SOCIETAT
Mor als 77 anys Montserrat de Vehí, la primera dona que va ser Síndica de Comptes
Va denunciar les irregularitats i l’acumulació de càrrecs de Fèlix Millet al Palau en un informe el 2003
La gironina Montserrat de Vehí i Torra (1946), que va ser la primera dona en ocupar el càrrec de Síndica de Comptes, va morir ahir a Barcelona als 77 anys. La seva trajectòria inclou una llarga fulla de serveis lligats sobretot a l’administració pública catalana. Va ser secretaria general de Cultura en el primer govern de Jordi Pujol i la Generalitat la va nomenar el 2011 directora de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya quan aquesta va celebrar el seu centenari.
De Vehí es va llicenciar i doctorar en Dret i durant molts anys va ser funcionària de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Abans de col·laborar en la conselleria de cultura de Joan Rigol, havia estat també secretària del Departament de Treball de la Generalitat i secretària General de Medi Ambient quan Albert Vilalta en va ser el conseller (1991-1996).
El 23 de febrer del 2001 va prendre possessió com a síndica de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, càrrec que va exercir fins al 17 de gener del 2007. Va ser la primera dona síndica al ple –actualment n’hi ha 3, de dones–. En l’entitat va dirigir el departament d’auditoria encarregat de fiscalitzar els departaments de Presidència i d’Economia de la Generalitat.
Va ser la primera en apuntar irregularitats manifestes en el Consorci del Palau de la Música en un informe el 2003. Malgrat la seva advertència la gestió de la institució controlada per Fèlix Millet va ser aprovada per tots els grans partits, inclòs Iniciativa. Ella mateixa havia dit que ja en els seus temps a la secretaria de Cultura havia vist coses poc clares. En el seu conegut informe va denunciar, entre d’altres coses, l’acumulació de càrrecs de Millet al Palau i algunes irregularitats comptables sense que ningú li fes cas.
L’advocada havia fet el salt a la Sindicatura de Comptes a proposta de CiU però el seu nomenament no va ser senzill per la crisi política i de relacions personals que hi havia en aquells moments en aquesta entitat. Després d’anades i vingudes va ser assolir la majoria exigida per substituir Ferran Termes. Es va considerar que era la persona més adient pel càrrec pel seu tarannà exigent, el seu elevat grau de formació i l’ampli coneixement que tenia des dels vuitanta de l’administració catalana.
El pare de l’advocada era el conegut pediatra de la Bisbal Lluís Vehí i de Cabrera, director de l’Hospital Josep Trueta i membre de la Reial Acadèmia Europea de Doctors
