Societat

Violents o víctimes?

Els experts eviten criminalitzar els joves pels botellots que acaben en violència i aposten per entendre la frustració que amaguen certs comportaments

Creuen que la societat ha de fugir d’actituds hipòcrites i repensar un model d’oci massa vinculat al consum d’alcohol

La pandèmia és una de les causes del malestar però no l’única

Com a societat ens hauríem de plantejar quines són les formes de malestar que podem acceptar

En els moments més durs de la pandèmia van ser moltes les veus que van alertar que s’estava deixant de banda els joves i que aquest menyspreu acabaria tenint conseqüències. Per això els botellots i les escenes de violència no acaben de sorprendre del tot. Els experts no les disculpen ni les justifiquen, però sí que demanen que s’intentin entendre com a símptoma d’un profund malestar. I no en responsabilitzen només la pandèmia i la seva gestió. Fa temps que una de les generacions més ben preparades des del punt de vista acadèmic sembla abocada al fracàs per falta d’expectatives socials i laborals. Ara, amb la relaxació de les restriccions i en una societat amb un model d’oci molt vinculat al consum d’alcohol, la necessitat de sortir, de relacionar-se, bàsica per als joves, ha esclatat. I cal honestedat i creativitat per poder donar respostes i canalitzar aquest neguit.

Aquesta és l’opinió del psicòleg i educador Jaume Funes, que demana a l’administració que no miri el problema només “des d’una visió d’adult” ni tampoc “d’una manera simplista”. La necessitat hi és “i cal saber gestionar-la”. Funes opina que les explosions dels últims dies s’han produït perquè “hi ha un caldo de cultiu”. Els joves estan frustrats i com a societat el que hem de fer és preguntar-nos “quines són les formes de malestar que estem disposats a acceptar”. O dit d’una manera més clara: “Si volem joves amb Diacepam o que en facin alguna de grossa.” Perquè el malestar acaba sortint d’una manera o una altra.

La psicòloga Patricia Vidal diferencia els botellots dels episodis violents. Però també considera que “és quan no tens les necessitats cobertes que busques el conflicte”. I en aquest cas hi ha altres factors que incideixen. Com que no hi hagi locals d’oci on anar perquè estan tancats o la mateixa situació de precarietat econòmica que fa que quedar per beure al carrer sigui per a molts l’alternativa econòmica per reprendre la relació social. “Estem en una cultura del consum i s’ha popularitzat aquesta nova manera de trobar-se, però també ens haurien d’alarmar els joves que es queden tancats enganxats a la pantalla.”

Per la sociòloga Natàlia Cantó, la precarietat econòmica, la frustració, són claus per entendre el que està passant. “Que les pràctiques socials de lleure no s’adiguin a les de Suècia em sembla poc sorprenent”, assenyala Cantó, que considera que si els joves “tenen dificultats per marxar de casa o per pagar-se un màster, és molt lògic que busquin alternatives per passar-s’ho bé menys costoses”.

Funes alerta també sobre com des de les mateixes esferes polítiques s’ha justificat algunes vegades la violència. “Hi ha hagut molt poca habilitat algunes vegades, com si hi hagués una violència bona i una de dolenta.” I alerta també sobre un tipus de violència que es presenta “com una sortida a l’avorriment”.

Per Funes, és urgent “començar a pensar” i trobar fórmules imaginatives, que comptin amb els joves, que els escoltin. I planteja la necessitat “de no deixar l’oci en mans del mercat”. Cal influir, “però no des de la lògica de la nostra vida organitzada”. Els joves ja no entenen l’oci com una contraposició a la feina perquè molts d’ells no treballen. Són espais no regulats de relació. I del que es tractaria, segons Funes, “és de construir altres espais que no siguin per fer-ne alguna de grossa o per beure”.

Ningú diu que sigui fàcil. Hi ha mancances estructurals, però també pedagògiques. I un model d’oci, molt arrelat, també entre els adults, que gira entorn al consum d’alcohol. “Ens han venut que la felicitat és la cervesa”, diu Funes, i aquest model també s’ha de posar sobre la taula. “Si el model està encarat al consum de l’alcohol i les drogues, també és més fàcil perdre el control o sumar-se al merder si algun grup encén la metxa”, opina Vidal. En aquest sentit, Cantó és contundent. I parla d’hipocresia social. Des del seu punt de vista, el que molesta no és que els joves consumeixin “sinó on ho fan i amb quins recursos”. Per Cantó, “és totalment contradictori que una societat fomenti el consum d’alcohol com a fórmula de diversió, per passar-s’ho bé, i en canvi miri malament els joves si s’emporten l’alcohol al carrer”.

Els joves més vulnerables, més afectats
La pandèmia ha estat difícil per a tots els joves, però de manera especialment dramàtica per als més vulnerables. Un estudi que acaba de presentar l’Ajuntament de Barcelona mostra com ha afectat més els joves de famílies amb nivells formatius baixos, de llars vulnerables, de barris empobrits i de nacionalitat estrangera. Els autors de l’estudi recomanen“ introduir mesures per reduir aquesta desigualtat i afavorir unes condicions socials de sortida més equitatives”.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Arriba un front per ponent

Barcelona

Adif licita les obres per connectar la plataforma multimodal de La Llagosta al Corredor del Mediterrani per 66 milions

Barcelona

Gavín adverteix que el Corredor Mediterrani pot tenir problemes de capacitat en “set o vuit anys”

Barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Núvols i alguns ruixats a l’extrem sud

Barcelona

L’AN condemna Bárcenas per pagar en B la reforma de la seu del PP i al partit com a responsable civil subsidiari

Madrid

Milers de treballadors públics marxen per Barcelona per reclamar l’estabilització de les plantilles

Barcelona

Consum prohibirà la publicitat de dolços i begudes calòriques dirigida a nens

Barcelona

L’Idescat preveu sumar uns 180.000 ciutadans fins al 2025

Barcelona

Girona recupera la Fira de Mostres amb aires de normalitat

GIRONA