Passió pels Crocs

Passejant per les ciutats encara no se’n veuen gaires però a les localitats costaneres pràcticament no es veu cap altre calçat. Els esclops de plàstic de colors, els Crocs (i totes les seves imitacions) han estat, sens dubte, el calçat revelació de l’estiu.

Se n’han venut centenars de milers i de fet, els seus usuaris (siguin joves, grans o nens) en són veritables addictes. La fama de la seva comoditat (són ergonòmics, pesen poc, van lligats per darrere, transpiren i no rellisquen) ha traspassat fronteres i ja des de fa temps hi ha col·lectius que passen moltes hores drets, com el de les infermeres o les perruqueres, que l’han adoptat com a peça de treball.

Un d’aquests llocs és la Clínica Barceloneta. “Cada any l’empresa dóna diners per comprar sabates i aquest any una companya va dir que a l’Hospital del Mar el personal duia Crocs perquè són molt còmodes i recullen per darrera, que és obligatori. L’empresa va estar d’acord en què qui ho volgués es comprés els Crocs i la veritat és que ara quasi tothom els porta. Jo me’ls he comprat de color pistatxo”, explica una treballadora d’aquest centre. També duen Crocs a la majoria d’hospitals de Barcelona, entre els quals el de la Vall d’Hebron o Sant Pau.

“N’acabem de demanar una altra remesa perquè se’ns estan acabant”, explica una dependenta de la botiga Magda Planellas de rambla Catalunya, que confirma que aquest estiu n’han venut “una barbaritat”.
Tot i que són molts els qui consideren que aquesta espècie d’esclop és estèticament horrorós ni tan sols els podòlegs, molt primmirats a l’hora de valorar el calçat que està de moda, critiquen l’invent. És el cas de la podòloga Montserrat Canut, que explica que els esclops Crocs són un bon calçat tot i que especifica que són, sobretot, adients per a distàncies curtes. “En principi és un bon calçat perquè no oprimeix el peu i va lligat per darrera i, a més, té una bona transpiració”, explica. “L’únic problema –diu– és si el peu balla massa”. Però això ja és filar prim.

L'invent
Els Crocs van ser inventats als Estats Units el 2002 per tres amants de la navegació que buscaven una sabata adient per combinar a mar i a terra. Estan fabricats amb una resina patentada amb el nom de Croslite, una fórmula revolucionària que permet fabricar unes sabates suaus, lleugeres, confortables, antilliscants i resistents als bacteris. No són ni de plàstic ni de goma de cautxú (a excepció de les imitacions) i, diuen els addictes, que s’adapten al peu i no fan calor.

“Als meus fills els hi van regalar i és veritat que al principi no m’agradaven gaire. Vaig pensar que els faria suar els peus. Però no, hi estan comodíssims i no han dut res més en tot l’estiu. A més són molt pràctics a la platja perquè es netegen molt fàcilment”, explica la Pilar Córdoba, que assegura que els seus sogres també se’ls han comprat pel jardí i hi van molt bé.

“Ja no ens queda res... tot ha volat”, diuen a la botiga Padeví del carrer Pelai. Aquest establiment, però, no ven Crocs sinó una imitació fabricada per l’empresa espanyola Kash i diu que els principals clients d’aquest producte són els turistes.

Les còpies
Des que l’invent va començar a triomfar han estat moltes les cases que han imitat el producte. A Diez, per exemple, una altra sabateria del carrer Pelai, venien unes imitacions dels Crocs (que costen al voltant dels 40 euros) a 10 euros , i en la recta final de les rebaixes, van fer una superoferta de dues per 15 euros. “Ens les ha comprat moltíssima gent –explica un dels venedors–, sobretot els turistes i la gent que treballa dreta”.

A la sabateria Scarpa, una altra del carrer Pelai, una jove que busca un calçat còmode perquè treballa dreta s’emprova uns crocs aconsellada per la dependenta, que li canta les excel·lències del calçat. El responsable de la botiga, en Jordi, diu que subministren Crocs a una empresa d’estètica i té constància que molta gent que treballa en botigues o en consultoris també se les posa. Els fans, a més, en valoren l’estètica poc seriosa, transgressora. Els múltiples colors són un atractiu afegit.