Front comú per mantenir la figura del jutge de pau
Trobada de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, amb una trentena de jutges de pau gironins
Aposta per introduir una esmena a la llei estatal que blindi els jutges de pau i n’eviti la desaparició
Trobada ahir al matí a la seu de la Generalitat de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, amb una trentena de jutges i jutgesses de pau de les comarques gironines per fer front comú davant la proposta de supressió de la figura del jutge de pau que preveu la nova llei estatal que està preparant el Ministeri de Justícia del govern espanyol. En tot l’Estat n’hi ha uns 7.000, dels quals un miler són a Catalunya, de la qual cosa es desprèn que és una figura molt arrelada a la realitat catalana. D’aquests gairebé mil jutges de pau catalans, 212 són a les comarques gironines, amb 153 jutges i 59 jutgesses. L’objectiu d’aquestes trobades territorials, va explicar la consellera Ciuró, “és buscar la complicitat de jutges i jutgesses de pau per fer actuacions en diversos estadis, com ara mocions en un àmbit municipal però també parlamentari, per conscienciar tots els grups polítics, especialment els que tenen poder de decisió a Madrid, que no es pot votar a favor de la supressió d’aquesta figura”.
Lourdes Ciuró va destacar la tasca que fan els jutges de pau, els quals va definir com a “mediadors nats”, sobretot als municipis petits: “Fan actes de mediació, de conciliació, actes al registre civil i ajuden a descongestionar la justícia, a donar solucions a problemes diaris evitant que s’enquistin”. A banda de l’estalvi de recursos, per Ciuró els jutges de pau contribueixen a la convivència del municipi.
Competències
La consellera va recordar que la figura del jutge de pau es desplega arran de l’Estatut. Ciuró va fer notar que, “de retruc, si se suprimeixen estan fent un buidatge de competències; estan impactant en el nostre autogovern”. La consellera va assenyalar que no es pot permetre obrir una nova via d’atac a les competències .
La nova llei estatal preveu obrir unes oficines municipals de justícia que substituirien el jutge de pau. La consellera Ciuró es va mostrar recelosa que aquesta nova llei s’acompanyi també de recursos. El titular d’aquesta oficina serà un funcionari via oposicions i, per tant, no necessàriament vinculat al municipi. La consellera de Justícia va destacar el fet que una figura funcionaritzada farà perdre la proximitat i confiança que genera el jutge de pau.
A banda de fer “pedagogia” sobre la feina dels jutjats de pau, des del govern català es vol incloure una esmena a la llei estatal que blindi la continuïtat dels jutges de pau a Catalunya: “L’eina que ha de servir per blindar els jutges de pau és una esmena a la llei que ha de ser votada pels grups parlamentaris a Madrid que digui que els jutges de pau continuen exercint les seves funcions i que, per tant, aquestes oficines no s’implementaran a Catalunya”. Ciuró va assenyalar que l’excepció es pot fer a Catalunya argumentant l’arrelament del jutge de pau. En aquest sentit demana la complicitat de totes les forces polítiques a Madrid “perquè ens hi juguem un model de país i de servei públic”.