Societat

Passejada per una derrota

L’historiador Agustí Alcoberro guia una ruta pels escenaris de la derrota del 1714

Presenta l’obra coincidint amb La Setmana del Llibre en Català

En l’imaginari popular, al fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor, perquè s’hi van enterrar els màrtirs del setge de Barcelona del setembre del 1714. En realitat, hi ha enterrats els màrtirs i els no màrtirs, perquè al fossar de les Moreres, el fossar de la basílica de Santa Maria del Mar, s’hi enterrava tothom qui moria en aquella zona del barri de la Ribera. El que passa és que el 1884 l’escriptor Frederic Soler, conegut com a Serafí Pitarra, va guanyar un accèssit dels Jocs Florals amb el poema El fossar de les Moreres, en què deia: “Al fossar de les Moreres / no s’hi enterra cap traïdor; / fins perdent nostres banderes / serà l’urna de l’honor.” El poema va reeixir i va romantitzar i dignificar un fossar –com tots els que hi havia en cadascuna de les esglésies, perquè no és fins al segle XVIII que apareixen els primers cementiris; a Barcelona, el del Poblenou– que avui és punt indispensable del recorregut de l’independentisme i de la ruta de la pèrdua de Barcelona. Ho vam aprendre a través de l’historiador Agustí Alcoberro, que ahir, coincidint amb la Diada i amb La Setmana del Llibre en Català, va guiar una ruta pels escenaris de La desfeta: 11 de setembre del 1714, el seu darrer llibre, de la col·lecció Dies Que Han Fet Catalunya, en què explica els detalls dels defensors de Barcelona davant l’exèrcit borbònic. La ruta va començar davant de l’estàtua de Rafael Casanova, a la ronda de Sant Pere, antiga muralla on hi havia el baluard de Sant Pere; va seguir per l’antic monestir de Sant Pere de les Puel·les, l’antic convent de Sant Agustí, el Born, el fossar de les Moreres i el Pla de Palau, on hi havia el Palau Reial, i va acabar davant l’estàtua del malaguanyat general Moragues (militar català que va lluitar pel bàndol austriacista i que va ser esquarterat i decapitat per les tropes borbòniques, que van posar el seu cap en una gàbia que es va exhibir al Portal del Mar). Després es va encaminar al Port Vell, on hi havia les parades de llibres de La Setmana. Un recorregut que Alcoberro va farcir d’anècdotes i dades històriques; per exemple, que després de la desfeta de Barcelona i l’entrada definitiva de les tropes borbòniques a la ciutat, el 13 de setembre, els veïns de Barcelona van “fer vida normal”. “Es van obrir les botigues i la gent va sortir al carrer, no pas per sotmetre’s als invasors, sinó per dignitat.” “Catalunya –va dir l’historiador i ex-número dos de l’ANC– ja ha patit dues desfetes, que és la derrota total, el 1714 i el 1939. Esperem que no n’hagi de tornar a patir una altra.” Tothom va encreuar els dits.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Es manté el sol

barcelona

Salut modificarà el criteri en el recompte dels crítics a les UCI amb covid

barcelona

Tres anys de presó per a l’exalcalde de Vilobí d’Onyar per afavorir empreses de les que era administrador

girona

Cambray, a Cs: “A Catalunya no hi ha cap conflicte lingüístic, se’l van inventar vostès”

barcelona

Les UCI baixen de 500 malalts, tot i augmentar els ingressos a 2.862 (+24)

barcelona

Educació declara 15.813 positius més, amb 114.314 persones aïllades (-5.571)

barcelona

Descriuen marcadors neuronals que prediuen l’eficàcia de la teràpia psicològica en l’ansietat

barcelona

Terratrèmol de magnitud 2,3 a la Vall d’Aran

vielha

Un final inesperat

Barcelona