Societat

Els pastissers catalans confien vendre un milió de tortells de Reis artesans

És una xifra similar a la del 2019

La mida dels pastissos serà més petita a causa de les restriccions en les reunions nadalenques

El Gremi de Pastisseria de Barcelona preveu que enguany a Catalunya vendran un milió de tortells de Reis, una xifra similar a la del 2019. Tot i aquestes previsions optimistes, asseguren que, en molts casos, la mida dels tortells serà més petita per la restricció en la xifra de participants a les reunions. El tortell de massapà i fruita confitada tornarà a ser el més venut, tot i que cada any creix l’interès pels farciments de nata, crema o trufa. Els obradors de les pastisseries ja comencen a treballar en l’elaboració dels tortells de Reis per tenir a punt aquest producte artesanal el pròxim 5 de gener. L’encariment dels ingredients i l’electricitat ha fet que el preu s’apugi lleugerament respecte l’any passat, un 2%.

Els obradors de les pastisseries de tot Catalunya ja treballen de forma intensa per poder servir els tradicionals tortells de Reis. Malgrat la situació de pandèmia i les restriccions, el gremi confia que les famílies compraran el producte artesanal per tenir-lo a taula un any més. “És una festa molt màgica on la quitxalla té un protagonisme molt especial i esperem que tothom ho vulgui celebrar”, ha explicat a l’ACN el president del Gremi de Pastisseria de Barcelona, Elies Miró.

En aquest segon any de Reis amb restriccions, els tortells tindran una mida més petita per ajustar-se a les restriccions de reunions per la covid-19. Un any més, el de massapà i fruita confitada serà el més venut, si bé altres modalitats com ara els farciments de nata, crema o trufa també es preveu que tinguin molt bona sortida. També hi haurà establiments que apostaran per innovar i incorporar nous sabors com ara de tiramisú o cafè.

Pel que fa als preus, Miró assegura que s’ha fet un esforç per “fer la menor puja possible” malgrat l’increment dels preus dels ingredients i de l’electricitat. De mitjana, creu que es traduirà en un augment d’un 2% o 3% aproximadament respecte l’any passat.

Una tradició que ve de lluny

El costum de menjar aquest dolç es remunta a la tradició catòlica per commemorar l’arribada dels Reis d’Orient, tot i que també es creu que té arrels paganes. De fet, l’origen se situa a les festes d’hivern que feien els romans, on se servien unes coques amb figues, dàtils i mel. Va ser al segle III d.C. quan es va introduir la fava, símbol de prosperitat i fertilitat. El costum va quedar molt arrelat a França, on al segle XVIII un cuiner va voler sorprendre Lluís XV introduint una moneda d’or dins el tortell. Des de llavors, la sorpresa més preuada és la moneda (que després seria una figureta) i no pas la fava, convertida en un símbol negatiu. La tradició diu que qui troba la figura del rei, lluirà la corona, mentre que si es fa amb la fava en la seva porció de pastís, haurà de pagar el dolç de l’any següent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política municipal

Banyoles invertirà més de 2 milions d’euros en diferents actuacions

BANYOLES
FIGUERES

Càritas celebra 50 anys a la ciutat

FIGUERES
societat

Catalunya registra el dia més plujós des del setembre de l’any passat

barcelona
medi ambient

Reus intensifica les sancions a qui no llenci bé les escombraries

REUS
meteorologia

Més de 350 avisos per la pluja des de diumenge al vespre

BARCELONA
estats units

Almenys quatre morts per múltiples tornados a Oklahoma

barcelona
Societat

Mor Carles Busquets, reconegut fotògraf reusenc i expropietari de Niepce

societat

S’ensorra una part de l’edifici de l’Escola de Vela a causa del temporal

platja d’aro
llengua

Voluntariat per la llengua ha creat més de 178.000 parelles lingüístiques

barcelona