L’art de Joan Antoni Fàbregas, a Badalona

Des de petit que dibuixava

“Ell de sempre havia estat fascinat per la moda i des de petit que dissenyava vestits per als contes de la seva germana, influenciat per les revistes de moda franceses que compraven la seva mare i la seva àvia”, explica Ismael Núñez Muñoz, un dels comissaris de l’exposició. “De ben jove va entrar a treballar en un taller, cosa que li va permetre una immersió en el món dels teixits, i d’aquí va passar a ser representant de teixits i, més endavant, als teixits s’hi van afegir botons i sivelles d’alta costura. La feina de representant li va obrir la porta a les modistes i a les seves clientes. I així es va anar introduint en el món de la moda”, continua Núñez, que a més de comissari d’aquesta exposició és un dels responsables de la Fundació Antoni de Montpalau (que té un fons de 17.000 vestits i complements d’alta costura i prêt-à-porter nacionals i internacionals, la majoria donacions).

“Nosaltres tenim uns 140 vestits de Fàbregas i el que hem fet en aquesta exposició ha estat una tria del que és més representatiu seu. No hem fet una cronologia, sinó que ens hem guiat més per l’estètica, sobretot vestits de nit i quatre peces de dia, de còctel. La majoria de vestits són nostres però n’hi ha alguns dels que Fàbregas va donar al Museu de Badalona”, explica Ismael Núñez. “Com l’havien qualificat més d’una vegada, Joan Antoni Fàbregas era sinònim d’elegància. Però, i això és important dir-ho, només era dissenyador. Dibuixava els vestits –a l’exposició en tenim molts, dels dibuixos originals–, però ell no els confeccionava, per això ell tenia un equip molt bo amb les millors cosidores i brodadores, que va anar a buscar a les millors cases d’alta costura de Barcelona i que li feien els vestits”, manté.

Un cop fet els vestits, tot peces úniques, els exposava a la seva botiga (primer la de Badalona i després, a partir del 1981, al carrer Casanovas 270 de Barcelona) i a partir d’aquí les clientes en demanaven una reproducció adaptada als seus cossos. “Ens va fer donació d’uns vuitanta vestits fa molts anys, quan el vam conèixer, perquè coneixia la nostra col·lecció. El 2015 ell ja volia tancar la botiga però les clientes no el deixaven, i finalment la va tancar el 2019. Uns dies abans de tancar ens va trucar i ens va dir que anéssim a buscar els vestits que volguéssim. Hi vam anar i ens vam endur molta cosa, a part de molta documentació i molts dels seus dibuixos, que ara estan exposats”, explica Josep Casamartina, director de la Fundació Antoni de Montpalau.

“Tot i la seva gran obra, el món de la moda no l’ha reconegut prou, a Fàbregas. Des que el vam conèixer que això ho tenim clar, i no només pel que ha fet, sinó també per la seva persona, un autèntic dandi”, mantenen Ismael Núñez i Josep Casamartina.

Abans, Pedro Rovira

Núñez i Casamartina, a través de la Fundació Antoni de Montpalau, ja van muntar per al mateix Museu de Badalona una exposició sobre Pedro Rovira, un badaloní universal que va tenir una gran importància en el món de l’alta costura, amic i admirador de Balenciaga, de qui alguns li veuen que en va estar influenciat, que es va formar a París i que el 1948 va fundar el seu propi taller d’alta costura a Barcelona, tot i que va continuar vivint a Badalona. Modista de capçalera d’algunes famílies de la burgesia catalana, amb els anys també va tenir clientes a tot l’Estat a diversos països d’Europa i fins i tot als Estats Units i a Mèxic. A partir del 1968 també va fer col·leccions de prêt-à-porter, que permetien una major difusió de la seva moda, a uns preus més assequibles. Va morir sobtadament el 1978 als 57 anys.

Com en el cas de Pedro Rovira, aquest cop el Museu de Badalona també ha complementat l’exposició amb un catàleg en què amb la seva biografia s’hi exposen els dibuixos i les fotografies d’alguns dels seus vestits.

Cicle de conferències

A banda de l’exposició i el catàleg, el Museu de Badalona ha complementat la programació de cara al proper mes de gener amb diverses conferències per aprofundir en l’obra del dissenyador. La primera xerrada (el 18 de gener) serà Fil i agulla. El taller de Joan Antoni Fàbregas, una conversa de l’Ismael Núñez i Josep Casamartina amb tres modistes (entre els quals un modista i una modista que havien treballat per a Pedro Rodríguez) que van treballar al taller de Fàbregas. En una segona conferència (el 25 de gener), Rosa Maria Martín Ros, antiga directora del Museu Tèxtil de Barcelona, del carrer Montcada, parlarà de Les casulles de la Sagrada Família, brodades al taller de Joan Antoni Fàbregas. Una tercera conferència (prevista per l’1 de febrer) tractarà sobre L’art del brodat; serà una conversa dels responsables de la Fundació Antoni de Montpalau amb les brodadores Yolanda Yáñez, que també és badalonina, i Núria Sánchez, que van treballar per a tallers d’alta costura i per al de Fàbregas.