La situació de les persones sense llar empitjora i amb la pandèmia es cronifica
Segons l’enquesta d’Arrels Fundació, puja el nombre de persones que fa més de dos anys que viuen al ras a Barcelona
Gairebé la meitat no tenen accés als serveis socials
En pitjors condicions i amb menys oportunitats de sortir de la situació de carrer. Abans de la pandèmia, el nombre de persones que feia dos anys o més que vivien al ras a Barcelona era del 33% i, dos anys després, augmentava al 47%. Una dada que preocupa entitats com ara Arrels Fundació, que la nit del 10 de juny del 2021 enquestava 289 persones sense llar. “En dos anys i mig limitant els recursos i modificant l’accés als albergs, ens tornem a trobar gent que ha perdut l’allotjament”, lamentava la responsable de l’equip jurídic d’Arrels, Bea Fernández. Des de l’entitat, alerten que, com més temps passa una persona vivint al carrer, més s’agreuja el deteriorament de la salut i de les addiccions i més risc té de ser víctima de violència. De mitjana, les persones enquestades fa quatre anys i vuit mesos que viuen al carrer i el perfil són homes d’uns 43 anys. “Ens està augmentant el nombre de joves en situació de vulnerabilitat que ens arriben”, diu Georgio Ossola, que mira d’orientar els qui venen fins al centre obert de l’entitat, on des de l’inici de la pandèmia han atès 1.300 persones. De les quals, més de la meitat són de països extracomunitaris i el 22% asseguren no tenir cobertes les necessitats bàsiques.
“El fet de no tenir atenció social incrementa la cronificació”, hi afegeixen des de l’entitat, que estimen que quatre de cada deu persones no tenen accés als serveis socials. Els problemes de salut mental, que s’han incrementat entre el col·lectiu –un 18% manifesten tenir algun tipus de malaltia mental–, dificulten l’accés a l’habitatge. Les dades que es recullen en l’enquesta també detecten que un 36% dels joves, tot i haver estat en centres d’acollida, no tenen targeta sanitària o no estan empadronats. A més, el 17% van manifestar que eren sol·licitants d’asil. Sense dades oficials, des d’Arrels estimen que a Barcelona hi hauria fins a 4.737 persones sense llar, 1.064 de les quals dormen al ras segons l’últim recompte, 865 viuen de manera estable en assentaments i 2.808 estan allotjades en habitatges d’emergència. L’entitat anima la ciutadania a formar part dels equips de voluntaris que sortiran la nit del 15 de juny a fer un recompte per conèixer la realitat i les necessitats dels que viuen al carrer.
LA XIFRA
LA FRASE
LA DATA
“Viure al carrer no es considera una emergència”
Una de les mesures que proposa Arrels Fundació per combatre el sensellarisme és l’obertura de petits espais a cada barri on les persones que viuen al carrer puguin descansar durant el dia o la nit. “Es tracta d’adaptar els recursos al col·lectiu”, defensen des de l’entitat, que reclama a l’Ajuntament que les persones sense llar puguin accedir a la mesa d’emergència d’un lloguer social. “Viure al carrer a Barcelona no es considera una emergència i les normes als centres i els recursos els exclouen”, lamenta Georgio Ossola, que atén els qui cada dia s’acosten al centre obert de l’entitat. “El carrer deixa marques emocionals; les persones estan deprimides, no poden pensar en el demà perquè el més important és sobreviure”, conclou aquest voluntari des de l’experiència d’haver estat al carrer. L’entitat proposa enfortir equips de carrer perquè els professionals puguin crear un vincle i atendre aquestes persones.
