obrir el negoci a causa de la pandèmia. Explica que el que primer va resultar molt estrany de seguida “es va convertir en normal i, fins i tot, en divertit per a molts clients”, tot i que a l’hora de dinar “encara hi ha gent que es queixa perquè s’ha d’aixecar de la taula de dintre per anar a fer la cigarreta a fora abans de prendre el cafè, o s’endú el cafè a fora”. Una altra de les coses que van passar amb la llei antitabac a la restauració va ser la proliferació d’estufes a les terrasses perquè la gent que es quedava a fora no passés fred. Ara ja són habituals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Audiència de Barcelona revoca la reobertura de l’assassinat d’Helena Jubany

Barcelona

Baixen a 895 els grups escolars confinats

Barcelona

Almenys un 7% dels gironins ja han tingut la Covid-19

girona
El sector immobiliari denuncia Arran

El sector immobiliari denuncia Arran

Barcelona
Avançament editorial
‘La farmacèutica. 492 dies segrestada’

El malson de Maria Àngels Feliu

Atribueixen a anarquistes italians l’atac a la Rambla

barcelona

“Els clients diuen que ens trobaven a faltar”

Salt
Societat

El polèmic mural de Joan Carles I, a Olot

La UE engega els preparatius pel passaport sanitari

Brussel·les