L’obtenció de la vacuna contra el còlera i la instantaneïtat en la fotografia
Jaume Ferran treballà en el camp de la investigació bacteriològica.
Arran de l’alarma provocada per l’aparició d’un brot de còlera a Marsella i dels seus estudis sobre el terreny a propòsit d’aquest cas, quan tornà a Barcelona, Jaume Ferran es dedicà de ple a les investigacions sobre aquesta malaltia, fins que aconseguí finalment preparar una vacuna contra el còlera. El 31 de març de 1885 comunicà el descobriment a l’Académie des Sciences de París. Poc després, el 1887 obtingué la vacuna antitífica i el 1894 millorà i simplificà el mètode de Pasteur contra la ràbia. També publicà nombrosos treballs sobre el bacil de la tuberculosi, contra el qual creà una vacuna preventiva. Un any més tard assolí èxits importants en la lluita contra el tètanus, l’àntrax i la pesta.
Jaume Ferran i Clua era fill del metge del poble de Corbera de Terra Alta o Corbera d’Ebre. Els primers estudis Ferran els va fer a Tortosa i a Tarragona. Després es traslladà a Barcelona per estudiar a la Facultat de Medicina, on es llicencià el 1873.
Fou metge al Pla del Penedès i a Tortosa, on dirigí l’Hospital Civil i la Casa d’Expòsits. Dedicà les primeres investigacions a l’estudi del tracoma.
Amb la col·laboració de Paulí (prestigiós químic de l’època) publicà un estudi sobre fotografia: La instantaneïtat en la fotografia (1879), on proposen, d’una banda, l’aplicació de midó en l’obtenció d’emulsions de bromur de plata per tal de multiplicar-ne la rapidesa, ultrapassant tot allò que, fins aleshores, s’havia assolit amb el gelatinobromur i, d’una altra banda, l’obtenció d’una emulsió amb un suport flexible, precedent de la pel·lícula fotogràfica (i cinematogràfica). Aquestes aportacions tingueren un gran ressò internacional i foren adoptades per la Kodak als Estats Units.
S’interessà per la microbiologia amb les investigacions de Pasteur i el 1884 publicà una memòria, El parasitisme bacterià, que produí una gran impressió a l’Academia de Medicina de Madrid.
El 1884 fou comissionat per l’Ajuntament de Barcelona per a estudiar a Marsella les característiques que presentava l’epidèmia de còlera que afectava gran part d’Europa i amenaçava Catalunya. Quan el 1885 l’epidèmia arribà a València, Ferran hi aplicà el seu mètode preventiu amb microbis administrats per via subcutània a més de trenta mil persones amb èxit. Aquest sistema interessà diversos països de la resta d’Europa que hi desplaçaren comissions per a estudiar-ne l’aplicació, però l’opinió contrària de científics espanyols, com Santiago Ramón y Cajal, aconseguí que la vacuna fos prohibida.
El 1886 fou nomenat director del Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona, el primer que es creà a l’Estat espanyol, on féu recerca sobre algunes malalties infeccioses, com la ràbia, la diftèria, el tifus i la tuberculosi.
El 1899 l’Ajuntament de Barcelona l’envià en una comissió mèdica a Porto (Portugal), ciutat afectada de pesta bubònica. Dels estudis que en féu publicà La peste bubónica. Memoria sobre la epidemia ocurrida en Porto.
L’Académie des Sciences de París li concedí el 1907 el premi Bréant en reconeixement a «la iniciativa de la immunització preventiva contra el còlera».
Durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918), la vacuna colèrica fou administrada als soldats dels exèrcits contendents. El 1919 l’Office International d’Hygiène Publique declarà: «La vacuna de Ferran ha estat un benefici immens per a les forces armades aliades.»
Continuà les investigacions a Barcelona sobre el bacil de la tuberculosi. Entre les seves nombroses obres destaquen: Etiología del paludismo (1883) i Vacuna contra la tuberculosis (1917).
Morí sense que les grans aportacions que havia fet a la ciència mèdica fossin reconegudes per les autoritats espanyoles.
www.funfoc.net
