Polítiques contra el despoblament
Acollir, repoblar, integrar
Micropobles fa un balanç positiu de la prova pilot que ha permès oferir casa i feina a 28 famílies d’immigrants en pobles de menys de 500 habitants
Atura una altra crida en espera que el Departament d’Igualtat ho assumeixi del tot
Frase reportatge
Acollir, repoblar, integrar. Tres passos, tres verbs, tres grans objectius senzills de resumir però molt difícils de dur a la pràctica que són els que han guiat l’acció d’Oportunitat 500, la prova pilot que al llarg del darrer any ha impulsat l’Associació de Micropobles de Catalunya per rebre i donar feina a refugiats i immigrants en l’àmbit rural, el que més necessitat té precisament de guanyar habitants pel greu problema de despoblament que viu. I tot plegat s’ha mirat de fer encara amb un plus: explicar-los el país on viuen i animar-los perquè adoptin el català amb els veïns com a llengua d’integració. “Han de saber on són”, insistia Xavier Camps, responsable sectorial d’Acció Social de l’entitat i ideòleg de la iniciativa, en un acte per fer balanç la setmana passada a l’abadia de Senan.
Ara que s’ha tancat la prova pilot d’un any, endegada durant la presidència de Mario Urrea, els responsables es mostren satisfets de com ha anat i confien que no s’acabi aquí. “Va ser una idea brillant, acollir immigrants i refugiats per repoblar pobles menors de 500 habitants; es va parlar amb el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el Departament d’Igualtat i Feminismes (IFE), i es va generar un projecte que ha acabat sent d’èxit i que aspirem que tingui continuïtat en el temps”, lloava l’actual president de Micropobles i alcalde de Riners (Solsonès), Joan Solà. “És una plataforma única per utilitzar recursos que ja existien, no ens hem inventat res ni venim a substituir ningú”, destacava Camps. “El gran repte era demostrar que al territori també es pot fer acollida”, reblava, ja que fins ara només hi havia programes específics del SOC en ciutats majors de 20.000 habitants.
En la prova pilot, a què també han contribuït amb fons el Departament de la Presidència i el Ministeri de Treball, hi han participat finalment 28 famílies, originàries de països amb conflictes com Colòmbia, el Marroc, Hondures, l’Afganistan, Síria i Ucraïna. En total, 90 persones, de les quals 47 menors, la majoria provinents de l’àrea de Barcelona, que han estat acollides en 24 municipis diferents, la majoria de les comarques de Lleida i Tarragona. D’acord amb el SOC, l’estiu del 2022 es va fer un procés de selecció en què van arribar a entrevistar més de 300 candidats. Així, durant dos mesos es van celebrar 18 sessions informatives i de guiatge a què es van apuntar 160 persones, per tal que prenguessin consciència de què és Catalunya i com és la vida als micropobles. A partir d’aquí, als que van acabar entrant al programa se’ls va oferir un contracte laboral d’un any a jornada completa per treballar als ajuntaments –en la majoria de casos, per entrar a la brigada i ajudar en tasques de manteniment i neteja de l’espai públic–, i se’ls va oferir habitatge de lloguer assequible, ja fos privat o en edificis de propietat municipal. “S’ha treballat conjuntament valorant les necessitats dels municipis i les dels refugiats, no s’ha fet des d’un despatx a Barcelona”, subratllava l’alcaldessa de Senan, Carme Ferrer, també membre de l’executiva de Micropobles. “Tal com ja va dir Urrea, als nostres municipis mai ningú dormirà al carrer ni passarà gana”, reblava.
La principal aportació de l’entitat ha estat el procés d’acompanyament i tutoria que ha instigat, que ha anat a càrrec d’un equip de cinc tècnics, a fi de “generar confiança, estima i respecte”, indica Camps. “Hem aconseguit respectar les singularitats, perquè s’han fet 28 plans de treball individualitzats, a partir de les seves circumstàncies inicials i les seves motivacions”, destacava Oriol López, el coordinador tècnic d’Oportunitat 500. En aquest sentit, com que l’objectiu és que acabin desenvolupant de manera autònoma un projecte de vida en aquests pobles, el programa s’ha completat amb itineraris d’emprenedoria i jornades sobre la creació de projectes territorials en què també han participat veïns, administracions locals i teixit empresarial i associatiu de cada indret, a fi de generar idees i orientar-los per trobar una feina o fins i tot muntar un negoci propi que hi pugui tenir futur. Al llarg de tot el procés, a més, s’ha pogut parlar de tot sobre la seva nova vida al món rural, resumit en set línies estratègiques que han anat des de la interculturalitat i la conciliació familiar fins a la incidència política, la recuperació d’antics oficis i fins i tot aspectes pràctics com la mobilitat.
Tot just quatre casos pendents
Dels 28 contractes que es van fer, un any després vuit han trobat ja noves feines, onze hi estan en tràmit, cinc han tornat al seu país –refugiats ucraïnesos– i en els quatre casos restants es considera que cal una mica més d’acompanyament. “Ja sabíem que hi havia possibilitats que les famílies ucraïneses tornessin, tret d’això hem aconseguit un 100% d’acolliment”, destaca Camps, que recorda que tots els altres aposten per quedar-se a viure als micropobles que els han acollit. “Molts ja han volat sols”, s’alegra també Ferrer. Pel que fa als quatre casos pendents, els responsables creuen que han faltat uns pocs mesos per acabar d’assolir els objectius. Per donar-hi sortida, i com que els ajuntaments no tenen prou capacitat pressupostària per allargar els contractes, ja estan tancant fórmules amb el SOC per prorrogar puntualment, fins a un màxim d’un altre any, la seva estada, a fi que també es puguin acabar espavilant pel seu compte. “Esperem la pròrroga amb candeletes per consolidar l’oportunitat que és, per a ells i per als nostres micropobles”, diu Ferrer. “Amb un sol any ens falta temps en alguns perfils, tot i que hem escurçat molt els terminis”, constata Camps, que en tot cas creu que la iniciativa ha demostrat que “és un model d’èxit i aplicable”.
Micropobles, de fet, ja ha rebut el compromís del Departament d’Igualtat que assumirà aquesta metodologia d’acollida com a política pública pròpia, tot i que de moment no ha donat un termini, en espera de conèixer les disponibilitats pressupostàries. En tot cas, mentre es resol això, l’entitat ha congelat la possibilitat d’obrir una segona convocatòria del programa perquè voldria que ja la liderés el govern. En aquest sentit, recorden, l’objectiu hauria de ser donar continuïtat al programa, però amb noves persones, a fi que se’n pugui beneficiar més gent que vagi arribant al món rural i, per exemple, també ajudi a omplir, com ja ha passat en aquests casos, les escoles rurals. “Hi ha d’haver gent al territori i frenar l’envelliment, perquè un poble sense escola no té vida”, constata Camps. “Tenim una població molt envellida que no es reproduirà naturalment, el repoblament només el podem fer amb gent de fora”, rebla Ferrer. Els impulsors, així, confien que més gent, en un ventall ampliable a altres col·lectius vulnerables, arribi a la Catalunya buidada i més municipis puguin afegir-se al programa. La idea inicial, de fet, ja va ser oferir 40 places, però no es van poder cobrir perquè no tots els ajuntaments candidats disposaven d’allotjament per oferir. Segur que arribaran noves oportunitats.
