Societat

opinió

Por a les bicicletes

M’aterreix pensar que no sabré fer bé la maniobra del metre i mig de distància

Ja em sap greu. Però no puc fer més que advertir sobre el fet que les bicicletes em fan por. És un temor que he adquirit en els darrers anys i que ha anat augmentant. I aquesta angoixa es reprodueix en moltes àrees de la meva vida quotidiana, tant en l’àmbit físic, en el psíquic i també des del punt de vista social.

Em fa patir la integritat física. La meva, però sobretot la vostra, ciclistes. Sento autèntic pànic a fer-vos mal. Quan us trobo en una carretera, sobretot en els casos que, com passa sovint, aneu de costat més de dos i de tres, m’aterreix pensar que no sabré fer bé la maniobra de deixar el metre i mig de distància per avançar-vos. Em paralitza imaginar que m’equivoco, que no ho mesuro bé, i que puc tocar-vos. I a més, l’angoixa de vigilar si ve un vehicle pel carril contrari. És un tràngol que passo cada vegada que circulo. Si us trobo, alenteixo i vaig fent. La carretera de pujada a Romanyà de la Selva pot ser un viatge de tres hores, si cal.

A aquest sentiment s’hi afegeix el desassossec en l’estat d’ànim. El d’un mal humor sobtat o d’ensurt de mort que em provoca una bicicleta baixant a tota velocitat per la Rambla, o pujant-la, tant és. O cinc ciclistes fluorescents en direcció contrària pel carrer Ciutadans. Per no parlar d’haver-se de fer a un costat per deixar-vos passar per la vorera... O demanar perdó al timbre insistent que ve per darrere i t’amenaça d’atropellar-te pels camins de Sant Daniel. En països on la bicicleta compleix els codis, només has de vigilar si tu creues el carril bici, que t’està vetat. No és el cas de Girona.

I pel que fa a l’aspecte social, és sabut que negocis com el del món de la bicicleta, quan s’estenen, s’estableixen amb tallers, bars especialitzats, i ara fins i tot apartaments turístics temàtics, poden arribar a provocar gentrificació, és a dir, fer fora els veïns dels barris més pintorescos, perquè l’oferta per als visitants ciclistes va fent pujar el preu dels pisos de la zona. Ja hi hem estat, aquí, abans de la pandèmia. Tornar a apostar-ho tot a un sol número, el del ciclisme turístic, pot ser perillós. I això també fa patir, què voleu.

Corro el risc de semblar antitot: antiecològica, antiesport, antisocial i antiprogrés. Potser sí. Però tinc la impressió que hi ha força gironins que comparteixen aquesta paciència eterna davant d’aquest fenomen. Potser si sabeu de la nostra por, ens tindreu en compte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els centres gironins exposen les seves queixes a Cambray

GIRONA

Colau llueix política social i verda una setmana després de dir que repeteix

barcelona
EUDALD CARBONELL
ARQUEÒLEG I GEÒLEG

“Estem accelerant que vingui una glaciació”

cervià de ter
Societat

Confirmats 4 casos de verola del mico

Barcelona
SOCIETAT

Detecten 32 casos de clamídia en cribratges a Lleida

El Congrés avala per ampli consens el ‘només sí és sí’

Barcelona

La justícia falla en la violència vicària

barcelona

Figueres aspira als Next Generation per fer una millora del centre històric

FIGUERES

Relleu a l’alcaldia de Palafrugell

palafrugell