Societat

PREMI NOBEL DE LA PAU

El president del Consell de DDHH rus recomana a Memorial que rebutgi el premi Nobel

Valeri Fadeev ha afirmat que, amb la decisió d’avui, el guardó ha quedat desacreditat

També ha criticat els altres dos premiats, el Centre per les Llibertats Civils ucraïnès i l’activista bielorús Ales Bialiatski

Valeri Fadeev, president del Consell de Drets Humans de Rússia, que depèn del Kremlin, ha recomanat avui a l’organització Memorial, liquidada per la justícia russa, que rebutgi el premi Nobel de l Pau, que ha quedat “desprestigiat” al guardonar a ONGs de Rússia, Ucraïna i Bielorússia. “M’agradaria aconsellar a Memorial que rebutgi aquest premi per preservar almenys una partícula de bona memòria sobre sí mateix”, ha indicat Fadeev a l’agència oficial TASS.

Memorial ha dedicat els últims 30 anys a investigar tant les repressions polítiques soviètiques fins el 1991 com a denunciar els abusos dels drets humans a Rússia des de la caiguda de l’URSS.

El desembre del 2021 els tribunals russos van liquidar tant Memorial Internacional com el Centre de Drets Humans Memorial per crear una imatge falsa de la Unió Soviètica com a estat terrorista” i per haver ocultat informació sobre la seva funció com a agent estranger i “justificar l’extremisme i el terrorisme”. Fadeev ha considerat que el premi Nobel ha “deixat de ser important i ha deixat de ser un premi de la pau, s’ha desacreditat finalment amb la seva decisió d’avui”.

També s’ha preguntat on era l’ucraïnès Centre per les Llibertats Civils en els últims vuit anys “quan el Donbass va ser bombardejat, quan milers de civils, nens, persones grans van ser assassinats”. Ha indicat que l’organització estava recopilant informació sobre les víctimes de la revolució del Maidan, que va esclatar el 21 de novembre del 2013 amb manifestacions massives contra la negativa del govern a signar un acord d’associació amb la UE. La revolta va acabar amb el derrocament del llavors president Víktor Ianukòvitx el 22 de febre següent. En total, a les mobilitzacions de l’hivern del 2013-2014 van morir 111 activistes, la majoria per trets de bales. “Quines víctimes del Maidan? Va ser un cop d’estat incitat i amb el suport per Occident. Aquesta no és la ideologia de protegir els drets humans, sinó la de la guerra”, ha afirmat Fadeev seguint l’argumentari del Kremlin.

Pel que fa a l’empresonat activista bielorús Ales Bialiatski, fundador de l’ONG Vesná (primavera), el president del Consell de Drets Humans de Rússia ha considerat que ell i altres opositors tenien la tasca de destruir l’Estat de la República. “Pots tenir tot tipus de reclams de poder, però llavors la tasca era destruir l’Estat bielorús. Quan es destrueix l’Estat, no hi ha necessitat de parlar de drets i llibertats”, ha dit. Bialiatski va ser empresonat per primer cop el 2011 per presumpta evasió d’impostos, un càrrec que sempre ha negat, i detingut novament el 2021 després de les protestes massives que van sacsejar Bielorússia pels resultats de les eleccions presidencials, qualificades de fraudulentes per l’oposició i Occident.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Susqueda: trets i proves sense testimonis humans

susqueda
SALVADOR CLARET
COL·LECCIONISTA I HISTORIADOR DE L’AUTOMÒBIL

“A l’afició pel vehicle antic li sobra nostàlgia”

SILS
XARXA FERROVIÀRIA
accident

Nou xoc a l’R4 de rodalies

barcelona

La PAH insta a frenar a Girona el desnonament de tot un bloc

GIRONA

Els bicibusos comencen a fer-se un lloc a les ciutats

GIRONA

La migració fa créixer la població en 7.951 habitants

barcelona
Societat

Només hi falta la neu

SANT MEDIR
Gastronomia

El sake substitueix el ‘xampanillo’

Olot
Problemes  per cobrar   la renda garantida

Problemes per cobrar la renda garantida

Barcelona