BLANES
Casa del Poble reclama la seu de la Creu Roja
La societat ateneística i cultural Casa del Poble de Blanes va iniciar fa mesos una ofensiva per recuperar l’edifici del número 12 del carrer de Sant Jaume, que el règim franquista va confiscar-los l’any 1939 i que és propietat de la Creu Roja de Blanes des del 1952. L’entitat blanenca va trametre un requeriment a la Creu Roja catalana –també va fer la reclamació a la Creu Roja Internacional– perquè els retornin la propietat d’aquest immoble del carrer de Sant Jaume.
Poc temps després, la Creu Roja els va respondre, a través del bufet d’advocats Quatrecasas, rebutjant la seva petició i negant el relat dels fets de l’ateneu. Ara, des de Casa del Poble, es posa de manifest el malestar per la “falta de sensibilitat i la desatenció” que ha tingut, a parer seu, la Creu Roja amb ells.
L’exdiputat d’ERC Joan Puig, president de Casa del Poble de Blanes, es manifesta “molt” sorprès per “l’actitud” de la Creu Roja. “Nosaltres voldríem recuperar-ho i no tindríem cap problema per cedir-lo a la Creu Roja. Bàsicament, però, volem que quedi constància que és nostre. Ens ha sorprès que la resposta de Creu Roja hagi estat a través d’un bufet d’advocats.” Puig ha treballat per la recuperació del patrimoni espoliat junt amb l’advocat Josep Cruanyes, exmembre de la Comissió de la Dignitat i president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics.
El règim franquista va confiscar tres propietats a la societat ateneística el febrer de l’any 1939: la seu actual que dona al passeig de Dintre i dues seus de la cooperativa Blandense, una al carrer de la Muralla i l’altra al carrer de Sant Jaume, aquesta darrera ara seu de la Creu Roja de Blanes, un edifici que durant la República havia estat la cooperativa de consum de la casa del poble.
La casa noucentista del passeig de Dintre va acabar en mans de la Generalitat, que va retornar-la a Casa del Poble. En l’edifici del carrer de la Muralla, el primer pis és del Ministeri de Treball, que el té cedit a CCOO. Els baixos van ser traspassats a la Generalitat.
Quan van ser requisats, els tres edificis van passar a ser propietat de la Delegación Nacional de Sindicatos de la Falange Española Tradicionalista y de las Jons, que era el sindicat feixista únic. Segons el relat dels actuals gestors de la societat Casa del Poble, aquest sindicat va vendre l’edifici del número 12 del carrer de Sant Jaume a l’assemblea local de la Creu Roja a Blanes, l’any 1952. “Una assemblea que, tot i conèixer l’origen il·legítim del títol de propietat (com de fet constava en el registre), va inscriure’s la propietat requisada”, manifesten des de la societat cultural.
Preu “irrisori”
Afirmen així mateix que la compra va ser una simulació, “com es pot comprovar pel baix preu que es va fer constar en la venda, de 15.000 pessetes, xifra que consta a l’escriptura”. Diuen que aquest és un “preu irrisori, com ho demostra que al cap de deu anys, el 13 d’agost del 1963, l’assemblea local de la Creu Roja va constituir una hipoteca sobre la finca que es va valorar en 130.000 pessetes”. La societat que ara reclama la propietat del bé confiscat afirma que la resposta que els ha donat la Creu Roja es limita a “negar el fets” i adduir que en els seixanta anys que fa que tenen l’edifici en propietat “ningú ho ha reclamat”.
