895 persones dormen als carrers de Barcelona i 3.046 allotjades en equipaments, segons el darrer recompte

La ciutat de Barcelona ha comptat aquesta matinada amb la participació de 633 persones voluntàries en el Recompte 2021 de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL). Aquest és el setè que s’organitza al municipi, una activitat de conscienciació i sensibilització de la ciutadania ideada per les 37 entitats socials que integren la XAPSLL i l’Ajuntament de Barcelona, després que l’any passat no es pogués desenvolupar l’activitat tal com estava prevista degut a la pandèmia de la Covid-19. En aquesta ocasió s’han comptabilitzat un total de 895 persones dormint a la via pública i 3.046 allotjades en equipaments municipals o de les diverses entitats. Concretament, 1.741 places es troben en allotjaments públics i concertats i les 1.305 restants formen part d’entitats socials de caràcter privat. L’últim recompte es va fer l’any 2018, un moment en què es van detectar 956 persones dormint al carrer i 2.130 en recursos residencials.

Per districtes, a Ciutat Vella s’han localitzat 176 persones, al 2018 se’n van trobar 210. També baixa la xifra de persones sense llar a l’Eixample, que passa dels 217 de llavors als 212 localitzats enguany. A Sants-Montjuïc es passa de 172 persones en el recompte anterior, a 155 en l’actual. Pel que fa a les Corts, augmenta la xifra respecte el 2018 i passa de 30 a 33.

A Sarrià-Sant Gervasi s’han localitzat 34 persones, respecte les 57 de l’última vegada, i a Gràcia es va passa de 52 a 65. També hi ha més persones dormint al carrer a Sant Andreu, que passa de 21 a 51, i a Sant Martí, on la xifra se situa en 113, una més que al 2018. Finalment a Horta-Guinardó s’han trobat 22 persones, respecte les 43 de l’anterior recompte, i a Nou Barris 34, respecte les 42 de la darrera ocasió.

Des de l’any 2008 i fins a l’actualitat, el nombre de persones que dormen al carrer detectades pels successius recomptes ha passat de 658 a 895 persones, un increment del 36%. Segons l’ajuntament, les xifres reflecteixen una estabilització del fenomen durant els últims tres anys, tot i que en paral·lel el nombre de places en recursos residencials per a persones sense llar s’ha incrementat de forma notable, fins a les 3.046 persones allotjades actualment.

El consistori ha insistit que la clau continua sent “la prevenció” i que cal incidir en la necessitat d’articular polítiques supramunicipals que afrontin les causes estructurals del sensellarisme. Per exemple, un sistema de rendes mínimes garantides, un canvi en les polítiques migratòries que garanteixi els drets fonamentals i una major accessibilitat a l’habitatge per part de la població en general.