Societat

OPINIÓ

Mor l’activista social de la no-violència Arcadi Oliveres

Expresident de Justícia i Pau i fundador de Procés Constituent, l’economista va lluitar contra el servei militar

Lamentava que el procés cap a la independència no s’hagués explicat prou a l’Estat

Ahir va morir als 75 anys víctima d’un càncer l’economista i activista anticapitalista Arcadi Oliveres, un dels pacifistes més importants del país, que va fer de les lluites en favor dels drets socials la seva forma de vida. Des de les campanyes a favor de l’objecció de consciència fins a les de la renda garantida de ciutadania i la fiscalitat justa, passant per la campanya en contra de la pena de mort i l’exèrcit, Arcadi Oliveres, que mai va renunciar a les seves creences religioses catòliques, va ser president de Justícia i Pau (JP), impulsor de l’ecumenisme i membre de Pax Christi, dedicada a la promoció de la cultura de la pau i la reconciliació entre els pobles.

Lluitador antifranquista, el 1976 va participar en la Marxa per la Llibertat per reclamar, de manera pacífica i no violenta, la llibertat, l’amnistia i l’Estatut d’Autonomia. El 2013 va impulsar el partit independentista i anticapitalista Procés Constituent amb Teresa Forcades. Fidel a la seva idea que “els drets s’han de defensar al carrer” i a la seva frase preferida –“no tenim dret a perdre l’esperança”–, va estar sempre al peu del canó. Una de les darreres aparicions públiques va ser a finals de gener, quan va acudir a Sant Cugat del Vallès a un acte del Dia Escolar de la No-violència i la Pau (Denip). Sabia que el càncer el devorava, però no es va voler quedar a casa. “Ja vindrà”, deia als amics. Els últims dies, envoltat de persones que l’estimaven, va rebre l’escalf de desenes d’amics, coneguts i admiradors. Molts es van posar en contacte amb ell a través de missatges que li feien arribar en un web creat per la seva família. Sabia que es moria, però va parlar amb tothom qui va voler anar-lo a veure i va continuar animant a fer la revolta pacífica a favor de la llibertat.

Després que l’any 2018 l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) li entregués el premi Constructors de Pau 2017, Oliveres en una entrevista a aquest diari va carregar durament contra Europa per la política migratòria i no va dubtar a assegurar que “en el tema dels refugiats, Europa és una institució criminal”.

Molt preocupat pel creixement de la ultradreta i la repressió de l’Estat vers Catalunya, sobretot la viscuda arran de l’1 d’octubre, Oliveres era molt crític amb el PSOE i Felipe González, a qui retreia “haver traït totes les causes”, i també era molt crític amb el PSC, al qual acusava d’“haver abandonat els seus”, cosa que, segons ell, explicava, juntament amb la ignorància, “l’auge de Ciutadans”. Admetia que l’independentisme no havia sabut explicar bé el seu projecte i creia que “els partits que han promogut aquest procés d’independència i la mateixa Generalitat haurien d’haver anat per tota la geografia espanyola donant explicacions i dient-los què volem i per què”. “Has d’explicar quin país vols, com la solidaritat ha de ser la base, com la frontera no ha d’existir, com l’acolliment dels immigrants l’hem de tenir sempre, com la banca ha de ser ètica...”, deia. En tot cas, opinava que no havíem de reclamar la independència des de la perspectiva de l’“Espanya ens roba” ni des de la idea que sense Espanya “serem més rics”. Amb tristesa, reconeixia que amb l’1-O “ens havíem posat la mel a la boca”, però que “no teníem la majoria suficient”.

La seva mort coincideix amb la publicació del llibre Paraules d’Arcadi. Què he après del món i com podem actuar (Angle Editorial), una obra divulgativa que resumeix el seu pensament i que toca des de temes que va defensar des del primer moment, com la democràcia, la llibertat i el pacifisme, fins a conceptes que sempre va combatre com ara la guerra, l’exèrcit i el capitalisme, passant per les darreres lluites: el canvi climàtic, els presos polítics, la monarquia, l’Europa en crisi, la pandèmia i l’educació.

Amic de Xirinacs, que havia estat professor seu; de l’activista Jaume Botey, mort ara fa tres anys; del pare Joan Botam, artífex de la Caputxinada, i de Pepe Beúnza, amb qui va impulsar la campanya per a la fi del servei militar, Arcadi Oliveres va començar, sempre des del pacifisme i la no-violència, la lluita antifranquista, des dels moviments veïnals primer i, després, des de la Universitat de Barcelona, com a estudiant d’econòmiques. En aquesta universitat acabaria sent un dels professors més estimats.

L’any 1966 es va implicar en el Sindicat Democràtic d’Estudiants de Barcelona(SDEUB), i va participar en la Caputxinada, el març del 1966. El 1968 va ser processat pel Tribunal d’Ordre Públic i jutjat per reunió clandestina, però va ser absolt gràcies als informes favorables del degà de la Facultat d’Economia i la defensa de l’advocat Francesc Casares i Potau. La seva vida va ser un constant de lluites: a favor del 0,7%, l’objecció fiscal, la Xarxa Europea Contra el Comerç d’Armes, les Brigades Internacionals de Pau... No cal dir que es va mobilitzar contra la guerra de l’Iraq i tots els totalitarismes.

LA DATA

1966
Va participar
en la Caputxinada i, deu anys més tard, en la Marxa per la Llibertat. El 1968 el va processar el Tribunal d’Ordre Públic.

“Gràcies en nom de tots”

enric canet./ Escolapi

Estimat Arcadi, el dia que sabia del teu càncer, em reunia amb dues joves dels moviments alternatius del Raval. Dels alternatius: blanc o negre, sense mitges tintes. Elles potser no se sabien hereves de la lluita dels qui, com tu, ens han precedit escollint: solament hi ha dues maneres de veure i viure al món, des de dalt o des de baix. Dues maneres de viure la justícia, des dels opressors o des dels oprimits. Solament en peu de pau o en peu de guerra. No podem servir Déu i el diner. Un altre món no és possible: és imprescindible. Haurem de seguir sense el teu mestratge, que desvelava amb claredat les causes humanes profundes generadores del mal contra la humanitat esclafada i contra la Terra. Tan didàctic com senzill, auster, tendre i generós amb el teu temps, que donaves en centenars de classes, xerrades, reunions. Militant i pare dels moviments socials que exigeixen l’alternativa a la nostra manera de viure. Enamorat de la vida amb plenitud. Arcadi, has estat un gegant i bo! En nom de tanta gent, senzillament gràcies!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Multa a 450 conductors per superar els 100 km/h a l’AP-7 entre el Papiol i Granollers

barcelona

‘Feminicidi’, ‘trans’, ‘acotxador’ i ‘resilient’, noves paraules del diccionari de la llengua catalana

barcelona

Identifiquen un enzim en la divisió cel·lular com a potencial nou objectiu terapèutic contra el càncer

barcelona

Vaga de metges el 25 i 26 de gener

barcelona

Desarticulat un macro càrtel de cocaïna europeu amb vinculació a Barcelona i dirigit des de Dubai

barcelona

PIMEC Girona crea una oficina d’atenció a les pimes i autònoms de la Costa Brava

CALONGE
tecnologia

El primer mes d’Elon Musk a Twitter

Washington

Es restableix la circulació de trens entre Montcada i Sant Andreu Comtal

barcelona
Xina
Coronavirus

Rebel·lió per la covid zero

Pequín