Les queixes per vulnerar drets lingüístics creixen al País Valencià

L’informe anual que diverses entitats i sindicats elaboren per recopilar les denúncies sobre vulneracions dels drets lingüístics al País Valencià, revela que durant aquest 2023 s’ha tramitat almenys una queixa gairebé cada tres dies per aquesta qüestió. La dada suposa un repunt del 10% respecte a les del 2022. “Aquest augment és degut al fet que la gent està perdent la por de denunciar quan pateix una vulneració lingüística”, apunta Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana. No obstant això, Usó també reconeix que estan segurs que “es produeixen centenars de vulneracions lingüístiques cada dia arreu del País Valencià”.

En l’estudi es recullen poc menys de 140 casos de denúncies fetes per ciutadans que han sentit conculcats els seus drets relacionats amb l’ús de la llengua en diferents contextos. Hi ha el cas del telèfon d’atencions suïcides que no atén en valència, on el d’un supermercat del grup Bon Àrea que tampoc l’utilitza en la seva retolació ni informació quan a Catalunya sí que ho fa. Addicionalment, consten diverses situacions en què treballadors de sectors, com ara la restauració, el transport i la missatgeria, no duen a terme bé la seva feina perquè discriminen lingüísticament el client. Els treballadors no entreguen paquets, no atenen correctament, no accepten pagaments o, fins i tot, fan fora algun client quan demana el full de reclamacions. Un dels aspectes que s’emfatitza a l’informe és que la majoria de vulneracions les produeixen les administracions públiques, ja siguin ajuntaments, universitats, diputacions, conselleries, ministeris o cossos de seguretat de l’Estat. Un punt destacable és que la mateixa Conselleria d’Educació té predeterminat diversos webs en castellà i que el servidor de la Generalitat té faltes d’ortografies. A més, un important nombre de discriminacions es produeixen en l’àmbit de la sanitat, en què els professionals es neguen a tendre pacients en valencià. El sector audiovisual també es distingeix com un àmbit en què el valencià no té representació. Les plataformes digitals ignoren l’oficialitat del valencià i no l’inclouen, tot i tenir doblatges fets en la llengua. La televisió pública valenciana, À Punt, ha vist reduït el seu pressupost i ha limitat la seva programació infantil. D’altra banda, expliquen que segons el seu estudi són les dones qui més vulneracions han denunciat. Una dada que van fer pública el 25 de novembre per trobar-se una diferència en el gènere de les persones que pateixen discriminacions.

Finalment, les entitats i els sindicats signants –entre els quals hi ha la Fundació Escola Valenciana, la Plataforma per la Llengua, Acció Cultural del País Valencià, CCOO i l’Intersindical, entre d’altres– han insistit a demandar a la Generalitat Valenciana que continuï avançant cap a la igualtat lingüística i el treball conjunt amb els governs de Catalunya i les Illes Balears desenvolupant un pla de cooperació efectiva en els àmbits de la llengua i la cultura amb els governs del mateix àmbit lingüístic. Aquest informe, que es presenta cada 4 de desembre aprofitant el Dia dels Drets Lingüístics i es lliura al Síndic de Greuges, pretén visibilitzar la discriminació que pateix la ciutadania quan parla valencià al territori, malgrat estar emparats per llei.