Més de 240.000 infants catalans pateixen pobresa energètica, segons Save the Children

Save the Children ha alertat que un 17,2% dels infants de Catalunya, uns 241.088, viuen en llars que no poden mantenir una temperatura adequada a l’hivern, segons dades de al darrera Enquesta de Condicions de Vida de l’entitat. El director de l’organització a Catalunya, Antoni Pérez, ha explicat que aquests casos no paren de créixer: llars en situació de vulnerabilitat que no posen la calefacció perquè no poden pagar la factura o que la posen menys del que haurien per evitar factures que no poden assumir. L’entitat ha criticat que el bo social no està arribant a totes les famílies que el necessiten. Les conseqüències d’aquesta situació són problemes de salut i respiratoris, però també de salut mental, absentisme escolar i pitjor rendiment a l’escola.

Segons Save the Children, viure una situació de pobresa energètica també pot estar associats a situacions d’estigma i aïllament. “Un nen que no té cobertes les necessitats bàsiques, que té fred o té calor està més nerviós, més neguitós”, explica Mar Pujol, mestra i directora d’una escola a Barcelona.

L’organització ha alertat també que la pobresa energètica exposa aquestes famílies a risc d’accidents i incendis a casa per l’ús d’espelmes o estufes per escalfar-se o veure-hi.

Entre les famílies més afectades destaquen les llars monoparentals i les famílies nombroses.

Davant d’aquesta situació, l’organització proposa mesures com convertir en permanents les ajudes temporals d’emergència, reformar el bo social perquè aquest s’atorgui automàticament a les famílies que es troben per sota el llindar de la pobresa i que en el llindar d’accés per a les famílies amb fills a càrrec es tingui en compte el cost de vida en cada territori. També que es creïn espais per tramitar totes les qüestions informatives i de prestació relacionades amb la provisió d’energia, apostar per la rehabilitació d’edificis amb un criteri d’equitat i accessibilitat i una perspectiva d’infància.

Per últim, l’entitat veu marge perquè siguin els actors del mercat elèctric els que assumeixen, almenys en part, el cost de l’ampliació del bo social a una tarifa progressiva de llum i gas.