Societat

Memòria

Un parc entre dos rius

Una trentena de veïns del barri evoquen la seva vinculació amb el paratge de la Devesa en un documental

El repàs sentimental ‘El jardí de casa meva’ recorda els estralls d’un aiguat del Güell

Guerres de pedres, caigudes al rec, fogueres de fulles que fumejaven durant vuit dies, partits de futbol de trenta contra trenta, petons furtius… Això havia sigut el parc de la Devesa. Ho expliquen de primera mà una trentena de veïns del barri, que tenien al parc un jardí i un espai d’esbarjo amb piscina i hípica.

Tot això queda recollit en el documental El jardí de casa meva, una iniciativa de l’associació de veïns Devesa-Güell per recuperar la memòria històrica i no perdre de vista “el regal de tenir el parc de la Devesa”, esmenta l’expresidenta de l’associació de veïns i impulsora del projecte, Maria Àngels Cedacers, actual regidora de Ciutadania (ERC).

El llargmetratge, de 38 minuts, és un relat d’avis i àvies, majoritàriament. Va ser presentat ahir a l’Auditori Palau de Congressos, amb un aforament permès d’un centenar de persones, sobretot els protagonistes i acompanyants. Hi va assistir l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i l’actual edil delegada de barri, Núria Pi, de Junts, i altres representants del ple.

El documental és un record d’una època en què el parc estava entre els rius Güell –que encara no havia estat desviat ni canalitzat ni desembocava al Ter– i el mateix Ter. I això provocava inundacions cícliques. La més greu va ser la del 1940, el dia de Sant Lluc (18 d’octubre) quan va cedir el pont de Can Vidal, però se’n van succeir el 1962, el 1963 i el 1970. “El Güell va entrar a la Devesa”, recorden al vídeo. L’Emili Poch explica que l’exèrcit els va haver d’anar a rescatar. En l’aiguat del 1940, a la Devesa l’aigua va arribar als tres metres d’alçària.

Estiueig a la Devesa

Dècades enrere, la Devesa era la gran plaça, l’oportunitat de vendre cervesa d’amagat, inclús. Els germans Bataller ho expliquen. “No teníem cotxe per sortir” i, després de córrer i córrer, anàvem a seure al parc. En Narcís Sureda evoca que a l’estiu “feia molta calor, la gent no tenia cotxe i es quedava a la ciutat. S’estiuejava a la Devesa”.

El projecte de recuperació de la memòria del barri ha estat coordinat per l’esmentada Cedacers, Carles Clemente, Josep Lluís Lucero, Eduard Martinell i Anna Vinaixa. Les entrevistes han anat a càrrec del periodista Josep Pastells Mascort i la gravació i el muntatge del documental, de Margarida Batle Cladera. Hi han col·laborat l’Ajuntament i l’Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia (ERAM) de Salt, centre adscrit a la UdG.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Cambray, sobre la mascareta a l’escola: “El primer dia que puguem treure-la, ho farem”

Barcelona

La velocitat de propagació torna a superar l’1

Barcelona

Entra en erupció el volcà Aso, al sud-oest del Japó

Tòquio
Cooperació i Salut

Operació Boulembou

Palamós
societat

Colau reacciona a les crítiques per la brutícia de la ciutat activant un pla especial de neteja

Suport virtual a pacients de càncer de mama, a Olot

OLOT

La taxa de residus s’apuja un altre cop a Castell-Platja d’Aro, un 24% per als habitatges i un 20% als industrials

CASTELL-PLATJA D’ARO
MONTSERRAT JIMÉNEZ
Professora d'història de la UAB

“La bruixa és un cap de turc per a les frustracions col·lectives”

Cerdanyola del Vallès

Els bombers qualifiquen de “risc baix” el foc al cotxe de la Urbana

barcelona