Societat

Últim adéu a Cassià Maria Just

Decés

Milers de persones s'han apropat a la basílica de Montserrat per donar l'últim adéu a l'abat emèrit Cassià Maria Just, que va morir dimecres als 81 anys a conseqüència d'un càncer. El funeral ha estat oficiat per l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, i nombroses personalitats del món polític, religiós i cultural hi han assistit.
La capella ardent, instal·lada des del mateix dimecres a la Sala de Romeries del monestir, va rebre fins ahir a la nit la visita d'unes 1.500 persones. A la façana de l'abadia, un crespó negre és l'únic senyal de dol. Les persones que s'han arribat a la capella ardent per donar-li l'últim adéu han remarcat les seves conviccions i la defensa dels drets socials.

Entre els eclesiàstics que han assistit al funeral hi havia el cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, i l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, així com els bisbes de les diòcesis catalanes.

La representació del govern català estava encapçalada pel president de la Generalitat, José Montilla, acompanyat del vicepresident, Josep-Lluís Carod-Rovira i diversos consellers, així com els expresidents de la Generalitat Pasqual Maragall i Jordi Pujol, la portaveu del govern basc, Miren Azkárate i el president del FC Barcelona Joan Laporta.

Durant l'homilia, Josep Maria Soler ha glossat diversos aspectes de la vida de Cassià Just i ha recordat el període en què el difunt va ser abat (1966-1989) destacant que sempre havia procurat que Montserrat fos un monestir que tingués "una presència significativa en el cor del nostre poble i de l'Església de Catalunya".

Respecte al paper que va jugar l'abat Cassià Just en la transició democràtica, el pare Soler ha dit que tot ho feia "sota la mirada de Déu, com un arriscat servei a l'Església i al nostre poble".

Tota una vida a Montserrat
Cassià Maria Just va néixer el 1926 a Barcelona. La seva relació amb Montserrat va començar als 13 anys, quan va ingressar a l'escolania per estudiar música. Amb 16 anys ja era novici i amb 24 el van ordenar sacerdot. Va continuar els estudis musicals, centrats en l'orgue, una de les seves passions, a l'Institut Pontifici de Música Sacra de Roma i a París fins al 1956. Posteriorment, i com a organista, va escriure diverses composicions polifòniques.

El 1964 va ser nomenat prior del monestir de Montserrat, i al cap de dos anys, el 1966, el van escollir abat, en substitució d'Aureli Maria Escarré, que va haver de marxar a l'exili en plena dictadura franquista per unes declaracions fetes contra el règim. Va continuar el camí marcat pel seu antecessor. Sempre va defensar els drets humans i va ser molt crític amb la jerarquia eclesiàstica, a la qual reclamava obertura i un canvi en el plantejament d'alguns missatges per ser més oberta i pròxima als temps actuals.

El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi. El mateix any va crear la Fundació Cassià Just per a la integració sociolaboral de les persones amb problemes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
CIÈNCIA

La NASA fa història en fer volar el primer enginy en un altre planeta

Cap a la vacunació massiva

girona / barcelona
societat

El Berguedà impulsa el turisme amb un camp de 150.000 tulipes

La revista ‘Sàpiens’ guanya el VIII Premi Martí Gasull

Barcelona

Els Mossos poden disparar ‘foam’ sense previ avís

Barcelona

Preocupació a l’Índia per la variant “doble mutant”

Tòquio

Vall d’Hebron i Clínic assagen administrar Pfizer als vacunats amb AstraZeneca

barcelona

Mainada als teulats per entrar als patis de Salt

SALT

El Tarlà visitarà les llars d’infants i escoles de Girona

GIRONA