Societat

MANEL CERVANTES

Cap de la unitat de malalties infeccioses del Parc Taulí de Sabadell

“No serà gens fàcil prevenir la següent pandèmia”

Jo crec que el tancament que es va fer com a estat d’alarma va ser necessari, va anar bé i havia de durar tres setmanes
Aquest virus no marxa ni marxarà. Es convertirà en un virus més benigne perquè la majoria l’haurà passat o s’haurà vacunat

El doctor Manel Cervantes, cap de malalties infeccioses de l’hospital Taulí de Sabadell, es va contagiar de la covid-19 el 6 de març del 2020. Durant el temps que va estar malalt es va sentir molt estrany i es va aprimar deu quilos. Quan va tornar a l’hospital, el dia 20 de març, tot havia canviat molt, el centre estava col·lapsat i les consultes externes s’havien reconvertit en UCI. Ell, que havia previst jubilar-se el desembre del 2019, es va haver de posar les piles i estar a primera línia en la lluita contra el coronavirus. Les seves opinions, crítiques i una mica a contracorrent, han posat llum moltes vegades allà on només hi havia incertesa. Partidari fa molt temps de recuperar la normalitat, recomana no tenir por i acceptar que el virus no marxarà.

Va passar la covid-19 amb 66 anys. En un moment en què en sabíem poca cosa. Va tenir por?
Vaig tenir una espècie de grip estranya. Tenia dècimes i tos, però en una setmana vaig perdre deu quilos. Només teníem els casos de la Xina i els avis d’Itàlia. Em va afectar psicològicament. Ara sabem que això és el que fan les citocines, que et deprimeixen i et fan aprimar. Dura deu dies i després, menys en els casos de síndrome postcovid, et recuperes.
Des del començament ha estat crític amb algunes mesures. Quines restriccions van ser innecessàries?
Jo vaig viure la pandèmia de la sida. És diferent perquè triga anys a matar, però al final tenia moltes coses en comú. Com la por. La gent tenia por, però també el personal sanitari. Això va fer que es tanqués el malalt quinze dies en una habitació, i això va ser una equivocació molt gran. El que ha de fer el malalt és sortir, amb mascareta, però sortir. Perquè una malaltia infecciosa si no et mous fa una reacció inflamatòria, trombosi, no pots caminar... El personal sanitari va patir molt, per la situació a l’hospital i també per la pressió de les seves famílies, que moltes vegades l’esperaven amb el neguit que portessin el virus a casa.
Jo em referia a les restriccions poblacionals. Confinaments, mascaretes, certificats covid...
Jo crec que el tancament que es va fer com a estat d’alarma va ser necessari, va anar bé i havia de durar tres setmanes. Per tallar. Després vam començar a fer coses rares. Tancaments comarcals, clausurar els parcs públics... Tot això no va tenir cap sentit.
I per què es va fer?
Estava escrit d’anys abans, quan teníem molta por que vingués la grip aviària, que mata el 50% de les persones que l’agafen. Amb una pandèmia així, hauria estat lògica una reacció com la que vam tenir, però amb una malaltia com la covid-19, que mata l’1%, no és el mateix. I per tant no té gaire sentit tancar les visites als hospitals i als CAP i dedicar-nos només a pacients covid.
Quin va ser el moment en què es va saber que no s’eliminaria el virus?
Jo crec que el juliol del 2020, quan ja vam veure que la cosa tornava a pujar. Al cap de tres mesos ja sabíem que això no ho pararíem i que, per tant, s’havia de ser una mica més quirúrgic. I aprendre a conviure amb el virus. I fer el possible perquè la gent vulnerable no l’agafi, i en aquell moment “vulnerable” volia dir gent gran. Residències i gent gran.
Amb el tancament dels CAP i hospitals es van deixar de diagnosticar moltes malalties. És possible que s’atribuïssin morts per covid i en realitat la causa fos una altra?
Això va passar molt. I no només per problemes del sistema sanitari. Molta gent va decidir no anar a l’hospital. Van haver-hi més infarts, més trombosis. Tot això es va dir que era culpa del virus, però no, el virus no fa infarts. El que provoca l’infart és tenir una malaltia prèvia que empitjora amb la febre, amb la inflamació, i sobretot si no vas a buscar el metge perquè penses que és millor no anar-hi.
Està bé explicar-ho bé ara, perquè al principi es culpava el virus de totes les conseqüències que tenia. Ara tenim la impressió que parlem de virus diferents. Que al principi era un virus terrible, que causava moltes destrosses, i ara és molt menys virulent. No és així?
No, era més virulent perquè ningú tenia defenses. Estàvem indefensos. Potser els nens tenien més protecció perquè passen molts coronavirus d’altres tipus. Jo crec que si ara la malaltia és més benigna és perquè molta gent l’ha passat. Entre la gent que l’ha passat i la que està vacunada hem fet un mix de protecció parcial, que no és el 100%.
El virus és el mateix. Aquestes variacions que a vegades fan que les vacunes no vagin igual de bé no el converteixen en un virus diferent.
Però la sensació és aquesta.
Sí, però no és veritat. Si tu agafes la gent jove, fa la mateixa malaltia lleu ara que al començament. La gent de 20 anys no es posava molt greu ni abans ni ara. Sí que és cert que la gent gran ho passa molt més lleu. Però és que o bé ho han passat o s’han vacunat molt.
Les vacunes han ajudat molt. En tindrem algun dia alguna que erradiqui el virus?
Les vacunes són molt útils. Jo crec que gràcies a elles s’ha reduït la mortalitat infantil a tot el món. Fer aigües netes, separar-les de les brutes, i les vacunes són les tres coses que han salvat més persones al món, més que els antibiòtics. I ara hi ha aquesta idea que no hem fet prou bé la vacuna, que la farem encara millor. No. Hem d’anar a prevenir la següent pandèmia, i això no serà gens fàcil.
Tenint en compte que la immunitat baixa, vostè és partidari de posar la quarta dosi a tothom?
Tenim clar que les vacunes no han servit per posar fi a la pandèmia, però al mateix temps han servit perquè la gent es mori molt menys. La gravetat de la infecció és menor. A l’hospital trobem gent que està ingressada per una altra cosa, agafa la covid i no ho nota. Si estem vacunats es redueix el risc de tenir una malaltia greu. Però no evitem que la gent s’infecti. I per tant el discurs “vacuna’t pel bé del teu veí” no és cert. La vacuna de la covid no arriba al 30% de protecció per la infecció. Si miréssim només això no s’aprovaria. La de la malària no s’aprova perquè no arriba al 50% de protecció. Tu et vacunes per tu, perquè aquesta malaltia no sigui greu.
I amb la gent que no fa anticossos?
Hi ha gent amb malalties immunitàries o amb malalties de la sang que no genera anticossos. Per a ells les vacunes no són suficient. I el que hem provat és posar-los moltes vacunes. Totes aquests persones ja tenen la quarta des d’abans d’acabar l’any. I també l’hem posat als usuaris de les residències.
I a partir de la tardor als més grans de 80 anys.
M’ha agradat que el conseller de Salut hagi dit que no es farà ara sinó a la tardor. Jo temia que, com que hi ha molta pressió, començarien a córrer amb la quarta dosi, i això, per mi, hauria tingut dos problemes. El primer, que no sabem si servirà, i el segon, que si la posem ara i es gasta l’efecte potser quan arribi l’hivern ja ha perdut l’eficàcia. Doncs esperem i no els la posem ara.
I si van augmentant els casos i veiem que cada cop s’infecta gent més jove?
Sempre es pot rectificar. Si al final de l’estiu veiem que la gent més jove torna a infectar-se molt, doncs potser s’acabarà recomanant que es vacuni tota la població. És el que ha fet Israel. Però si tens dos morts per coronavirus entre 40 i 50 anys i amb la quarta dosi en lloc de dos en tens un, cal valorar-ho bé...
Les vacunes que tenim ara ja sabem per a què donen, però es parla de l’Hipra, que pot ser més efectiva en els contagis. Com ho veu?
Potser sí. Aquesta pinta molt bé perquè no només augmenta la protecció per evitar la malaltia greu, sinó que podria evitar també el risc de transmissió.
Quins escenaris de futur preveu? En el millor i en el pitjor dels casos.
En el millor dels casos, que continuï canviant el virus, a variants més transmissibles i menys greus. Si fos així només vacunaríem cada hivern la gent vulnerable. Aquesta és la que jo crec més probable. Amb un matís. Això és el que fem amb la grip amb una utilitat relativament baixa. Amb la grip la vacuna no aporta gaire avantatge per a la gent immunodeprimida però sí per a la gent que pateix de cor i pulmons, on es redueix la mortalitat a la meitat. Amb el coronavirus passaria el mateix, però no és el que un voldria. El que un voldria és que amb la vacuna no s’agafés la grip segur. I això no passa.
I el segon escenari?
Que hi hagi una soca que per atzar es torni més agressiva i estiguem allà on estàvem. Llavors hauríem de crear una vacuna nova i ràpida dirigida cap a aquesta soca. Ara aquesta estaria en tres mesos i tindríem la resposta abans.
I per què és optimista, per què es decanta pel primer escenari?
Perquè és fàcil que els virus es vagin atenuant a mesura que es fan més transmissibles. Les vacunes no han servit per aconseguir la immunitat sinó per al propi benefici. Però si hi ha un 70% de la gent que ho ha passat, potser sí que podem aconseguir la immunitat de grup. Si passa això serà com els refredats. Jo crec que serà fàcil que no marxi, però sí que es quedi i que sigui amb un refredat.
Fa uns dies l’investigador Bonaventura Clotet deia que en cas d’una nova pandèmia ell dubtava que estiguéssim millor preparats, que no aprenem de l’experiència. Vostè què n’opina?
Jo penso el mateix. No aprenem de l’experiència. I això no canviarà. I a sobre nosaltres vam viure una espècie de paternalisme inicial amb els xinesos i els italians... Dèiem que malament ho fan, ho deuen tenir fatal. I al cap de quinze dies ho teníem aquí. I nosaltres mentre era a Itàlia teníem prohibit fer PCR. Només podien fer PCR als malalts de venien de Wu Han. Els inicis de Salut Pública, com els de tots els altres, van ser decebedors.
Encara hi ha gent molt alarmista. Gent que diu que ja estem davant de la setena onada, que critica la retirada de la mascareta... Què els diria?
El que els diria és que han de tenir clar que aquest virus no marxa ni marxarà. Al febrer hi havia un col·lapse en el sistema sanitari. Però era un col·lapse de comptar mocs als nens i refredats als grans; no era un col·lapse de casos greus a les cues del CAP. El que no pot ser és que estiguem dedicant tots els esforços a això. Per mi, la pèrdua d’informació per no comptar tots els casos em compensa perquè podem atendre altres patologies. I no s’escaparan brots perquè als malalts greus se’ls fan les proves igual.
I potser no és ara, però la setena onada vindrà, no?
En nombre de casos sí. Quan vingui la tardor, segur. Ara jo crec que no hi som, en una setena onada. En tot cas, la pujada seria molt lenta.
Quin és el seu consell davant la malaltia. Hem de superar la por?
Davant la malaltia hem de fer el que serveix. Ningú ha demostrat que tenir por serveixi. Ningú ha demostrat que fer les vacunes obligatòries serveixi. S’ha demostrat que estar en llocs tancats és pitjor que estar en llocs oberts. Hem après que en els espais on la gent està quieta, com ara el teatre o el cine, hi ha hagut pocs brots. Si et mous i t’acostes a la gent contagies.
El que sembla absurd és portar mascareta al metro i no a la discoteca.
Jo crec que sí. I penso que deixar-la al transport públic ha estat una manera de no treure-la del tot. A França ja no hi és, en el transport públic.

Un any més

El despatx del doctor Manel Cervantes (67 anys) és a la novena planta de l’edifici principal del Parc Taulí. És auster. Petit. Dues estanteries, una taula rodona petita per fer reunions i una taula vella amb l’ordinador que ja hi era quan ell va arribar. També hi ha capses de cartró plenes de papers que indiquen que ell ja està de sortida. De fet, Cervantes s’havia d’haver jubilat el novembre del 2019, quan va fer els 65 anys. Li van demanar que ho allargués uns mesos, i la covid va trastocar els seus plans. Ara ha pactat continuar un any més. Fa unes setmanes va ser escollit Sabadellenc de l’any per votació popular; un premi creat pel diari digital ISabadell i que ha acceptat amb la modèstia que el caracteritza.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un de cada quatre catalans continua en risc de pobresa

BARCELONA

Es mantenen aprovats i notes en la selectivitat

BARCELONA

Consoliden la Xarxa SAI a les comarques gironines

girona

Més de 3.000 alumnes aproven la selectivitat

GIRONA

Un pas cap a la resolució del conflicte de la gossera d’Olot

OLOT

Un concert de l’Ajuntament acaba animant a votar Colau i els ‘progres’

barcelona

L’Audiència de Barcelona vol més jutges i nous espais

barcelona
SOCIETAT

Barcelona va invertir 650 milions d’euros en la infància el 2021

INFRAESTRUCTURES

Comencen l’obra per connectar les línies del Vallès i Llobregat d’FGC