Quatre artistes visuals amb ‘Noves mirades’ es revelen a la Fundació Valvi

La Fundació Valvi de Girona enceta un nou cicle d’exposicions titulat Noves mirades, que s’inicia amb una mostra de fotografia que agrupa quatre artistes visionaris amb la seva càmera: Sergi Batlle (Cubil), Montserrat Gimferrer (Empty name / nom buit), Jaume Llorens (Després de la pluja) i Mercedes Werner (Entre la luz y la oscuridad).

La inauguració, que tindrà lloc avui a les set de la tarda, es presenta amb el nom de Revelar-se, un títol enunciatiu del contingut que hi trobarà el visitant: revelar com a procés tècnic, però al mateix temps, fer conèixer allò amagat, voluntat que persegueix la present mostra, desvelant quatre persones apassionades per la fotografia. Això no vol dir que es tracti d’artistes amateurs, com aclareix una de les comissàries, Gemma Nomen, sinó que “van amb la càmera des de la més primerenca joventut i han experimentat amb diferents tècniques, formats i gèneres fotogràfics”. Com també destaca, el que ens presenten a la Valvi són recerques individuals i treballs independents, realitzats des de diferents concepcions i aproximacions que responen a les seves inquietuds. “En alguns casos tenen mirades comunes i paral·lelismes, amb la natura i el paisatge com a denominador comú i amb un llenguatge sovint abstracte i, en alguns casos, surrealista”, declara. Quatre artistes que expressen a través de l’ull de la càmera i que ha reunit en una mateixa exposició l’artista visual Jaume Geli.

Amb quatre pinzellades Nomen i Geli ens descriuen cada aportació personal a la mostra, començant per Sergi Batlle, que fa patent la fragilitat del rumb de la història, fàcilment alterable per la descoberta d’un fòssil. Per la seva banda, Montserrat Gimferrer ofereix una seqüència d’imatges “harmoniosa i, en algunes, els colors es difuminen de tal manera que estèticament semblen aquarel·les”. Quant a Jaume Llorens, el silenci i la solitud embolcallen les imatges, les quals, segons Geli “recullen escenes molt mínimes, que suggereixen camins, però que no els expliciten”. I pel que fa Mercedes Werner es tracta d’un exercici d’exploració sensorial, edificat amb nivells sobreposats de contingut i significat que l’artista presenta en forma d’instal·lació.