Objectiu: que ningú hagi de dormir al carrer
Els impulsors de la llei per eradicar el sensellarisme confien que s’aprovi en els propers mesos
Es fixen dos anys perquè els municipis es dotin d’espais dignes per als qui viuen al ras
Legitimen les entitats per defensar el col·lectiu
Aconseguir que ningú dormi al carrer i eradicar així el sensellarisme més crònic. Aquest és el principal objectiu de la proposició de llei que impulsen les entitats que atenen persones sense llar –Arrels Fundació, Assís, Càritas Catalunya, Sant Joan de Déu, la Comunitat de Sant’Egidio– a través dels juristes i acadèmics que han redactat el text per garantir un espai residencial digne a les persones sense llar. Les entitats impulsores demanen que la llei, que van presentar al gener, s’aprovi en els propers mesos al Parlament i que en els dos anys vinents es pugui posar fi “d’una vegada” a la situació de carrer més crònica que porta, segons els càlculs de les entitats, unes 2.000 persones a dormir a la intempèrie, de les quals més de 1.200 als carrers de Barcelona.
“El sensellarisme preocupa i la societat està indignada perquè no es fan actuacions a fons per posar fi a aquest flagell”, defensa el catedràtic de dret i impulsor de la llei, Antoni Milian, que veu factible que amb els recursos existents es puguin anar abandonant els albergs, que haurien de ser només d’emergència, per encaminar les persones beneficiàries cap a habitatges residencials o d’inserció. Disposar d’un espai residencial digne, segons recull el text, vol dir poder accedir-hi en qualsevol moment del dia i disposar de dimensions suficients per desenvolupar-hi la vida privada amb respecte al dret a la intimitat i prou espai per tenir-hi objectes personals.
Per facilitar el compliment d’aquest “dret subjectiu” de les persones sense llar a tenir un sostre, les entitats socials estaran legitimades a actuar en nom del col·lectiu o d’una persona en concret quan es consideri que alguna administració està incomplint les seves obligacions o directament vulnerant drets. Les entitats estimen que la llei pot beneficiar al voltant de 18.000 persones els primers cinc anys, i costaria 350 milions d’euros. Consideren, però, que “no serà cara perquè gran part d’aquestes despeses ja s’estan assumint en partides de la Generalitat”.
La responsable de l’equip jurídic d’Arrels, Bea Fernández, explica que mentre no s’aconsegueixen els espais residencials la llei garanteix una sèrie de drets i l’accés a serveis que serveixin per atenuar la privació i el patiment de les persones en situació de sensellarisme. La futura llei converteix en drets serveis que fins ara no estan garantits, com ara l’accés a consignes, dutxes, una alimentació digna, títols de transport gratuït dins el terme municipal on es resideix o servei de tanatori per acomiadar la persona.
Per als municipis de més 1.000 habitants és obligatori disposar de servei de bugaderia i consigna, i si no és possible, coordinar-ho amb altres ajuntaments de la mateixa unitat bàsica de serveis socials. En el cas dels ajuntaments de més de 50.000 habitants que tinguin més de 20 persones en situació de sensellarisme, han d’elaborar i aprovar un pla d’actuació municipal que, entre altres coses, haurà de preveure els espais residencials i l’evolució cap a aquells espais residencials que garanteixin més autonomia als beneficiaris. Els plans municipals han de preveure eines com els equips de carrer i els recomptes per identificar les persones que dormen al ras amb l’obligació de prestar-los assistència sanitària, i regular situacions extremes per episodis climàtics o d’emergència sanitària, com ara la pandèmia.
Llocs per dormir
La normativa proposa la creació a tot el territori dels centres de baixa exigència, pensats per descansar o dormir, als quals es podrà accedir sense la necessitat d’estar empadronat i formaran part de la cartera de serveis socials bàsics per a totes aquelles persones que per un motiu o altre no compleixin els requisits per accedir a altres espais, com per exemple tenir un consum actiu de drogues o un animal de companyia.
Els ajuntaments no podran prohibir a les persones sense llar pernoctar a la via pública o sancionar-les per conductes com ara menjar i beure al carrer a través de les ordenances municipals, mentre no es garanteixi el dret a un espai residencial digne.
LA FRASE
LA XIFRA
Mataró busca voluntaris per fer recompte
La regidoria de Benestar Social de Mataró, amb la col·laboració de Creu Roja i entitats socials, organitza el tercer recompte de persones sense llar. L’objectiu és que la nit del 23 de novembre hi hagi 150 voluntaris inscrits per repartir-se les zones i identificar els qui dormen al ras. “No ens volem arriscar a dir que n’hi ha més sense abans tenir dades”, assegura la regidora de Benestar Social, Laura Seijo, que entén que aquesta és la millor manera per detectar les necessitats d’un col·lectiu que, segons el darrer recompte, fet el 2017, era de 40 persones. Mataró disposa d’un centre d’acollida amb 21 places i servei de bugaderia i un menjador social.
Empadronar-se allà on toca
Per accedir a tots els serveis municipals i que es reconeguin els drets de les persones sense llar, les entitats insisteixen en la importància que els ajuntaments garanteixin l’empadronament de les persones que no tenen domicili fix. “S’han d’empadronar i ser atesos en els municipis on viuen per evitar el desplaçament a les grans ciutats”, defensa la responsable de l’equip jurídic d’Arrels, Bea Fernández. Actualment hi ha ajuntaments que posen inconvenients a l’hora d’empadronar les persones sense llar i les deriven a Barcelona. La llei els obligarà a empadronar-les facilitant-los una adreça postal i, en cas d’incomplir-la, empadronant la persona al mateix ajuntament, estrictament per a aquesta funció i sense possibilitat que pernocti allà.
