Les entitats alerten que la crisi social tot just arrenca
En el primer any de pandèmia, 800.000 persones han requerit ajuda de les entitats del tercer sector
Càritas assenyala que un 64% dels usuaris no tenen una llar digna per estar-se a casa
“S’avança amb la vacunació, però no hi ha un remei a curt termini per fer baixar el nivell de precarietat que ha provocat la Covid”, assenyala el director de Càritas Barcelona, Salvador Busquets, que adverteix de la situació de pobresa i exclusió social a què arrossega la pandèmia. Prop de 17.500 persones acompanyades per l’entitat a la diòcesi de Barcelona es troben en situació de pobresa severa, i gairebé 3.900 s’han vist obligades a canviar de domicili o d’habitació perquè no en podien assumir les despeses.
“En un moment en què els responsables públics recomanen que ens estiguem a casa, és insòlit que moltes famílies s’hagin de veure forçades a canviar d’habitatge per motius econòmics per viure en un espai igual o pitjor”, hi afegeix Busquets, que recorda que el 64,1% de les famílies no disposen d’una llar digna, amb prop d’un 40% de les famílies en habitacions de relloguer. Els professionals i voluntaris de Càritas veuen amb impotència com persones amb una pensió o una feina no tenen prou recursos per arribar a final de mes. Arran de la pandèmia, 5.500 persones, el 21% de les llars ateses, no tenen cap ingrés econòmic, un percentatge que s’ha triplicat respecte al 2019. Les llars en situació de pobresa severa són aquelles en què hi ha persones soles que subsisteixen cada mes amb menys de 440 euros o parelles amb dos fills que viuen amb menys de 930 euros.
El director de Càritas adverteix que la lluita contra la pobresa “necessita polítiques públiques d’ingressos mínims, habitatge i inserció sociolaboral” per arribar a transformar la vida dels col·lectius més vulnerables.
La duresa d’aquesta crisi ha fet que 800.000 persones hagin demanat ajuda a les entitats del tercer sector social i que un 30% de les quals ho fessin per primera vegada. La Taula del Tercer Sector Social, que aplega les 34 federacions i grans organitzacions amb més de 3.000 entitats al darrere, ha hagut de centrar esforços a cobrir la demanda de necessitats bàsiques, com l’alimentació i l’habitatge.
“Les decisions que es prenguin en aquesta legislatura i les polítiques socials que es prioritzin marcaran com serà la sortida d’una crisi social sense precedents”, assenyalen des de la Taula.
Aquestes mesures han de ser una “prioritat clara i inexcusable” i han d’anar dirigides a assegurar una bona coordinació entre el govern català i l’espanyol per fer compatible l’ingrés mínim vital i la renda garantida de ciutadania. Per la Taula, és prioritari aprovar un pla nacional de l’habitatge i reforçar la xarxa de protecció i drets socials, que “ha trontollat” amb la pandèmia. Finalment, reclamen que s’impulsi una llei del tercer sector social que en reconegui la feina i l’aportació a la societat.
LA XIFRA
Nutrició sense Fronteres reparteix 79.000 àpats
Durant la pandèmia, l’entitat Nutrició sense Fronteres ha engegat el projecte #cuinesolidaries per donar resposta a les necessitats alimentàries, que no han parat de créixer. La portaveu de l’entitat, Borena Jávega, explica que es van haver de reinventar quan es van trobar amb hotels i restaurants tancats, que eren els seus proveïdors d’excedent alimentari amb l’objectiu d’evitar el malbaratament. I la solució va ser el suport del teixit social i la participació de quatre cuines: el Menjador de Ca la Rosa, el Barrinar, el restaurant La Fàbrica i la cooperativa Diomcoop. Gràcies a l’aportació alimentària d’empreses, entre les quals hi ha molts establiments hotelers, s’han arribat a distribuir 79.000 plats cuinats, el 53% dels quals estan fets a base d’excedent alimentari.
En aquest temps, s’han repartit 147.500 quilos d’aliments, dada que representa un 240% més respecte al 2019. L’organització del teixit veïnal va ser indispensable per repartir el menjar entre les persones més vulnerables, sobretot durant els primers tres mesos de l’estat d’alarma. L’entitat ha col·laborat amb una xarxa de 41 entitats ubicades a Barcelona i a l’àrea metropolitana.
