“És un problema que el 25% en castellà s’hagi de reclamar”

La delegació de diputats del Parlament Europeu que ha visitat durant tres dies Catalunya per estudiar el seu sistema d’immersió lingüística considera que és un “problema” que els pares que vulguin el 25% de classes en castellà hagin d’acudir individualment als tribunals per reclamar-ho, informa l’ACN. La missió també ha trobat a faltar dades del govern sobre els alumnes que sí que reben aquesta quarta part de les hores en castellà i si l’actual model afecta el rendiment escolar. Son unes primeres reflexions, perquè en els propers mesos s’elaborarà l’informe que ha de corroborar si existeix “l’exclusió” del castellà que denuncien els que van demanar aquesta missió, contraris a la immersió lingüística, informa Efe.

Segons l’ACN, la presidenta de la delegació i vicepresidenta de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, la liberal estoniana Yana Toom, ha llegit una declaració conjunta dels quatre membres de la missió, que consideren que el fet d’haver de reclamar judicialment el 25% de les classes en castellà ha provocat, en alguns casos, “exclusió social i bullying’ contra els infants i els seus pares, que haurien estat víctimes de “discursos d’odi” que s’estan investigant judicialment. La declaració conjunta també recull que la sentència inicial del 25% de castellà a les aules del desembre del 2020 del TSJC no s’aplica per part de la Generalitat, ja que va impulsar canvis legislatius que esquivaven la sentència, normativa que ha estat recorreguda davant del Tribunal Constitucional. Per això, provisionalment conclouen que l’administració ha d’aplicar els canvis a tothom que ho vulgui, sense que cada família hagi de reclamar-ho individualment.

Sobre els dos centres educatius que van visitar ahir al Prat de Llobregat, Toom ha dit que l’IES Salvador Dalí és un dels que té una aula amb el 25% de castellà perquè ho va demanar una família i ho consideren “una història d’èxit del bilingüisme”, tot i que només 30 de 700 alumnes tenen aquest sistema. En aquest punt ha criticat que en les converses amb professors i direcció hi havia sempre present algun càrrec del Departament d’Educació, que va intervenir sovint i en diverses ocasions parlava amb els docents, en nom seu, i amb els eurodiputats. Consideren que no va ser un intercanvi d’opinions “lliure”. De les reunions amb la consellera Anna Simó, l’Alta Inspecció educativa de l’Estat i la Síndica de Greuges, la delegació considera que en sorgeixen moltes preguntes sense resposta perquè les dades no estan actualitzades. Per això, ha anunciat que intercanviaran documentació escrita les properes setmanes per elaborar l’informe definitiu, que es votarà a la comissió abans que acabi la legislatura europea al maig.

Poc després d’aquestes primeres indicacions de la missió, la presidenta del Parlament, Anna Erra, ha fet pública una carta enviada ahir a la seva homòloga al Parlament Europeu, Roberta Metsola, en la qual reitera “el biaix polític quant a la composició de la missió i l’ús partidista i judicial que se’n fa”, a banda de mostrar-se sorpresa pel fet que no els eurodiputats desplaçats no s’hagin volgut reunir amb el Parlament de Catalunya, “seu de la sobirania del poble de Catalunya i que representa el seu pluralisme polític”. Erra recorda que la Mesa del Parlament ja li havia traslladat “la preocupació per una missió que s’emmarca en un context de persecució tant de la llengua catalana, minoritzada a Catalunya, com del model d’immersió lingüística” i li recorda que es tracta d’un model que “ha comptat amb un ampli consens social i polític, que “funciona” i que “busca, en tot moment, la cohesió social”.

En línia amb aquestes crítiques, l’Assembla Nacional Catalana (ANC) ha denunciat avui la instrumentalització de la comissió del Parlament Europeu amb l’objectiu partidista d’atacar la immersió lingüística. L’entitat ha fet aquest matí una concentració davant la seu del Parlament Europeu a Barcelona. En l’acte, l’ANC ha llegit la carta que ha adreçat als membres de la missió d’eurodiputats i també a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola. A l’escrit es recorda que aquesta missió prové d’una petició d’Ana Losada en representació de l’Asamblea por una Escuela Bilingue, i que va ser Dolors Montserrat, eurodiputada del Partit Popular, qui la va ressuscitar el 2019. L’escrit destaca que “la instrumentalització de les institucions de la Unió Europea estableix un precedent perillós, ja que qüestiona la seva imparcialitat, sobretot quan s’utilitza com a eina contra els drets d’una minoria nacional com la catalana”.

La delegació estava formada per un total de nou eurodiputats, quatre d’ells oficialment membres de la missió del comitè de Peticion i vinculats a la dreta, l’ultradreta i el partit liberal. Els altres cinc procedien de l’Estat espanyol i anaven com a acompanyants: la popular Dolors Montserrat; la també eurodiputada del PP Rosa Estaràs, Maite Pagazaurtundúa, de Ciutadans; Diana Riba, d’ERC, i Jorge Buxadé, de Vox. Els eurodiputats van visitar el Centre d’Educació Especial Can Rigol i l’Institut Salvador Dalí, on s’aplica el 25 per cent de classes en castellà. L’eurodiputada republicana Diana Riba, que ha acompanyat la comitiva, ha denunciat una “posició totalment esbiaixada” del comitè de peticions i ha recordat que l’Eurocambra “no té competències” en aquesta matèria. “Hem assistit a un aquelarre de la dreta amb l’extrema dreta acompanyat pel que queda de Ciutadans”, ha sentenciat.