La policia vexa i denuncia una dona pel català

Una professora de llengua catalana de Terrassa va anar divendres a la comissaria de la ciutat a renovar-se el DNI i en va sortir amb dues denúncies a la butxaca. El seu delicte va ser parlar en català als agents i demanar a un d’ells, que la va vexar, que aprengués idiomes. La víctima d’aquest nou atac del cos de la Policía Nacional al català és una dona d’origen marroquí amb passaport espanyol, i estudis de filologia catalana i francesa complementats amb dos màsters.

De l’episodi viscut a la comissaria terrassenca, en queda constància en un àudio que la mateixa professora va gravar, en què se sent el tracte hostil del policia envers ella. Una persona que era al lloc dels fets ja ha donat fe del tracte “humiliant i degradant” que la policia va dispensar.

L’incident va arrencar quan la professora estava asseguda en una taula amb un policia que prenia nota de les seves dades per fer la renovació del DNI. Aquest agent li va demanar que li parlés en castellà, “perquè som a Espanya”, i quan la dona li deia “carrer” l’agent li contestava: “Com es diu en castellà?” Quan la situació era més tensa, l’agent va rebre una trucada al mòbil, de caire personal, i la va atendre a la vegada que anava introduint les dades al sistema. La professora va voler advertir l’agent que cometia un error amb l’adreça del domicili, però ell, amb el telèfon a l’orella, no va parar atenció i va culminar l’operació sense esmenar l’errada.

Amb les dades mal introduïdes, el policia li va dir que no ho podia modificar i que hauria de tornar un altre dia per repetir el tràmit, amb el consegüent enrenou que això suposa. Aleshores, la professora va fer una altra gestió vinculada al document conegut com la carta d’invitació perquè els seus pares la puguin visitar a Terrassa. La va atendre amb correcció una dona policia, que li va demanar que fes una fotocopia del seu passaport, fet pel qual va haver de sortir fora de la comissaria i, quan va voler tornar-hi, va topar amb l’arrogància i les males maneres d’un altre agent, amb el número 138162, que no la deixava passar perquè no l’entenia en català.

La vexació va arribar al punt que l’agent li va fer dir en castellà l’hora que tenia la cita per fer el tràmit de la carta d’invitació, quan la professora ja li ho havia dit en català. Li ho va dir en castellà, però també en francès, anglès i àrab.

El pitjor encara havia d’arribar. Quan la professora sortia de la comissaria, després de fer els tràmits de la carta, va dir a l’agent: “Aprèn català, aprèn idiomes.” Aleshores el policia la va retenir pel braç, la va detenir i li va imposar dues sancions perquè considerava una falta de respecte que els hagués demanat que aprenguin la llengua del país.

En la denúncia s’acusa la dona de tenir una actitud violenta, de negar-se a la identificació i de fugir corrent quan li van cridar l’alto. La professora defineix la situació viscuda com a “esgarrifosa”, adverteix que “això no passa al Marroc” i acaba denunciant que “hi ha un gran odi cap al català, i si ets estranger encara és pitjor”.

El cas de Terrassa és idèntic al que va viure Rosario Palomino el 2009 a la comissaria que la Policía Nacional tenia al carrer Pare Claret de Barcelona. El cas va arribar a judici amb una primera condemna per al policia, que després es va anul·lar.