Bressol i refugi d’escriptors
La petja literària a Blanes és gran i diversificada i el visitant pot escollir entre les moltes alternatives que la localitat i l’administració li ofereixen
Entre tanta abundància, el viatger pot escollir rutes més específiques, com la de Roberto Bolaño o la de Joaquim Ruyra
Blanes, com va dir l’escriptora Montserrat Roig, “és una vila farcida d’història i de literatura”. Pocs llocs poden presumir d’haver acollit i haver estat font d’inspiració d’autors tan prolífics com els que han passejat les seves llibretes i plomes per Blanes. La ciutat ha vist néixer o ha acollit un gran nombre d’escriptors i artistes, com Josep Maria de Sagarra, Joan Maragall, Roberto Bolaño, Ferran Agulló o els blanencs Joaquim Ruyra, Vicenç Coma Soley, Josep Cortils i Vieta, Josep Alemany Borràs, Joan Ribas Carreras o Pere Puig i Llensa. I artistes tan destacats com Lluïsa Vidal, Àngel Planells, Maria Teresa Bedós o Joan Roig i Soler, pare dels germans Emerencià i Josep Roig i Raventós.
A les pàgines de moltes novel·les hi figura Blanes com a imaginari i escenari de les aventures dels seus protagonistes. A més, la vila ha tingut notables tertúlies literàries, s’hi han celebrat Jocs Florals i el 1920 hi va veure la llum la revista Recvll, que encara avui és vigent. La revista va donar origen als veterans premis literaris Recvll, uns dels més importants del país en llengua catalana.
Entre tanta abundància el visitant pot escollir rutes més específiques, com la de Roberto Bolaño o la de Joaquim Ruyra, dos autors separats pel temps però que han influït decisivament en la literatura de la seva època. El primer va ser a través d’Últimas tardes con Teresa, de Joan Marsé, que es va enamorar de la vila. Ruyra, per vincles familiars, ja que, tot i que va néixer a Girona, la casa pairal de la família del mestre de la prosa catalana, coneguda amb el nom de can Creus, és al carrer Ample de Blanes.
Dos autors de producció curta però d’una gran qualitat literària. L’un perquè era un gran perfeccionista, l’altre perquè va morir jove, massa jove. Ruyra escriu quan tot just comença el segle XX; Bolaño, quan aquest ja s’acaba i s’inicia el següent. Un segle de separació entre dos autors molt diferents però que han deixat bona part de la seva empremta pels carrers i els racons de Blanes i l’entorn, una empremta que el municipi ofereix als visitants amants de la literatura d’una manera ordenada i amb uns itineraris de molt bon seguir.
El país de la llum
Deia Josep Pla que, a Blanes, la figura de Joaquim Ruyra i Oms obsessiona i confessava que no podia escriure una ratlla sobre el mar de Blanes perquè el mestre Ruyra n’havia exhaurit les possibilitats. El mateix Ruyra reconeixia la seva estimació per Blanes quan afirmava que “Blanes és la meva història, la meva pàtria, la meva principal afecció”, o quan deia: “Al fons del meu cor Blanes és el país de l’estiu, de la llum i de l’alegria.”
