Atenció en salut mental a joves de Girona pel xoc de la covid-19
El consistori ha derivat 77 usuaris dels espais municipals al Centre Jove de Salut per l’impacte emocional de la pandèmia
La covid provoca casos de desídia i canvi sobtat de caràcter en la franja de 16 a 29 anys
La reclusió de molts mesos ha afectat el procés d’emancipació
Des del desembre del 2020 fins al mes passat, el Centre Jove de Salut de Girona ha atès 77 joves –d’entre 16 i 29 anys– amb alguna problemàtica vinculada a la salut mental i que han estat derivats dels espais municipals de la ciutat.
Són dades aportades ahir i que demostren els efectes de la pandèmia a la ciutat de Girona. “Ara parlem de salut mental amb els joves. Abans era tabú o no en parlàvem tan obertament”, reflexiona la regidora de Joventut, Annabel Moya (ERC), intentant extreure la vessant positiva de la covid-19.
El mes de desembre del 2020, l’Ajuntament de Girona va decidir crear el servei de suport emocional per atendre la falta de perspectives i desorientació d’alguns joves. En un any i mig, els espais joves de l’Estació, Els Químics i el Güell han derivat els 77 joves esmentats. En 40 casos de relativa gravetat, la derivació s’ha fet per donar-los assessorament i informació. En canvi, hi hagut 37 casos “d’un altre perfil” –va dir Moya– i en què ha calgut un seguiment més continuat.
Aquest segon perfil respon a les persones joves que han rebut “atenció personalitzada”, va explicar la regidora, acompanyada de la tècnica de l’Estació Jove Gemma Parra, coordinadora del servei municipal de suport emocional. Les dificultats dels joves, tancats a casa molts mesos i sense espais de relació, obliga a centrar els esforços en la salut mental. “Ara ens ho hem posat com una prioritat”, va dir Parra en un acte a l’Estació Espai Jove.
Les 37 persones d’aquest segon perfil ja tenien alguna problemàtica prèvia de salut mental. En l’últim any i mig, la xarxa d’espais i punts de trobada per a joves ha detectat 253 casos de persones que expressaven malestar emocional a causa del context generat per la covid-19.
Les problemàtiques vinculades a la salut mental “afecten” el procés d’emancipació, va dir Parra. L’acompanyament en el procés formatiu i laboral ha estat possible amb eines del Centre Jove de Salut, a la plaça Sant Pere, al Barri Vell.
Impuls, en línia
Una de les iniciatives impulsades en els últims mesos ha estat Impuls 21, en què cinc joves es connectaven en línia de les 10 h a les 13 h per ampliar la formació en l’àmbit professional. De vegades, les persones amb malestar emocional i que viuen períodes de desídia o apatia “no són conscients de la situació”, va explicar Parra, i veuen que tot el que tenien “en perspectiva” se’n va en orris, va dir. Una altra activitat feta ha estat A Contra Rellotge 2030.
Educadors socials i psicòlegs formen part del personal dels equipaments municipals per a joves. “No som terapeutes, no podem fer teràpia, però ens podem complementar amb els espais de salut i ajudar-los perquè algú resolgui els casos”, deia la tècnica de Joventut.
